divendres, 28 de desembre del 2007

David Rei, un ilustre tivissà oblidat

Autor: Carles Torné i Micola

Daniel Rebull i Cabré, alias 'David Rei', nasqué a Tivissa el 1889, fou un sindicalista destacat, amb introduccions puntuals en política catalana i estatal. Va tenir una vida intensa, impossible de resumir en un article. Creació de sindicats, arrestos, condemnes, conflictes civils, viatges a l’extranger per treball (Alemanya) o per sindicalisme (Mèxic).
En la foto següent, Daniel Rebull és el de més cap a la dreta, al costat de Trotsky (amb ulleres) durant un viatge a Mèxic.



El seu germà petit Josep Rebull va ser també un destacat sindicalista, amb tanta o més transcendència que el germà gran. Josep va tenir per parella a Teresa Rebull (que ‘adoptà’ el nom del seu marit) també sindicalista i ja quan era exiliada a França membre de la Nova cançó. Les vides de Josep i Teresa Rebull els explicarem en un altre article. De David Rey destaquem els següents fets:


  • De ben jove es traslladà a Barcelona (1904) on treballà de mecànic i ràpidament on començà la seva militància a la Sociedad de Resistencia de Mecánicos de Barcelona. No obstant, no va abandonar la relació amb Tivissa, ja que els seus pares hi vivien. Hi passava llargues temporades i fundà el grup anarquista anomenat ‘Els tretze’. Amb motius dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909) aquest grup de tivissans intentà interceptar les comunicaciones telefòniques a l’estació de Guiamets, i per aquest motiu van ser objecte de persecució.
  • El 1910 es constitueix la CNT i Daniel s’hi afilia, sent secretari del sindicat metalúrgic.
  • El 1914 es trasllada a Alemanya a treballar de mecànic a Mannheim fins al 1917.
  • A la seva tornada a Barcelona milità de nou al Sindicat de Mecànics dins la CNT, sent subsecretari primer, però ràpidament va tenir més responsabiltats dins l’organització amb tasques d’organització i de tesoreria. Durant aquest període participa i/o organitza infinitats de vagues (vaga general revolucionària, vaga de La Canadiense, vaga de cambres i cuiners), creà i/o col·laborà en noves organitacions (Sindicat Únic de la Metalurgia i de la Pell, Solidaridad Obrera clandestina, Sindicat Únic del Tranvia) i conegué gent que l’influencià en la seva vida (Manuel Buenasa, Josep Viadiu, Salvador Seguí, Nin, Canela, Peronas).
  • També són innumerables les vegades que va ser detingut, jutjat i empresonat. Destaquem que va ser acusat d’inspirar l’assassinat a València del Comte de Salvatierra i, més endavant, fou condemnat per publicacions clandestines, insults a Primo de Rivera, va estar en gairebé totes les comisaries i presons (Model de Barcelona, Castell de la Mola de Mahó, en el vaixell La Guiralda (anclat com presó a Barcelona), presó de Burgos, presó de Déu i Mata).
  • El 1931 fou candicat d'El Bloc a diverses eleccions; municipals a Barcelona i Sabadell, candidat a diputat per les Corts a Madrid i después candidat al Parlament de Catalunya, però ell no era de vocació polític, sino sindicalista, però la seva projecció en la segona faceta el feia tenir que estar present en la primera.
  • A l’octubre del 1936 marxà a Mèxic on va fer més de 130 mitings a favor de la causa proletària a Espanya. Allí conegué i s’entrevistà amb Trotsky. A la tornada de Mèxic (maig del 1937) el van empresonar i hi romangué durant tota la Guerra Civil. Quan les tropes franquistas van entrar a Barcelona (gener 1939), els republicans abans de fugir a França van obrir les presons i pogué escapar. No obstant, no va marxar (com si va fer el seu germà, com ja veurem), perquè la seva companya estava agonitzant i es quedà al seu costat. El mateix any 1939 la quinta columna de feixistes el van delatar, fou detingut i condemnat a mort. La condemna fou conmutada per presó i el 1946 li van donar la llibertat condicional.
Una altra cop en llibertat continuar participant desde la clandestinitat en el POUM i va ser detingut diverses vegades per aquest fet. La darrera detenció fou el 1952 amb 63 anys i morí sol i oblidat sis anys més tard en una clínica de Sarriá.

Es gairebé impensable que ell i el seu germà, donada la situació també de conflictivitat laboral que visqué Tivissa, amb la seva culminació en la vaga general del 1913, que ni ell ni el seu germà no estiguessin darrera, encara que només fos ideològicament. No hi ha proves d’això, però recordem que el seu pare va ser detingut, encara que després expulpat, de l’assassinat d’un treballador de l’Ajuntament, juntament amb dos membres de la Societat Obrera de Tivissa. Tots aquests temes també els tractaren en propers articles.

Hi ha moltes pàgines webs on es pot trobar informació, aquí en teniu algunes:
http://www.fundanin.org/gutierrez53.htm
http://www.fundanin.org/rey.htm
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=40060
http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-r.htm

Carta d'acomiadament d'un cap carlista tivissà a la seva dona abans de morir (Any 1936)

Autor: Carles Torné i Micola
Us adjunto una carta d'acomiadament de Josep Alabart Fàbregas, cap carlista de Tivissa, assassinat el 28 de juliol a la presó de Tarragona. Segons la pàgina web que us relaciono, la carta ha estat facilitada per Domingo Ripoll Pallisé, requeté del Tercio del Pilar, natural de Tivissa i resident a Móra d´Ebre.
Crec que sobra qualsevol altre comentari, ja que queda palés a quatre dies de la seva mort, els seus sentiments vers la seva família i les seves profundes conviccions polítiques i religioses.


“Tarragona, 24 de julio de 1936.-

Sra. Magdalena Guarri García

Esposa mía:
Los momentos son graves y peligrosos. Te escribo en momentos de angustia, pero no imposibles. Por si acaso Dios se sirviera disponer de mi vida, yo ya le hice ofrecimiento de ella, pues suya es, y Él quiera que contribuya a la salvación de España.

Sólo por ti y por nuestro hijito sentiría perderla. Pero cúmplase su Santa Voluntad. En estos instantes de dura prueba, siento que mis ideales se hacen más fuertes y comprendo todavía mejor que solo ellos pueden salvar a nuestra amada Patria.

Educa a nuestro hijito en mis ideas, especialmente forma y modela su alma en nuestras creencias religiosas. Reza y confía a Dios. Esta es la mejor y más valiosa herencia que le podemos dejar. Haz que sea hombre de carácter.

Y tú, esposa mía, amadísima Magdalena, no tengas otra norma de conducta que nuestros principios religiosos. Reza y confía a Dios todas las cosas y tus penas, seas muy buena y muy cristiana.
Yo con toda el alma, te pido me perdones las ofensas que te haya podido ocasionar en la vida.

Ruego a Dios por todos vosotros y que a mi no me abandone la gracia. Todo sea por el bien de Dios y de la Patria.

Un abrazo muy fuerte para los dos.

J. Alabart.-“



Pàgina web on he tret l'escrit
http://www.requetes.com/martires.html

Sentiment Nacionalista a Tivissa (Any 1906)

Autor: Carles Torné i Micola


Us adjunto un escrit publicat a la revista La Tralla, l'any 1906, on es posa de manifest que hi havia un sentiment nacionalista a Tivissa. La Tralla fou una revista nacionalista i humorística, s'edità del 1903 al 1907. Era una revista de quatre pàgines i en un format més semblant a diari. En aquesta primera foto hi ha una ampliació del text que tracta de Tivissa.


Les dues següents són, d'esquerra a dreta, la portada de l'edició on va sortir aquest escrit i la segona pàgina la totalitat de la pàgina on hi ha l'escrit de Tivissa (tercera columna quasibé a baix de tot).



dijous, 27 de desembre del 2007

Article de Màrius Bru (any 1919) sobre l'enterrament del comte d'Altamira a Tivissa

Autor: Carles Torné i Micola

En l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (arca) hi ha un article de Màrius Bru. No és objecte d'aquest article aprofundir en la seva biografia, només recordar que el llibre Fulls d'Història de Tivissa és una obra pòstuma d'aquest autor.
L'article que ens referim va ser escrit el 1919 i fou publicat a la revista Catalana el 15 de gener del 1922. Crec que el millor que es pot fer és llegir-lo, però permeteu-me un parell o tres de comentaris (per si us pot estimular la lectura). Màrius transcriu un document del s.XVI on Tivissa és anomenada Tebiça i Tebiza, a l'Església de Sant Jaume l'anomena iglesia de Santiago, i comenta que als pobles veïns a principis de segle ens anomenaven triperos i descriu el motiu.

L'article consta de quatre pàgines que s'adjunten, així com la pàgina web on podeu trobar més informació.







http://mdc.cbuc.cat/

La Destrucció de Tivissa (Any 1810)

Autor: Carles Torné i Micola


Al 1810 està desenvolupant-se de ple la Guerra de la Independència (dita més a Espanya) o guerra del francès (dita a Catalunya).

El 7 de juliol del 1810 l’exèrcit francès, amb el general Souchet al cap davant, va ocupar Móra i en feu cuartel general. Aquest mariscal (foto de l'esquerra) va dirigir i ordenar tots els atacs a Tivissa. El general espanyol O'Donnell (foto de més avall), veient aquesta situació publicà una proclama cridant a tothom a les armes i ordenant que s'acudís a Falset i Tivissa.

El llibre Fulls d'Història de la Vila de Tivissa (a partir d'ara Fulls ) descriu perfectament l’entrada dels francesos a Tivissa: “En la nostra població hi havia tropes espanyoles. Quan els invasors pretengeren apoderar-se de Tivissa, els militars, ajudats dels paisans, resistiren heroicament.[…]. Souchet envià reforços suficients que, a meitant juliol, entraren a la vila. […] Les forces de Napoleó entraren fetes una fúria a la població, matant els qui queien a llurs mans i saquejant els edificis públics i particupars per espai de bastant dies. No contents amb el mal causat, calaren foc a la vila, ço que produí la inutilització d’unes dues terceres parts del nombre de cases que llavors existien".

La gent va fugir a pobles veïns i com s’explica “no poca gent s’havia d’alimentar d’herbes; alguns moriren de fam i altres a causa de l’alimentació insuficient”.

Es devien cremar unes 200 cases, entre les quals hi havia l’Ajuntament i l’Abadia, cremant-se amb ells els seus respectius arxius.

Més endavant en el mateix llibre s’amplia la informació dient “el dia 12 o 16 de juliol del 1810, una gran columna formada per totes les armes sortí de Mora cap a Tivissa. La cavalleria, l’artilleria i tot el gros de la infanteria pujà pel camí directe, avui carretera, mentre que un fort destacament de tropes de flanc va treure el cap per la Portella de Maula i, escampant-se per Padrells i Magarells, cremà totes les cases de camp que trobà al seu pas. Davant aquesta empemta, les tropes espanyoles desaparegueren i els tivissans, trobant-se desemparats, ho abandonaren tot i emprengueren la fugida per l’únic lloc possible, que era el tortuós, estret i empinat camí de la Llena. La cavalleria francesa, avançant-se, arribà al Freginal amb l’intent de barrar el pas als qui fugien, però afortunadament feren tard.[…]. Mentre això passava l’artilleria disparava contra la vila. […]. Entrats els francesos al poble, es dedicaren a saquejar, destruir i cremar[…] Después de la crema i destrucció de Tivissa, els francesos van muntar un campament a la partida de Campos, on restà força una llarga temporada."

Quan van marxar les tropes francesos, els tivissans van anar tornant poc a poc, trobant les cases destruïdes, els ‘trossos’ perduts i ... la Partida de la Porra. Aquests 'personatges' mereix un article a part, per la crueltat despiadada d’aquests personatges tivissans contra la resta de veïns.

Hi ha una gran quantitat de pàgines web que parlen sobre la guerra de la Independència i Tivissa, us poso un parell, no obstant les explicacions més importants estan en el llibre Fulls...

dissabte, 15 de desembre del 2007

On i com viuen els tivissans?

Autor: Carles Torné i Micola

Si mirem les dades de l'Institut d'Estadística de la Generalitat (http://www.idescat.cat/) de l'any 2001, podem arribar a la conclusió que un tivissà prototipus viu en un edifici de propietat, sense hipoteca, i normalment donat o heredat. Viu en una casa unifamiliar d'entre 90 i 100 m2 amb calefacció i sense aire acondicionat.

S'adjunta un arxiu amb les taules de les quals s'han tret aquestes conclusions. Si aprofundim una mica més veiem:
  • La meitat dels tivissans viuen en una casa que han rebut en donació o en herència. Una tercera part l'han comprat però està totalment pagada i només un 7% dels edificis estan hipotecats.

  • El 80% de les cases disposen de calefacció, per tant, les estufes de llenya i les 'fogaines' estan en clar retrocés.

  • El gran majoria de cases no tenen aire acondicionat. Només el 9% de les cases el tenen.

  • La gran majoria dels tivissans viuen en cases unifimiliars (el 80%) i ja només en un 15% de les cases i viuen dos famílies. Que hi visquin tres o més famílies ja només representa un 5%.

  • La mida normal de la casa està entre 90 i 110 m2 (un 27%), no obstant, en aquesta característica la varietat és molt elevada, però en general les cases són grans havent important percentatges de cases amb més de 150 i, fins i tot, 200 m2.

Imatges religioses

Autor: Carles Torné i Micola

La web a la que us adreço podreu trobar un recull d'imatges religioses de tot l'estat espanyol. En aquesta adreça qui vulgui pot enviar les fotos de les imatges i ells l'editen en la seva web.
De Tivissa hi ha registrades 15 fotografies d'imatges i 8 de la Serra d'Almos. Per les que es refereixen a Tivissa, són imatges ubicades en la actualitat a l'església de Sant Jaume o en la seva sacristia.

He posat aquestes tres com a exemple: La primera és la Dolorosa, la segona és una talla de fusta de la Verge amb el nen i la tercera és una verge sense identificar malmesa durant Guerra Civil.


divendres, 14 de desembre del 2007

Mapa topogràfic de Tivissa del 1914

Autor: Carles Torné i Micola

Per qui tingui curiositat topogràfica a la pàgina web de l'Institut cartogràfic de Catalunya figura un mapa del 1914 d'una part del Terme de Tivissa, tal i com s'explica en la pròpia pàgina web és una 'còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000'.

Us adjunto còpia i l'adreça on podeu ampliar aquesta informació:




http://vacani.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/minutes&CISOPTR=1642&DMSCALE=6.25&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMMODE=viewer&DMTEXT=%20tivissa&REC=1&DMTHUMB=1&DMROTATE=0

dimarts, 11 de desembre del 2007

Què tenen en comú l'edifici de la Generalitat i l'Església de Tivissa?



Autor: Carles Torné i Micola

L'església de Tivissa, encara que té els seus origens al s.XIII, va sofrir una important remodelació al segle XVII. Aquesta transformació va ser dirigida pel rector de Tivissa, Jaume Amigó i l'arquitecte Pere Blai. Llavors es va construir, la façana que dóna actualment a la Baranova, el campanar i el cor de l'església, és a dir, les parts de l'església que actualment configuren la seva imatge.

Tots dos arquitectes van col·laborar en moltes ocasions en la construcció de molts edificis religiosos de les comarques tarragonines. Cal destacar:

  • La capella del Santíssim de la catedral de Tarragona
  • Les capelles de Sant Joan i Sant Fructuós a la catedral de Tarragona
  • Parròquia de Cornudella de Montsant
  • Parròquia de Sant Jaume Apòstol a Riudoms
  • Església de Sant Andreu a la Selva del Camp
  • Església de Sant Jaume d'Ulldemolins
  • Ermita de Santa Magdalena a Ulldemolins.

..................

Església d'Ulldemolins (esquerra) i Riudoms (dreta), on es veu que tenen el mateix estil renaixentista que l'església de Tivissa

Depenent de les pàgines webs que es consultin s'atribueix a un o a l'altre la direcció d'obra, el tracisme o l'autoria. En el que si coincideixen és en atribuir-li al mossèn Jaume Amigó la introducció de l'arquitectura renaixentista a Catalunya i que en Pere Blai es va veure influenciat en la seva carrera professional pel primer. El que també queda clar és que van formar un equip alhora de realitzar totes aquestes construccions.

Pere Blai va tornar a Barcelona, d'on era nat, i li van encarregar la remodelació de l'edifici de la Generalitat. Són seus la façana de la plaça de Sant Jaume, el saló Sant Jordi i la cúpula de la Generalitat (és a dir, la imatge que tots tenim al cap de la Generalitat és de Pere Blai).

El saló de Sant Jordi (imatge de l'esquera) va ser dissenyat en un principi com una capella (d'aquí la cúpula) però amb el temps es transformà en un saló de recepcions i en l'actualitat es fan actes tan assenyalats en la vida política catalana com la proclamació del president de la Generalitat o l'entrega de les Creus de Sant Jordi.

Per tant, si tornem a l'inici de l'article i mirem la façana de tots dos edificis, podem dir que són obra del mateix 'artista', i això d'artista ho dic en lletres majors, ja que així es diria si en lloc de Tivissa, o Catalunya en general, hagués estat a Florència sota els auspici del Medici.

Algunes pàgines webs relacionades:

dilluns, 10 de desembre del 2007

Referèndums del 1976 al 2006

Autor: Carles Torné i Micola

Es diu que el referèndum és la màxima expressió de la democràcia, ja que en les eleccions es tria el govern que prendrà les decisions, però en el referèndum els electors són ells qui decideix el que s'ha de fer.

En els darrers trenta anys els tivissans han tingut l'oportunitat de votar en set referèndums. Més endavant trobareu una adreça on hem resumit les dades recopilades de la pàgina web de l'Institut Català d'Estadística (http://www.idescat.net/).
A manera de resum i per ordre d'antigüitat:
  • Referèndum per la Reforma Política (any 1976), on el SI guanyà de forma aclaparadora i només destacar que 32 tivissans no volien canviar de règim polític (a nivell relatiu, més que a la resta de la Ribera d'Ebre i Catalunya).
  • Referèndum Constitucional (any 1978), on el SI guanyà de forma molt clara, però el NO a Tivissa va doblar les xifres de la Ribera d'Ebre i Catalunya. A més, el nivell de participació també va ser més baix que a la Ribera i Catalunya.
  • Referèndum per l'Estatut d'Autonomia. Hi han hagut dos referèndums: anys 1979 i 2006. En tots dos casos el SI va ser rotund, però en el referèndum del 2006 el NO va pujar força. També a nivell curiós mentre que a la resta de Catalunya la participació va baixar molt, a Tivissa va augmentar més d'onze punts.
  • Referèndum per a la permanència a l'OTAN (Any 1986). El NO va guanyar com a la resta de Ribera d'Ebre i Catalunya, però amb més força. No obstant, la participació a Tivissa va ser molt més baixa.
  • Referèndum per a la Constitució Europea (Any 2005) Es el referèndum amb menor participació de tots, quasibé igual que l'anterior, però en aquest cas seguint les xifres relatives també de Catalunya i la Ribera d'Ebre. Aquí cal destacar que el SI va guanyar, però mentre al principat i a la nostra comarca ho feina d'una manera clara, a Tivissa el SI va guanyar pels pèls.

Com hem comentat totes les dades les podeu trobar a l'idescat, no obstant a manera de resum hem elaborat aquest document que creiem que és més clar.

http://spreadsheets.google.com/pub?key=pBVKtsaJ4DPaBB2frRZ-2dg

diumenge, 9 de desembre del 2007

Correfoc de Sant Jaume

Autor: Carles Torné i Micola


Hi ha actes de les Festes Majors de Sant Jaume que ja han passat a ser tradicionals: dansa de Tivissa, concert de l'Orfeó, cursa a peu,... i el correfoc. I per parlar de correfoc de Sant Jaume cal parlar de la Colla de Diables de Sant Andreu.

Tal i com explica Vilaweb, aquesta colla fa dotze anys que ve al poble i per ells 'Tivissa és 'sagrat'. Fan mans i mànigues per a anar-hi tots i compten, també, amb diables de Santa Coloma de Gramenet, de la Verneda de Sant Martí de Provençals i de Ripoll. Tots i totes munten, actuen, cremen, desmunten i reposen, a la piscina del poble, dels esforços realitzats a gust però amb cansament.'

També explica que només un anys han deixat de venir i segons Vilaweb 'l'ajuntament tivissenc van considerar que era bo canviar, van llogar una colla més tradicional, més tova, i van sortir-ne ben escaldats. La gent tivissenca se'ls va revoltar, van aturar el Correfoc i els van despatxar del poble. L'any següent, i fins ara, Diables de Sant Andreu van tornar al costerut poble de la Ribera d'Ebre per Sant Jaume, l'últim cap de setmana de juliol.'

En la pàgina web dels diables hi han 'penjades' 444 fotografies del correfoc de Tivissa de 2007 on es pot veure el seu viatge, arribada, muntatge, castell de focs, el correfoc i desmuntatge. També us adjunto l'adreça on Vilaweb edità la notícia.


divendres, 7 de desembre del 2007

Goigs a Sant Blai (1841-1847)

Autor: Carles Torné i Micola

Crec que és inqüestionable que l'ermita de Sant Blai per a tots els tivissans té un significat especial, que va més enllà del purament religiós (com a símil podríem dir que ens passa el mateix que el monasteri de Montserrat produeix a tots els catalans).

D'entre tots els costums i tradicions que ha generat aquesta festivitat (mides, coques, ...), la dels goigs és de les que està més perduda. Al llibre 'Tivissa, un poble antic de la Catalunya Nova' ja se'n parla de la existència d'uns goigs, l'autor es desconeix.

Adjuntem còpia antiga d'aquests goigs que foren impresos un al 1841 i l'altre al 1847, per tant ja tenen més de 160 anys. Segurament encara 'van conéixer' l'ermita de Sant Blai vella (ja que l'actual va ser contruïda el 1858), on debien ser resats amb devoció en una època molt convulsa a Tivissa amb desastres naturals (terratrèmol i gran tempesta al 1845), destrucció el 1810 de dos terceres parts del poble pels francesos en la guerra de la Independència, destrucció definitiva de l'ermita de Santa Anna el 1834 pels carlistes i l'ús de l'església com a fortí de guerra el 1837. Tots fets molt rellevants en poc temps que van marcar sens dubte el futur del nostre poble.
Goig imprès el 1847

Goig imprès el 1841

Tivissa per un viatger del 1.923

Autor: Carles Torné i Micola

Portal d'Avall

Aquí teniu fotografies de Tivissa del 1923 trobades en la pàgina web http://www.bnc.es/digital/salvany/index.html, que formen part del fons digital de la Biblioteca de Catalunya. Aquestes fotos foren realitzades pel Sr. Salvador Salvany i tal com explica en la pàgina web era un "gran afeccionat a l'excursionisme científic i a la fotografia, l'any 1905 va ingressar al Centre Excursionista de Catalunya col·laborant activament en la publicació dels seus butlletins entre els anys 1918 i 1924. Van ser les seves excursions arreu de Catalunya les que li permetran crear una important col·lecció de fotografies. Va viatjar també per les Illes Balears i la resta d'Espanya, pels Estats Units, Europa, Egipte, Pròxim Orient, i en tots aquests viatges captà amb la seva càmera fotogràfica els monuments i la gent del diferents països".

Durant el 1923, amb 57 anys, viatjà per les nostres contrades immortalitzant-les fotogràficament. De Tivissa hi ha set fotografies.

Creu de Móra .............................................................................................Altar del Roser



Interior Esglèsia Façana Església....................................................... Porta Sant Jaume

Façana lateral església Església................................................................. Vista Tivissa

Tivissans en camps de concentració

Autor: Carles Torné i Micola

Sabieu que vuit tivissans havien mort en camps de concentració nazis? En la pàgina web que us adjunto (http://www.ceibm.org/prov43.html) podeu trobar aquesta mateixa informació més extesa. CEIBM són les sigles de Centre d'Estudis d'Investigació històrica Baix Maestrat / Montsià, que com podreu veure en la seva web es dedica a recopilar dades a nivell estatal i territorial sobre la Guerra Civil i el genocidi nazi. Veureu que es van deportar 263 tarragonins a camps d'extermini nazis dels quals 8 eren tivissans. Cap va tornar.
El que no especifica la pàgina web és de quin nucli poblacional de Tivissa són, és a dir, si eren nats a La Serra d'Almos, Darmós o Tivissa.

Nom- - - - - - - - - - Data Naix - - - Camp - - - Data Defunció
Aviño Cedó, Agustí - - - - 24/03/1892 - - Gusen - - - - -13/10/1941
Bargalló Serras, Joan - - -12/12/1898 - - Gusen - - - - -14/04/1941
Caballé Cedó, Josep- - - - 01/09/1904 - - Steyr - - - - - 10/05/1941
Castellví Pena, Jaume - - 26/01/1904 - - Gusen - - - - - 24/11/1941
Fortuny Sabaté, Josep - - 05/12/1912 - - Mauthausen - 05/02/1942
Juncosa Escoda, Josep - - 12/01/1914 - - Florisdorf - - - 17/11/1941
Pujol Margalef, Daniel - - 15/06/1902 - - Gusen - - - -- -14/11/1941
Quintana Castellví, Joaquim-13/12/1897 Gusen - - - - - 29/10/1941