dissabte, 31 de gener de 2009

Abans del Futbol... el trinquet

Autor: Carles Torné i Micola

El futbol, l'esport rei actual sense cap mena de dubte, és realment un esport molt jove. El futbol va arribar a Tivissa a principi del segle XX, però abans no hi havia esport a Tivissa? a què jugaven els nostres avantpassats?

Un dels jocs més populars havia estat el joc de pilota o trinquet. Adjunto enllaç imatges del No-Do d'aquest joc.







El trinquet, o jocs molt similars, han estat jugat desde temps immemorials per pobles tan diversos com els maies, egipcis o japonesos. La que encara es juga a la País Valencià (segurament ser la mateixa que teníem a Tivissa) és la versió grecorromana. De l’antiga Grècia hi ha molts testimonis de què es practicava aquest sport, el mateix Alexandre el Gran va ser un molt bon jugador de pilota. A Roma els metges el recomanaven com un exercici saludable per a totes les edats i condicions socials (el practicaven els senadors, els Césars i el poble ras); va haver-hi federacions, competicions i jugadors professionals. Els legionaris romans van expandir aquest joc per totes les terres de l’Imperi romà. Mentre Tivissa era de domini musulmà el trinquet es practicava en les terres cristianes. A mesura que va anar avançant la reconquesta, els soldats i els repobladors portaren a les nostres terres aquest joc. En l’època de la Corona d’Aragó el trinquet va ser molt popular, va ser practicat per soldats, reis, nobles, cortesans, el poble i els nens en el carrer.

El llibre ‘Fulls de Tivissa’ (pàg 240) explica que el Capbreu del 1660 descriu que existia un trinquete a Tivissa. M'imagino que deuria ser semblant al què encara hi ha a Abdet (fotos de l'esquerra), que també diuen els veïns d'aquell poble que és del segle XVII. Estava ubicat el carrer de l’Era nº9 “en el lloc que avui (1955) ocupa la part més nova de casa Burata". El llibre ‘Tivissa, un poble antic de la Catalunya nova’ afegeix que va estar operatiu fins a finals del segle XIX. A Tivissa s’anomevava Joc de Pilota o Jugar a Saco. El reglament que es feia servir a Tivissa era similar als jocs de frontó que actualment es practiquen en tot el Llevat i s’hi jugava individualmente, a parelles, per eliminatòries,…
Per tant, cal pensar que el trinquet va arribar a Tivissa en el s.XII i es va estar jugant fins a segle XIX (uns set o vuit segles). Podrà el futbol igualar aquesta fita? per ara porta un segle entre nosaltres.

diumenge, 18 de gener de 2009










  1. Nom
    Casa
    Entitat
    Comissions creades
    Enric Figueres Pagès

    Esquerra Republicana
    COMISSIO DE FOMENT, SANITAT I OBRES PUBLIQUES
    Josep Amigó Pallisé

    Esquerra Republicana
    COMISSIO D'ORDRE PUBLIC I DEFENSA
    Rafel Cavallé Quintana

    Esquerra Republicana
    COMISSIO D'APROVISIONAMENT
    Felipe Sales Brosa

    Esquerra Republicana
    COMISSIÓ D'HISENDA I ADMINISTRACIO
    Josep Mª Cedó Margalef
    Manovet
    Izquierda Republicana
    COMISSIÓ D'HISENDA I ADMINISTRACIO
    Lluís Escoda Navarro

    Izquierda Republicana
    COMISSIO D'APROVISIONAMENT
    Jaume Micola Burata

    Izquierda Republicana
    COMISSIO DE FOMENT, SANITAT I OBRES PUBLIQUES
    Josep Gil Vernet

    Izquierda Republicana
    COMISSIO D'ORDRE PUBLIC I DEFENSA
    Joan Vives Brull

    Sindicat Únic de Treballadors
    COMISSIO D'ORDRE PUBLIC I DEFENSA
    Pere Toset Gilavert

    Sindicat Únic de Treballadors
    COMISSIO D'APROVISIONAMENT
    Eugeni Cedó Pena

    Sindicat Únic de Treballadors
    COMISSIÓ D'HISENDA I ADMINISTRACIO
    Josep Jardí Bordera

    Sindicat Únic de Treballadors
    COMISSIO DE FOMENT, SANITAT I OBRES PUBLIQUES
    Ignasi Domènech Pagès

    Societat Obrera
    COMISSIÓ D'HISENDA I ADMINISTRACIO
    Pere Pallejà Pagès

    Societat Obrera
    COMISSIO D'APROVISIONAMENT
    Lluís Pagès Gilavert

    Societat Obrera
    COMISSIO DE FOMENT, SANITAT I OBRES PUBLIQUES
    Josep Micola Domènech

    Societat Obrera
    ???? COMISSIO D'ORDRE PUBLIC I DEFENSA
    Jaume Pallisé Rojals

    Unió d'Arrabassaires
    COMISSIO D'APROVISIONAMENT
    Francisco Margalef Quintana

    Unió d'Arrabassaires
    COMISSIO DE FOMENT, SANITAT I OBRES PUBLIQUES
    Rafel Gilavert Toset

    Unió d'Arrabassaires
    COMISSIÓ D'HISENDA I ADMINISTRACIO
    Josep Pelegrí Quintana

    Unió d'Arrabassaires
    COMISSIO D'ORDRE PUBLIC I DEFENSA

dissabte, 17 de gener de 2009

Foto Brigades Internacionals a Tivissa (part 2)

Autor: Carles Torné i Micola


El passat 8 de novembre vam editar l'article Foto Brigades Internacionals a Tivissa (part 1) on explicàvem l'origen d'aquesta fotografia feta el maig del 1938 a Tivissa.

Com podeu veure sortien molts tivissans. Ramon Aragonés i Margalef ha anat preguntant a diverses tivissans si reconeixien qui hi ha aquesta foto i, encara que no poden estar totalment segurs de que sigui així, donada l'edat de la majoria de les persones consultades i els 60 anys de la foto, però aquesta han estat els resultats del treball


1-Josep Arbó (Lo Guapo) alcalde,
2-Jaume Micola (Tendeta)
3-Numbert (Berto)
4-Mateu Serrano Pallisé (Cal Sastret)
5-Amadea (CaXoneta)
6-Dolores Gilavert (Ca la Merenciana)
7- Adelina (Ca Xarels)
8-Maria (Ca Colores)

Si amplieu la fotografia veureu a qui correspon cada un dels números.

Gràcies Ramon per aquesta feina, gràcies per ajudar-nos a saber una mica més d'on venim.

dissabte, 10 de gener de 2009

La felicitat no és d'aquest món

Autor: Carles Torné i Micola


En la revista TIVISSA (nº27),amb el mateix títol d'aquest article, vaig llegir un escrit que impresiona per la seva duresa dels fets narrats. Vaig creure que podia ser ficció, però després de veure la foto adjunta, crec que, encara que els fets fossin de ficció, van inspirar-se en fets que massa sovint passaven en els pobles pescadors.


Aquesta foto és de l'Ametlla de Mar abans de fer-se l'actual port, quan encara era una cala. La foto és de principis del segle XX i es veu el seguici religiós (capellà i escolans), juntament amb la resta del poble esperant les restes d'un naufragi. Com podeu observar l'espectació és màxima, pensant que l'Ametlla en aquell moment era un poble molt petit. Us re-escric el text que us comentava anteriorment i, juntament amb la foto, jutjeu vosaltres com es vivia en aquella època el fet de ser pescadors.


Era una tarda calmosa del mes d'agost. El sol havia apaivagat la força dels seus raigs; la mar besava mandrosament les arenes de la platja i una que altra gavina revolava sense quasi moure les ales com si se sostingués a l'aire per un miracle d'equilibri.

Allà a l'horitzó, es dibuixava, mig indefinida, la silueta d'un vaixell, i arreu podia veure's un estol de veles que semblaven altres gavines, encantades al mig del mar.

Hom sentia el cor com posseït d'una tendra i dolça quietud i els ulls no es cansaven de mirar la magnificència del panorama. I és que, esguardant el mar, hom se sent infinitament petit i apar una irreverència, pensar en res que no sugi gran i greu, a l'esnems, com el mateix mar.

En un lloc solitari i feréstec, ple de timbes i precipicis, com qui no té por d'allò que és afrós, dues damisel·les agenollades sobre una roca molt alta, semblaven dos àngels de carn en èxtasi.

De prompte, l'una formosa, s'aixecà i extenent el braç i assenyalant sota seu, exclamà en to solemne, seré i pausat:

- Aquí fou, amiga meva, com saps, el lloc on els nostres pares, avui fa anys, deixaren aquesta vall de llàgrimes engollits per aquesta mar traïdora, per aquesta mar que, si bé dóna de menjar és a canvi de sacrificis tan grans com el de la pròpia vida, per aquesta mar que apareix conjurada contra mi, feble criatura, puix que, a més del meu pare, acaba de robar-me el meu amor, la meva felicitat.

Féu una pausa. Arreu regnava el silenci tan pregon que va fer gelar la sant de l'amigueta que encara romania agenollada i muda.

- La meva vida no pot ésser més que un dolor continuitat, capaç d'inspirar llàstima a tothom, un termunt, una cosa sobrera, com sobrer és en aquest món ço que no té una fi que complir, com sobrera és la persona que no aspira a res, que no té il·lusions, ni amor, com jo que ja no en puc tenir.

Tornà a callar. Semblava necessitar aire i respirava fortament, com si volgués engolir-se d'una vegada, tot el de l'espai.

Per fi, resolta seguí:

- Però aquesta mar, que tan de mal m'ha fet, serà pietosa amb mi, solament una vegada. Ella portarà els meus ossos on guarda, avara, els que foren dels meus tresors; ella unirà baix son ample mantell blau les nostres ànimes......

I cridant, -fins al desconegut- es llençà de cara al precipici, on el seu cos fou rebut amb un petó hipòcrita, per les aigües tranquiles.

-----------------------------

El sol ixent trobà a la platja, sobre l'arena una forma femenina, gentil i rígida amb els braços estesos com suplicant... i és que, no havent volgut rebre el seu fons aquell cos, el mar no volgué, ni per una sola vegada, ésser pietós amb la infortunada.

dissabte, 3 de gener de 2009

Fotos artístiques de Tivissa

Autor: Carles Torné i Micola

Com és conegut internet és multimèdia, hi ha text, però cada vegada més so i imatge. Hi ha moltes fotoblogs, albums fotogràfics, on es poden trobar fotografies de Tivissa i de tivissans. Hi ha algunes que són veritablement d'artistes de la fotografia que han trobat en Tivissa un poble molt fotogènic d'on extreure fotografies precioses.

Us adjunto les que a mi m'han agradat més de Flickr, i aprofito per felicitar els seus autors, perquè són veritablement boniques, i també invito a la resta dels lectors a entrar-hi a mirar totes les seves fotos (teniu l'enllaç de cadascun d'ells).

Aquesta primera és de l'usuari KurumaSan, els colors són impressionants.

I per artística la següent foto de Xmdmxhcx,

Dos fotografies de l'usuari Noucreus. La segona no té desperdici.


I també en blanc i negre. Foto de l'usuari aBuzzi,
Dins de les fotos curioses, he vist fotos de balcons, de faroles, de molts racons de Tivissa, però la més original per mi és aquest montatge de ganxos de la brossa que va fer Mogey, pensant-se que era per posar làmpares per fer llum.


Ningú pot dir que no tenim un poble fotogènic.