dissabte, 20 de setembre de 2008

Corrals de cabres i ovelles al nucli urbà de Tivissa

Autors: Josep Mª Margalef Cedó i Ramon Aragonés Margalef


Ja fa força anys, la ramaderia era una part molt important en la vida de la gent del nostre poble, ja que en quasi totes les cases hi havia bestiar igual que en les masies repartides per tot el terme, ja que aquesta proporcionava dos productes bàsics per a l’alimentació com són la llet i la carn, a més dels seus derivats.


A part d’aquests petits ramats, la importància de la ramaderia rau en els pastors, que amb els seus grans ramats de cabres, cabres blanques i d’ovelles recorrien les carrerades que travessen el nostre terme per les diferents partides que el componen. Avui ho fan, amb més o menys animals, els pocs pastors, a temps total o parcial, que queden al nostre poble i que són: els germans Lluís i Joaquim Ripoll, Cal Reboig; Severino Sanahuja, Ca Severino (junt amb el seu pare que també fou pastor); Ramon Cedó, Cal Boix; Antoni Vidilla, Ca Vidilla; Rosendo Castellnou, Cal Carboner i Josep Mª Margalef (foto de l'esquerra), Ca Bajunco, aquests dos últims pastors que tanquen el seu bestiar a corrals que es troben en el nucli urbà del nostre poble. Precisament la informació aportada pel senyor Josep Mª Margalef Cedó ens permet conèixer els noms dels pastors que tancaven els animals dins del nucli urbà del nostre poble i la situació actual d’aquests corrals, durant el segle passat i fins els nostres dies, tot aclarint que aquesta pot ser una informació que es pot ampliar ja que de ben segur hi poden faltar dades.

  • Simó Merla (de Merla) Cabres . Situació: Tancava a la seva casa al carrer de l’Església nº 9, actualment Casa de la Sra. Mª Teresa Pallisé de Ca Sumeret. I ovelles al Corral de Ca Vidiella al carrer del Sol nº 9 actualment Agrícola Castells.
  • Joaquim Xibelis (de Xibelis) Cabres. Situació: Corral al Pla Badia, mateix corral que el Sr. Simó Merla de qui era gendre.
  • Antonio Merla (de Merla). Cabres. Situació: Pla Badia, baixos de la Casa Badia al carrer de la Murada.

  • Cisquet Martí (Cal Galgo). Ovelles. Situació: Corral al carrer Extramurs nº 15 Casa de la Sra. Doloretes del Forn, actualment Ca la Sra. Francisca Sabaté Cabellós (Ca la Cisqueta Cabellos).


  • Josep Mª Falcó Margalef (Ca Falcó). Cabres i Ovelles. Situació: Corral de Solé, al carrer del Collet nº 15.
  • Lluís Arbò (Ca Xoneta). Cabres. Situació: Corral de Ca Riba al carrer Collet entre els números 16 i 22.
  • Josep Arbò (Ca Xoneta). Cabres. Situació: Corral de Ca l’Adroguer carrer de Padrells números 10 i 12 , actualment dividit entre les cases del Sr. Josep Mª Perelló (Callau) i la Sra. Paquita Ferragut (Sas Vaques).
  • Isidre (de la Devesa). Cabres. Situació: carrer de Sant Blai nª 12, actualment casa de la família Margalef Marrufat(Ca Nardo).
  • Nom ? (De Ca Glaudis). Cabres. Situació: Corral de Ca Rojals a la Marça de Dalt, actualment propietat del família Benevanet-Micola (Ca Castanyeta).
  • Josep Xalè (Ca Xalè). Cabres. Situació: Corral de Ca Magrinya al carrer del Portell nº 4.
  • Vicens Pagés (Cal Llop). Ovelles i Cabres. Situacións: Corral de Ca Magrinya al carrer del Portell nº 4. A l’Auberador, actualment propietat de la Sra. Maria Vidal (Ca Baltesanet) i Corral de Ca Borràs al Carrer del Sol nº 19.
  • Lluís Pagès (Cal Llop) Ovelles i Cabres. Situacions: Corral de Ca Riba. Corral de Ca Nebot al carrer Orient nº 11, actualment garatge del Sr. Benjamin. I corral de Ca Burata actualment al nº 5 de la Plaça de les Sitges al costat del Xamroc.
  • Jaume Margalef Rojals (Ca Bajunco). Cabres i Ovelles. Situació: Corral de Ca Serrano al carrer Orient nº 11, actualment propietat del Sr. Josep Mª Margalef Cedó. I al Corral del Mano Ferrer al carrer del Raval nº 8.
  • Josep Saladié Monclús i Jaume Saladié Monclús (Ca Beset). Ovelles. Situació: Corral del Mano Ferrer al carrer del Raval nº 8.
  • Rosendo Castellnou Alcaraz (Cal Carboner). Cabres. Situació: a l’Auberador a la Pujada de l’Empedrat nº 10, abans hort de Magrinyà.
  • Amado (Cal Blanc). Cabres. Situació: Carrer del Portell nº 10, actualment casa del Sr. Jaume Asenjo Bassons.
  • Josep Mª Margalef Cedó (Ca Bajunco). Ovelles i Cabres. Situació: Corral de Ca Serrano al carrer Orient nº 19. Foto de l'esquerra.


  • Josep Margalef (Pep de la Clota). Ovelles. Situació: Camí dels horts a l’Ollota, antic corral de conills propietat del Sr. Roberto Burata.
  • Joaquim Pagès (Cal Llop). Cabres. Situació: Corral de Ca Vidiella al carrer del Sol nº 26, actualment Agrícola Castells.
  • Pepito Margalef (Ca Garbinada). Cabres Situació: Corral de Riba, al carrer de la Llena nº 10.
  • Eusebio Vidilla Margalef (Ca Vidilla). Cabres. Situació: Corral de Ca Magrinyà al carrer Portell nº 4.
  • Antoni Vidilla Brull (Ca Vidilla). Cabres. Situació: Corral de Ca Magrinya al carrer Portell nº4.

diumenge, 14 de setembre de 2008

La Guerra dels Set Anys a Tivissa

En la fúria de la guerra que havia en Don Carlos Quint, que pretenia la Corona a la filla de Don Fernando son germà difunt, hi hagué tantes novetats per esta terra, que los més dels dies estava esta vila de Tivissa plena de tropes de la Reina, i altres pobles també, i en lo apuro de tantes tropes, que hagué dies de haver en esta vila 2000 i 3000, a més o menos, com en lo mes de abril hagué 2300, s'en anaren estos, al mes de maig vingué altra columna de 1800, s'en anà esta, en lo mes de juny vingué altra columna de 2800, i així quan més, quan menos, los mes dels dies havia.


Cert dia del mes de juny, vingué una partida que portaren nomenos de 100 animals carregats de comestibles de menjar i de municions que ocuparen el cor de la Iglesia, sens que lo puguessen habilitar ningú, per qué la gent de armes estaven apoderats de ell (com després diré), i en lo dia 29 de juny de l'any 1837, dia de Sant Pere i Sant Pau, fou tant lo esturbi que hagué en esta vila, que no se podé celebrar missa; sols se determinà de que, ja que dins de la església no se podia celebrar, se previngué una taula al davant de la Creu, prop de la Iglesia, arrimada a la paret del campanal, a la vora del cantó (recordem que en aquell moment la Baranova no existia encara el Cementeri de l'Església) i allí se celebrà una missa resada sola; que més de la mitat ddel poble no oiren missa en tal dia, per qué no se tocá cap campana de espai de quatre dies, que foren lo dia 28, 29, 30 i 1 de juriol, ni en dits dies se celebrà una missa fins lo dia 2 que fou diumenge; del qual cosa estava tot lo poble molt admirat, per qué no sé havia vist mai tal cosa los que havia vius en aquell temps; i tota la gen parlava de tal cas.


Com les tropes que tenia la Reina temeroses de les del Rei Don Carlos, forticaren molts pobles per refugi seu, i a més de tancar portals i fer muralles, feren una habitació en les Iglesies dels pobles tancats, que en cas de apoderar-se les tropes de Don Carlos del poble, se quedaven tancats en dita Iglesia, i Tivissa fou un d'ells, i esta habitació de la iglesia, la havien posada tan fortificada i proveida de manteniments per retirarse la gent de armis, dits critins, que la tenien ocupada, tant que tot pareixia un magatzem de provisió tant de manteniments de menjar i beure com municions; i com lo dit dia 29 portaren molts botes que ompliren la mitat de la Capella del Roser, de botes, i tot lo poble, tant los animals com les dones, mararen portar aigua de la font per omplir dites botes, que la Iglesia pareixia un corral de 'ganado', i tot lo camí de la font fins a les mateixes botes, estava ple de centinel·les, per qué ningú s'en pogués anar en la aigua a sua casa i aço fou lo que ocasionà lo no poder-se celebrà ninguna missa, 'pues' tenien ocupada la Iglesia la Capella de celler d'aigua (a més de un pou que feren a dalt de les bòvedes), les segresties de la Capella, per 'dispensa' de menjar; lo cor de la Capella, celler de vi; i lo orgui, lo arxiu i lo cor per municions; tot tancat i les claus en poder del comandant de armes.

Totes les bòvedes destinades per habitació de ells, la qual habitació passava, primer pujava una escala del carrer de fusta llevadissa, i entrava a la bòveda de damunt la porta del carrer, passava a la bòveda de l'altar del Nom de Jesus, 'luego' damunt la sagristia i per detràs la Iglesia passava a les bòvedes de la capella del Roser, tornant a trobar fins al campanal que també esta comunicat per la primera porta. Al damunt la bòveda de l'arxiu hi havia un forn de coure pa.

La prohibició de tocar campanes, durà per espai de tres anys i set dies, que lo tercer diumeng de juriol de l'any 1840 tornaren a tocar.

Qui van ser els primers tivissans? (Part 3)

Autor: Carles Torné i Micola

Fins a data d’avui no s’ha trobat cap altra terrisseria d’ànfores prop de Tivissa, les més properes estan al camp de Tarragona. Si que sabem però que entre el Montsià, Baix Ebre i Ribera d’Ebre es coneixen uns 50 jaciments de l’època romana. Això explica la necessitat de què aquesta terrisseria cogués tota la terrissa necessària per a la villa, i totes les poblacions romanes properes, com materials de construcció i eines per a emmagatzemar. Respecte els materials de construcció l’autor diu “su uso va ligado a las necesidades constructivas y, como tal, su fabricación puede responder tanto a las necesidades de la explotación como a las de los asentamientos vecinos […] hay que pensar en necesidades esporádicas, vinculadas a períodos concretos de actividad constructiva en el medio rural que precisa de cantidades importantes de material. […] La mejor manera de rentabilizar un proceso de fabricación sería asegurar la producción y venta de un cierto volumen de piezas lo cual implica una demanda diversificada, sostenida y amplia dentro de un radio de difusión generalmente no muy extenso, en villas vecinas” Per tant, queda plaés que a part de ser una villa important en quant a producció agrícola, era important a nivell comarcal, ja que produia i comercialitzava elements necessaris per a la vida diària i constructiva de tota la zona, l’autor assenyala concluint que “la investigación arqueológica ha permitido señalar la existencia, en esta zona, de un poblamiento rural denso”

El que no queda gens clar és qui hi vivia en aquesta villa i qui era el propietari d’aquest complexe agrícola/terrisser. Resulta gairebé obvi, segons l’autor, que donada la emigració que provocava les noves terres conquerides pels romans, van venir població romana de tots els estatus (lliures i esclaus) que portava la seva tecnologia (per produir vi, les premses, els forns,…) i també controlava el comerç amb la resta de l’imperi, però… es van aprofitar d’un antic enclavament iber ja existent?

En el llibre mencionat no hi ha cap referència als ibers, i hem d’anar a buscar la tesi doctoral de Jaime Noguera Guillén (2006), anomenada Gènesi i Evolució de l’Estructura del Poblament Ibèric en el Curs Inferior del Curs Inferior del riu Ebre: La Ibercavònia Septentrional, on segons l’autor parlant de l’Aumedina diu “l’existència d’una ocupació prèvia en època ibèrica, només podem asegurar-la gràcies a una informació oral del Dr. V. Revilla, el qual ens confirma la presència d’una petita quantitat de vernissos negres itàlics, presumiblement de campaniana A tardana, recuperats en els nivells superficials". Per últim, també cal recollir una hipótesis de M.C. Aguarod (1992), segons la qual un segell ibèric sobre àmfora Tarraconense 1, procedent de Salduie, data a mitjans del segle I aC, podria ser de Tibisi, potser de l’Aumedina”. Per tant, l’existència d’un poblament previ iber a Tivissa, no és que sigui possible, sino que és més que probable.

divendres, 5 de setembre de 2008

Camp de Treball de Presoners durant la Guerra Civil (Part 5)

Autor: Carles Torné i Micola

La incomunicació dels presos fou total i absoluta. No es permeté cap tipus de visita, fou prohibida tota classe de correspondència postal i els presos no solament no tingueren cap contacte amb persones alienes al camp sinó que ni tan sols tingueren possibilitat de veure altra persona que els guardians. També fou total la marca de notícies sobre el que passava a l’exterior i naturalment sobre el transcurs de la guerra. Aquestes circunstàncies augmentaren el sofriment dels presos i el seu natural pessimisme en relació amb el futur que els esperava. No solament se sentien allunyats de tot arreu sinó també abandonats realment de tothom. J.Carrasco explicà “en todos estos meses, de marzo a noviembre, no vimos ni a una sola persona, aparte de los guardias que nos vigilaban; es más las pocas veces que nos llevaron la comida al trabajo con un carro o un camión no vimos ni al carrero ni al chófer. Descargaban las marmitas o perolas junto a un camino y después cuano íbamos nosotros a comer ya no estaba ni el carro ni el camión. No sé por qué pondrían tanto cuidado. La única explicación que nosotros econtrábamos era el interés que tenían en que nadie nos viese en las condiciones de depauperación y lo harapienos que nos encontrábamos.”

Pel què fa a les evasions només ens constata en aquest camp la temerària temptativa de quatre presos, que sembla que no reeixí. Les circumstàncies del camp, especialment l’aïllament, l’estat de debilitat dels interns i el nombre de vigilants abocaven els intenst d’aquest tipus al fracàs més rotund. L’evasió va ser congeguda pels caps durant la nit. A la matinada els guardians feren aixecar els presos i els feren formar. Passaren llista i, amb pànic inenarrable dels seus companys, es confirmà l’absència dels desertors. Immediatament apartaren els companys d’esquadra dels fugits, entre ells mossèn Coll, i se’ls emportaren a la casa dels vigilants. Els altres presos romangueren drets i en posició de ferms durant dues hores.

El cap del camp els digué “ustedes van a ser fusilados inmediatamente! Vuestros compañeros han intentado fugarse pero a estas horas están fusilados; y ahora vais a serlo inmediatamente vosotros dos!”. Després d’una estona de silenci el sergent Monroy els concedí la paraula per defensar-se i els presos insistien en la seva innocència i ignorància en relació amb la intenció dels evadits. A continuació en seguí un altre silenci expectant i el cap del campament ordenà que els dos presos es retiressin a la seva barraca. Dels desertors mai se’n sabé res. Els guardians digueren que havien estat afusellats, però difícilment es podrà saber la veritat.

El dia 23 de setembre de 1938, els presos del destacament de Tivissa reberen l’ordre d’abandonar el camp i foren traslladats a les proximitats de la Seu d’Urgell, on havien de construir una nova carretera i altres fortificacions. No obstant, les causes dels trasllat no han quedat del tot definides, segons uns dels presos hi va ser determinant el curs poc favorable per a les armes republicanes que seguia la batalla de l’Ebre; segons uns altres el trasllat fou decidit a la vista que les obres encomanades als presos estaven pràcticament acabades.