divendres, 3 de juliol de 2009

Proclamació de la República a Tivissa (4ª part)

Autor: Carles Torné i Micola


Dia 15 d'abril del 1931

A Espanya i Catalunya...

Van començar les formacions dels nous governs, encara que el problema primer a resoldre era la República Catalana i com aquesta s'integrava, o no, dins de la República d'Espanya. Converses telefòniques i entrevistes entre Macià i Alcalá Zamora van fer possible un acord. La República Catalana desapareixia i Catalunya formaria part de la República Espanyola amb una autonomia pròpia inexistent fins a la data, per la qual cosa el dia 17 es reconstitueix la Generalitat i uns mesos més tard s'elabora un Estatut d'Autonomia per Catalunya.

A Tivissa...

Continuem amb l'article publicat a la revista TIVISSA (Nº45), testimoni exclusiu d'uns fets que van marcar el present i futur de la nostra població.



El dia següent, 15, tothom féu festa. Una multitud en correcte manifestació, sense excluir el més vibrant entusiasme com en parlaran els fets que relatarem, acompanyada de la música, va formar-se a la Societat Obrera amb els regidors electos de la coalició d’esquerres, Bordera, Casador, Cedó, Doménech, Escoda, Giner, Margalef i Quintana, es va dirigir a la Casa la Vila on van arribar a les deu.( La foto de l'esquerra i la que veureu una mica més avall són de la manifestació del dia del treballador de l'1 de maig del 1936 que la Societat Obrera organitzava, no obstant pot ilustra una mica com debia ser aquesta manifestació (totes dos fotos són al carrer d'Estanislau Figueres). Deixem la paraula a l’Acta oficial de la Sessió que es va celebrar, puix que com a document històric, el reproduïm al peu de la lletra i sense traducció: “En la villa de Tivissa a los quince días del mes de abril de mil novecientos treinta y uno, siendo las diez y quince minutos de la mañana, se constituye en la Sala capitular de las Casa Consitoriales, previa entrega de poderes hecha por el Alcalde don Juan Corbella Alemany, el Ayuntamiento de la República Española, bajo la presidencia interia de D. Luis Escoda Navarro”. “Asisten los señores D. Luis Escoda Navarro, D. José Mª Cedó Margalef, D. Vicente Bordera Madico, D. Juan Vicens Margalef, D. José Cassador Nolla, D. Víctor Santapau Margalef, D. Laureano Giner Sabater, D. José Borrás Palies, don Pedro Quintana Castellví, D. Jaime Sangenís Borrell, D. Ignacio Doménech Pagès y D. José Rojals Piñol, todos concejales elegidos por el pueblo en votación verificada con arreglo a la Ley de 1907 el día 12 del corriente. “Abierta la sesión por el señor Presidente, se hace constar que se han puesto diligencias de apertura en los libros principales del Ayuntamiento, y el señor Presidente da orden a mí, el secretario, para que proceda a la lectura de la Orden del Día como así lo hago seguidamente.” “Por unanimidad es elegido Presidente de la Junta Local Provisional de Tivissa D. José María Cedó Margalef” “Seguidamente se eligen por unanimidad primero y segundo tenientes de Alcalde, respectivamente, a los señores D. Luis Escoda Navarro y D. Vicente Bordera Madico. “Se acuerda dar un voto de confianza al Presidente y que interín el Goberino republicano no disponga otra cosa, rija el Estatuto Municipal en todo lo que no contradiga el espíritu del movimiento, asumiendo el Presidente las facultades de Delegado del poder central”. “Se acuerda convocar al Ayuntamiento Pleno para el próximo domingo día 19 del corriente a las cinco de la tarde” “Se acuerda colocar en el testero de la Sala capitular los retratos de los capitanes Galán y García Hernández, muertos al servicio de la República” (us adrecem a l'explicació feta en l'anterior article sobre els màrtirs de Jaca) “A propuesta del señor Vicens se acuerda dar el nombre de Capitán Galán a la plaza del General Sanjurjo y el de Capitán García Hernández a la de la Paz del Protectorado” “Y no habiendo más asuntos que tratar se levanta la sesión siendo las once horas de la cual se extiende la presente acta que concuerda con lo tratado, en prueba de lo cual la firman los concejales asistentes con el visto bueno del Presidente de la Junta Provisional, yo el Secretario doy fe y certifico” “Se acuerda, enviar telegramas dando cuenta de la toma de posición y felicitándoles a los señores D. Niceto Alcalá Zamora, Presidente de la República Española, D. Francisco Maciá, Presidente de la República Catalana, y a don Marcelino Domingo, ministro de Instrucción Pública”. “El señor Rojals vota en contra del último telegrama y el señor Sangenís en contra de los tres. Doy fe” En Josep Mª Cedó Margalef, president de la Junta local de Govern va sortir al balcó de Casa la Vila i va proclamar la República Federal Espanyola i la Catalana, llegint el ban que transcrivim, entremig de xardorosos aplaudiments, visques i tocades de Marsellesa:

“Havent sigut nombrat President de l’Ajuntament Provisional, tinc l’honor de publicar les següents ordres per al general coneixement i compliment” “Havent proclamat la República General Federal Espanyola i Catalana, venim a recordar a tots, el més entenimentat compliment del dret de la gents; l’ordre públic i el total respecte a les persones, als interessos materials i sentiments morals del poble. De cap manera no podrem tolerar excessos que comprometin els nobles sentiments que han mogut als promotors de la que hem de fer República gloriosa, per la que s’han sacrificat tan honorablement màrtirs” – El president, Josep Mª Cedó.

Tot seguit va surgir la iniciativa de col·locar una bandera al campanar de l’Església. Els regidors tractaren d’oposar-se, aferrissadament per tèmer algun incident, cosa que no aconseguiren, si bé si asseguraren que no passaria res que fos lamentable. Foren impotents per contenir els propòsits i amb música es dirigiren a l’Abadia on els mateixos manifestants reclamaren del senyor rector que ell mateix acusís a obrir l’Església i a tenir cura de l’ordre, que prometien que no es pertorbaria amb cap irreverència ni menys profanació. Així fou en elogi del nostre poble que només cercava recursos per donar expressió al seu entusiasme. La música i la gent esperaren al mig de la Baranova que fos hissada la bandera i així que ho va ésser, La Marsellesa, els aplaudiments i els visques ompliren l’espai de l’alegria popular. La manifestació altra vegada en marxa cap a la Casa la Vila, y en ésser al davant, va reclamar amb grans crits els retrats que sabia existieen a les dependències. Altra volta els regidors esquerrans intentaren contenir els desitjos de les masses, sense aconseguir-ho. Davant l’afirmació que els retrats reclamats no eren en llurs llocs de costum, va semblar que la gent s’enfollia i es desdibuixar un grup del més decidits que seblaven disposats a exigir-los. Aleshores el senyor Cedó Margalef ordenà que es cerquessin allà on fossin i retrobats que foren del lloc on havien estat retirats amb la sana intenció d’evitar la temptació de la demanda i així de motius d’exaltacions perilloses, els foren lliurats en nombre d’onze, prèvia, però, la mesura curosament administrativa, de retirar els marcs i els vidres. Amb les catolines als dits en feren la foguera inevitable a la plaça, en mig de la gran gatzara, crits, visques i Marsellesa. La manifestació i la música van acompanyar a fixar el ban oficial de la proclamació del nou règim anteriorment transcrits als empleats municipals i una parella de guardies civils que eren foren encarregats, per les cantonades de consuetud el poble. La manifestació retornava a la Societat Obrera i la gent es descompartiren per a anar a dinar, a dos quarts de dues de la tarda. Per la tarda i per la nit, la Festa Macional es va celebrar amb animats balls. Tres ómnibus atapeïts de gent van anar a La Serra a tornar la visita als que n’havien vingut pel matí a actuar, presenciar i celebrar els actes relatats. L’Alcalde de Llaberia, que havia estat present, tingué interès en emportar-se els improvisats emblemes que havia servit de resum i expressió del sentiment que arboara avui al nostre poble: la República i Catalunya. Molt gustosos li foren lliurades les banderes catalana i republicana per a que també a Llaberia exaltessin el sentiment de pàtria i de fe política que avui s’emporta l’esperit de tots.

A La Serra d'Almos i Darmós...

Continuem amb l'article de Laureà Giner publicat a la revista Tivissa (nº45)

A les 9 sortiren en dos camions atapeïts de gent i un automóvil, amb Bandera republicana desplegada i amb un gran entusiasme marxàrem cap a Tivissa com qui va a fer un assalt, mentrestant nosaltres pensàvem que també els màrtirs de Jaca, sortiren amb un estat d’esperit semblant al nostre cap a Osca on havien de veure’s decebuts en trobar traïdors en lloc de companys. Una pana del camió ens va fer arribar tard a Tivissa encara que fórem a temps a presencar i participar en la proclamació de la república i en l’entusiasme del poble que hissà una bandera al punt més alt del campanar de l’Església, cremà els retrats reials i de Primo de Rivera, que hi havia a les dependències municipals, i es desfilà per últims pacíficament i cívica. Per la tarda a La Serra es féu un gran ball a la Plaça i tinguérem l’alegria de rebre la visita d’un bon nombre de companys de Tivissa. Els mateixos que anàrem a Tivissa, amb els camions i l’automòbil emprenguérem la marxa cap a Darmós. Arribàrem a Darmós molt tard i encenent les atxes, precedits de la música tocant la Marsellesa, formàrem una manifestació de la qual formaren part molts companys de Darmós i recorreguérem tot el poble. En arribant a la Plaça de l’Església, el regidor electe, senyor Vicens, en nom del Govern Revolucionari de Tivissa, va proclamar el nou régim llegint un ban que fou fixat a les cantonades, destituí l’Alcalde de l’anterior situació i va fer lliurament de la vara a un nou nombrat. A les onze de la nit tornàvem a casa tot rendits pensant si seria un somni tot el que estava passant, però tots satisfets per haver contribuït amb el nostre petit gra d’arena a l’adveniment del règim republicà que acabarà amb les injustícies i establirà per aquesta pobra i inculta Espanya, un règim de més llibertat, col·locant-nos al nivell dels pobles més civilitzats d’Europa.”