dissabte, 30 de maig del 2009

Proclamació de la República a Tivissa (3ª Part)

Autor: Carles Torné i Micola

Les explicacions que farem del fets a Espanya i Catalunya seran molt breus, per centrar-nos en els fets que van passar en els pobles del nostre terme, qui vulgui ampliar la informació ja li indicarem al final de l'article les pàgines webs on podrà fer-ho.


A Espanya...

El rei Alfons XIII es veia sol, els militars no li donaven suport i el sufragi de les eleccions municipals demostrava que no tenia el recolzament popular, i per tant, el mateix dia 14 Alfons XIII va marxar d'Espanya i aquella mateixa tarda, des de la Puerta del Sol, Alcalá Zamora proclamà la II República Espanyola. A l'esquerra teniu el discurs d'Alcalà Zamora, signat per tots els seus ministres.
A Catalunya...
Lluís Companys, amb els altres regidors electes, agafen el poder en l'Ajuntament de Barcelona.
Per la tarda Francesc Macià proclama la República Catalana en la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Teniu el seu discurs a l'esquerra.

A Tivissa...


No hi ha millor testimoni que el que l'article escrit a la revista TIVISSA (nº45).

"La ràdio del cafè de casa Fura i les particulars van escampar promptament i ràpidament els aconteixements que tenien lloc a Espanta i a Barcelona la mateixa tarda del dia 14.

La gent bullia d’ansietat i d’interès fent rotllanes a l’entorn dels aparells i a mida que es retirava del camp, augmentava la tensió pública de la gentada que es congregava als llocs de reunió de la vila.
A la Societat Obrera en particular la vibració era extraordinària. Els regidors electes que eren presents, procuraven convèncer els més fogosos que no era oportuna la presa de posició del comandament de la vila en aquelles hores del vespre com demanaven, puix que ja s’havia convingut amb les autoritats locals que al dia següent a les nou, farien lliurament de llurs poders, sense cap resistència i normalment. Amb tot, però, foren endebades els consells de contenció i a l’objecte de deixar expansionar l’entusiasme i conduir-lo, els regidors electes es decidiren a capitanejar la manifestació, prèvia promesa que la multitud els seguiria per la ruta que li donarien sense derivacions amb ordre i disciplina. Així es féu i una gentada imponent pel nombre i per l’hora, amb banderes republicana i catalana, (recordem que durant la dictadura de Primo de Rivera estaba prohibida la tinència i exhibició de qualsevol bandera que no fos l’espanyola), i la música i crits de visques a la República, a Catalunya, a Macià i Marcel·lí Domingo, sortint de la Societat i passant per les Bargues, Portal d’Avall, Plaça, Pla, arribaren a Casa de la Vila (sense penetrar-hi), al davant de la qual la música va tocar La Internacional (perquè no tenien els papers de la Marsellesa) que fou oïda amb el cap descobert pels manifestants (recordem que era molt estesa el costum entre els homes de portar gorra) i corejada al final amb els crits entusiastes dels visques. Sense cap incident la manifestació va retornar cap a la Societat.

Unes banderes, catalana i republicana, penjades dels arbres immediats a la via que arrencant de la carretera que mena al poble, testimoniaren durant la nit que la vila s’havia adherit al nou ordre de coses. La proclamació protocolària i ritual de la República la va fer a instàncies dels congregats a la Societat Obrera el seu President, a presència i amb l’aquiescència dels regidors electes Bordera, Cedó, Doménech i Escoda.

La gran notícia es va escampar per la muntanya mitjançant emisaris espontanis o exprofessos i foren molts que van córrer cap al poble i nosaltres en sabem que deixaren l’esteva i la rella a masos de quatre hores lluny per tal d’acudir a la vila i satisfer la seva emoció amb la companyia dels altres.

A La Serra d'Almos...

Aquest relat és de Laureà Giner, regidor republicà elegit dos dies abans, en un article a la revista Tivissa (nº45)

"El nostre company Teodor Ahicart en arribar amb el tren correu, ens va portar les remors que a Barcelona estava proclamada la República i que a Madrid es preparava la seva proclamació. Tot seguit ens posàrem a l’entorn de la Ràdio i aviat sentirme la Marsellesa i un parlament de Macià que recomanava ordre i serenitat. Després de Madrid estant, parlava Alcalà Zamora i altres, produint-nos una tal alegria i emoció que és indescriptible: potser és la més gran que havem rebut en la nostra vida. Vam sortir com qui desperta d’un somni i va manar cap a casa del company Ahicart on hissàrem la bandera republicana entre visques i aplaudiments de públic que bullia d’entusiasme. Altres feren tocar les campanes per tal de cridar els que treballaven al camp i un cop reunit tot el poble a la Plaça, la banda local tocà l’Himne republicà. L’entusiasme sobreixí i el poble aplaudia donant visques a la nova República portadora de llibertat. El President i totes les altres autoritats d’entitats, plegades amb molts altres companys del poble, ocuparen un gran balcó on voleiava la bandera republicana i presidien els retrats de Galán (foto de l'esquerra) i Garcia (Galán i Garcia van ser dos generals que es van sublevar contra el règim existent per proclamar la República, ho van fer a Jaca i van marxar cap a Osca on van ser detinguts i afusellats, des d'aquell moment es van considerar màrtirs de la República i un símbol per als republicans). Es féu un gran silenci i el senyor President de l’Entitat va proclamr la República i va recomenar vigilància, ordre i serenitat, el qual fou interromput diverses vegades pel públic entusiasmat. Després es féu una manifestació imponent per tot el poble. Marxava al devant la Banda de Música tocant la Marsellesa, després el retrats del màrtirs de Jaca, la Bandera republicana, les autoritats i el poble en massa. Un cop acabada la manifestació el poble va desfilar pacífic i un grup d’uns 50, en dos camions i un automóvil, es traslladaren a Tivissa per tal de participar en l’entusiasme dels nostres companys i amb els quals convinguérem tornar el dia 15 a les 9 del matí a prendre possessió de l’Alcaldia i proclamar la República."

0 comentaris

Matèria , , ,

Subscriure's a: Missatges (Atom)