Tres caps d'ajusticiats dins de gàbies de ferro, penjats a la Baranova (any 1828)

Tan en la revista de Tivissa (nº,1928) com en el llibre Full d'Història de Tivissa (pàg 320, 1955) expliquen el mateix fet que tingué lloc el novembre de 1828. En tots dos casos aquests fets van ser recordats gràcies al 'Llibre de Notes i Curiositats' de Joaquim Madico (any 1830).

A continuació transcriveixo literalment tal i com ho van fer en la revista Tivissa el 1928, un segle després de què passessin aquests fets.

"Altra noticia te vull donar d'un succés que contenguè en esta Vila -amat lector- que mai ho havien vist ni sentir dir en esta vila i és que el dia 13 del mes de novembre de l'any 1828 vingué per a tarda del dit dia un butxí de Barcelona sens saber ningú res, i portà els caps de tres homes ajusticiats a Barcelona, junt amb unes gabies de ferro i demanà als senyors de l'Ajuntament, li portassen tres bigues de vintiquatre pams d'alt i 'luego' monà vinguessesn dos homens i plantà les tres dietes bigues amb los tres caps, al davant la porta major -dita la porta de baix- de l'Església, i se deia que això fou de resultes d'una mort que feren a dit 'puesto' de davant de l'Esglesia, en uns anys passats en temps del sistema constitucional que fou en los anys 1821 al 1827 i morí allí un fill de Tivissa que li deien Josep Madico, dit de casa Pavet del carrer de l'Era, i estigueren allí dits caps, fins l'any següent 1829 que d'una ventada ne caiguè un de dins de dites gabies i 'luego', la Justicia lo recollí i lo portaren al fossar, i inmediatament donaren part a la Rr. Sala de Barcelona i manà d'allà, que se traguessen i se cremassen les bigues amb que estaven los dits caps, lo que s'efectuà lo dia 28 d'octubre de dit any 1829."

Tivissa, una porta a un altre món?

Autor: Carles Torné i Micola

En l'article Tivissa, fenòmens paranormals?, ja que ens va referir al llibre 'Víctimas del Misterio' de Lorenzo Fernández Bueno, explicant el primer fet paranormal succeït a Tivissa, segons l'autor, el 1968 (que podeu veure en Google Books). Tal i com vam explicar en l'anomenat article no és la nostra intenció jutjar-ho, sino explicar on arranca la fama de Tivissa en aquests aspectes paranormals.

En el mateix llibre s'explica el següent:

'Joan Ferré es miembro de la Policía y posiblemente uno de los que mejor conocen los misterios que encierra el lugar. Hace unas fechas nos afirmaban que la zona es utilizada en ocasiones para llevar a cabo prácticas militares, y que éstos han efectuado fotografías aéreas de la comarca ya que se cree que allí se encuentra una gruta de gran profundidad que comunica Tivissa con las Islas Baleares. Resulta curioso que un elevado número de personas dedicaran tiempo y esfuerzo para encontrar la entrada al mundo subterráneo, supestamente sita en esa sierra. Joan Turú investigó hasta la extenuación en Tivissa, llegando a la firme creencia de haber encontrado la citada entrada, quizás en forma de puerta adimensional.

Los pulpos voladores también forman parte de la mitología del lugar. Para Joan Ferré, la aparición de estos seres podría deberse a una causa totalmente natural: el elevado número de cavidades que esconde la sierra abran la posibilidad de que alguna de ellas comunique con el mar, así pues cuando una ingente masa acuática entra en las mismas, puede gener una presión lo suficientemente importante para que arrastre todo lo que encuentre a su paso; peces, algas y por supuesto, pulpos.

Tivissa continúa su rutina diaria, permaneciendo ajena a estos acontecimientos. Sus habitantes no quieren oír hablar de las fantásticas luinosidades que convierten la noche en día en el interior de la sierra, junto a la histórica ermita de Sant Blai, ni de los misteriosos tendidos eléctricos que de vez en cuando surgen de la nada, sin que sean sostenidos por ninguna torre, y mucho menos ovnis, humanoides o abducidos. Pese a todo, el misterio pasea por sus calles, camina junto a sus gentes en extraña sintonía.'

Proclamació de la República a Tivissa (4ª part)

Autor: Carles Torné i Micola

Dia 15 d'abril del 1931

A Espanya i Catalunya...

Van començar les formacions dels nous governs, encara que el problema primer a resoldre era la República Catalana i com aquesta s'integrava, o no, dins de la República d'Espanya. Converses telefòniques i entrevistes entre Macià i Alcalá Zamora van fer possible un acord. La República Catalana desapareixia i Catalunya formaria part de la República Espanyola amb una autonomia pròpia inexistent fins a la data, per la qual cosa el dia 17 es reconstitueix la Generalitat i uns mesos més tard s'elabora un Estatut d'Autonomia per Catalunya.

A Tivissa...

Continuem amb l'article publicat a la revista TIVISSA (Nº45), testimoni exclusiu d'uns fets que van marcar el present i futur de la nostra població.

El dia següent, 15, tothom féu festa. Una multitud en correcte manifestació, sense excluir el més vibrant entusiasme com en parlaran els fets que relatarem, acompanyada de la música, va formar-se a la Societat Obrera amb els regidors electos de la coalició d’esquerres, Bordera, Casador, Cedó, Doménech, Escoda, Giner, Margalef i Quintana, es va dirigir a la Casa la Vila on van arribar a les deu.( La foto de l'esquerra i la que veureu una mica més avall són de la manifestació del dia del treballador de l'1 de maig del 1936 que la Societat Obrera organitzava, no obstant pot ilustra una mica com debia ser aquesta manifestació (totes dos fotos són al carrer d'Estanislau Figueres). Deixem la paraula a l’Acta oficial de la Sessió que es va celebrar, puix que com a document històric, el reproduïm al peu de la lletra i sense traducció: “En la villa de Tivissa a los quince días del mes de abril de mil novecientos treinta y uno, siendo las diez y quince minutos de la mañana, se constituye en la Sala capitular de las Casa Consitoriales, previa entrega de poderes hecha por el Alcalde don Juan Corbella Alemany, el Ayuntamiento de la República Española, bajo la presidencia interia de D. Luis Escoda Navarro”. “Asisten los señores D. Luis Escoda Navarro, D. José Mª Cedó Margalef, D. Vicente Bordera Madico, D. Juan Vicens Margalef, D. José Cassador Nolla, D. Víctor Santapau Margalef, D. Laureano Giner Sabater, D. José Borrás Palies, don Pedro Quintana Castellví, D. Jaime Sangenís Borrell, D. Ignacio Doménech Pagès y D. José Rojals Piñol, todos concejales elegidos por el pueblo en votación verificada con arreglo a la Ley de 1907 el día 12 del corriente. “Abierta la sesión por el señor Presidente, se hace constar que se han puesto diligencias de apertura en los libros principales del Ayuntamiento, y el señor Presidente da orden a mí, el secretario, para que proceda a la lectura de la Orden del Día como así lo hago seguidamente.” “Por unanimidad es elegido Presidente de la Junta Local Provisional de Tivissa D. José María Cedó Margalef” “Seguidamente se eligen por unanimidad primero y segundo tenientes de Alcalde, respectivamente, a los señores D. Luis Escoda Navarro y D. Vicente Bordera Madico. “Se acuerda dar un voto de confianza al Presidente y que interín el Goberino republicano no disponga otra cosa, rija el Estatuto Municipal en todo lo que no contradiga el espíritu del movimiento, asumiendo el Presidente las facultades de Delegado del poder central”. “Se acuerda convocar al Ayuntamiento Pleno para el próximo domingo día 19 del corriente a las cinco de la tarde” “Se acuerda colocar en el testero de la Sala capitular los retratos de los capitanes Galán y García Hernández, muertos al servicio de la República” (us adrecem a l'explicació feta en l'anterior article sobre els màrtirs de Jaca) “A propuesta del señor Vicens se acuerda dar el nombre de Capitán Galán a la plaza del General Sanjurjo y el de Capitán García Hernández a la de la Paz del Protectorado” “Y no habiendo más asuntos que tratar se levanta la sesión siendo las once horas de la cual se extiende la presente acta que concuerda con lo tratado, en prueba de lo cual la firman los concejales asistentes con el visto bueno del Presidente de la Junta Provisional, yo el Secretario doy fe y certifico” “Se acuerda, enviar telegramas dando cuenta de la toma de posición y felicitándoles a los señores D. Niceto Alcalá Zamora, Presidente de la República Española, D. Francisco Maciá, Presidente de la República Catalana, y a don Marcelino Domingo, ministro de Instrucción Pública”. “El señor Rojals vota en contra del último telegrama y el señor Sangenís en contra de los tres. Doy fe” En Josep Mª Cedó Margalef, president de la Junta local de Govern va sortir al balcó de Casa la Vila i va proclamar la República Federal Espanyola i la Catalana, llegint el ban que transcrivim, entremig de xardorosos aplaudiments, visques i tocades de Marsellesa:

“Havent sigut nombrat President de l’Ajuntament Provisional, tinc l’honor de publicar les següents ordres per al general coneixement i compliment” “Havent proclamat la República General Federal Espanyola i Catalana, venim a recordar a tots, el més entenimentat compliment del dret de la gents; l’ordre públic i el total respecte a les persones, als interessos materials i sentiments morals del poble. De cap manera no podrem tolerar excessos que comprometin els nobles sentiments que han mogut als promotors de la que hem de fer República gloriosa, per la que s’han sacrificat tan honorablement màrtirs” – El president, Josep Mª Cedó.

Tot seguit va surgir la iniciativa de col·locar una bandera al campanar de l’Església. Els regidors tractaren d’oposar-se, aferrissadament per tèmer algun incident, cosa que no aconseguiren, si bé si asseguraren que no passaria res que fos lamentable. Foren impotents per contenir els propòsits i amb música es dirigiren a l’Abadia on els mateixos manifestants reclamaren del senyor rector que ell mateix acusís a obrir l’Església i a tenir cura de l’ordre, que prometien que no es pertorbaria amb cap irreverència ni menys profanació. Així fou en elogi del nostre poble que només cercava recursos per donar expressió al seu entusiasme. La música i la gent esperaren al mig de la Baranova que fos hissada la bandera i així que ho va ésser, La Marsellesa, els aplaudiments i els visques ompliren l’espai de l’alegria popular. La manifestació altra vegada en marxa cap a la Casa la Vila, y en ésser al davant, va reclamar amb grans crits els retrats que sabia existieen a les dependències. Altra volta els regidors esquerrans intentaren contenir els desitjos de les masses, sense aconseguir-ho. Davant l’afirmació que els retrats reclamats no eren en llurs llocs de costum, va semblar que la gent s’enfollia i es desdibuixar un grup del més decidits que seblaven disposats a exigir-los. Aleshores el senyor Cedó Margalef ordenà que es cerquessin allà on fossin i retrobats que foren del lloc on havien estat retirats amb la sana intenció d’evitar la temptació de la demanda i així de motius d’exaltacions perilloses, els foren lliurats en nombre d’onze, prèvia, però, la mesura curosament administrativa, de retirar els marcs i els vidres. Amb les catolines als dits en feren la foguera inevitable a la plaça, en mig de la gran gatzara, crits, visques i Marsellesa. La manifestació i la música van acompanyar a fixar el ban oficial de la proclamació del nou règim anteriorment transcrits als empleats municipals i una parella de guardies civils que eren foren encarregats, per les cantonades de consuetud el poble. La manifestació retornava a la Societat Obrera i la gent es descompartiren per a anar a dinar, a dos quarts de dues de la tarda. Per la tarda i per la nit, la Festa Macional es va celebrar amb animats balls. Tres ómnibus atapeïts de gent van anar a La Serra a tornar la visita als que n’havien vingut pel matí a actuar, presenciar i celebrar els actes relatats. L’Alcalde de Llaberia, que havia estat present, tingué interès en emportar-se els improvisats emblemes que havia servit de resum i expressió del sentiment que arboara avui al nostre poble: la República i Catalunya. Molt gustosos li foren lliurades les banderes catalana i republicana per a que també a Llaberia exaltessin el sentiment de pàtria i de fe política que avui s’emporta l’esperit de tots.

A La Serra d'Almos i Darmós...

Continuem amb l'article de Laureà Giner publicat a la revista Tivissa (nº45)

A les 9 sortiren en dos camions atapeïts de gent i un automóvil, amb Bandera republicana desplegada i amb un gran entusiasme marxàrem cap a Tivissa com qui va a fer un assalt, mentrestant nosaltres pensàvem que també els màrtirs de Jaca, sortiren amb un estat d’esperit semblant al nostre cap a Osca on havien de veure’s decebuts en trobar traïdors en lloc de companys. Una pana del camió ens va fer arribar tard a Tivissa encara que fórem a temps a presencar i participar en la proclamació de la república i en l’entusiasme del poble que hissà una bandera al punt més alt del campanar de l’Església, cremà els retrats reials i de Primo de Rivera, que hi havia a les dependències municipals, i es desfilà per últims pacíficament i cívica. Per la tarda a La Serra es féu un gran ball a la Plaça i tinguérem l’alegria de rebre la visita d’un bon nombre de companys de Tivissa. Els mateixos que anàrem a Tivissa, amb els camions i l’automòbil emprenguérem la marxa cap a Darmós. Arribàrem a Darmós molt tard i encenent les atxes, precedits de la música tocant la Marsellesa, formàrem una manifestació de la qual formaren part molts companys de Darmós i recorreguérem tot el poble. En arribant a la Plaça de l’Església, el regidor electe, senyor Vicens, en nom del Govern Revolucionari de Tivissa, va proclamar el nou régim llegint un ban que fou fixat a les cantonades, destituí l’Alcalde de l’anterior situació i va fer lliurament de la vara a un nou nombrat. A les onze de la nit tornàvem a casa tot rendits pensant si seria un somni tot el que estava passant, però tots satisfets per haver contribuït amb el nostre petit gra d’arena a l’adveniment del règim republicà que acabarà amb les injustícies i establirà per aquesta pobra i inculta Espanya, un règim de més llibertat, col·locant-nos al nivell dels pobles més civilitzats d’Europa.”

Proclamació de la República a Tivissa (3ª Part)

Autor: Carles Torné i Micola

Les explicacions que farem del fets a Espanya i Catalunya seran molt breus, per centrar-nos en els fets que van passar en els pobles del nostre terme, qui vulgui ampliar la informació ja li indicarem al final de l'article les pàgines webs on podrà fer-ho.

A Espanya...

El rei Alfons XIII es veia sol, els militars no li donaven suport i el sufragi de les eleccions municipals demostrava que no tenia el recolzament popular, i per tant, el mateix dia 14 Alfons XIII va marxar d'Espanya i aquella mateixa tarda, des de la Puerta del Sol, Alcalá Zamora proclamà la II República Espanyola. A l'esquerra teniu el discurs d'Alcalà Zamora, signat per tots els seus ministres.

A Catalunya...

Lluís Companys, amb els altres regidors electes, agafen el poder en l'Ajuntament de Barcelona.

Per la tarda Francesc Macià proclama la República Catalana en la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Teniu el seu discurs a l'esquerra.

A Tivissa...

No hi ha millor testimoni que el que l'article escrit a la revista TIVISSA (nº45).

"La ràdio del cafè de casa Fura i les particulars van escampar promptament i ràpidament els aconteixements que tenien lloc a Espanta i a Barcelona la mateixa tarda del dia 14.

La gent bullia d’ansietat i d’interès fent rotllanes a l’entorn dels aparells i a mida que es retirava del camp, augmentava la tensió pública de la gentada que es congregava als llocs de reunió de la vila.

A la Societat Obrera en particular la vibració era extraordinària. Els regidors electes que eren presents, procuraven convèncer els més fogosos que no era oportuna la presa de posició del comandament de la vila en aquelles hores del vespre com demanaven, puix que ja s’havia convingut amb les autoritats locals que al dia següent a les nou, farien lliurament de llurs poders, sense cap resistència i normalment. Amb tot, però, foren endebades els consells de contenció i a l’objecte de deixar expansionar l’entusiasme i conduir-lo, els regidors electes es decidiren a capitanejar la manifestació, prèvia promesa que la multitud els seguiria per la ruta que li donarien sense derivacions amb ordre i disciplina. Així es féu i una gentada imponent pel nombre i per l’hora, amb banderes republicana i catalana, (recordem que durant la dictadura de Primo de Rivera estaba prohibida la tinència i exhibició de qualsevol bandera que no fos l’espanyola), i la música i crits de visques a la República, a Catalunya, a Macià i Marcel·lí Domingo, sortint de la Societat i passant per les Bargues, Portal d’Avall, Plaça, Pla, arribaren a Casa de la Vila (sense penetrar-hi), al davant de la qual la música va tocar La Internacional (perquè no tenien els papers de la Marsellesa) que fou oïda amb el cap descobert pels manifestants (recordem que era molt estesa el costum entre els homes de portar gorra) i corejada al final amb els crits entusiastes dels visques. Sense cap incident la manifestació va retornar cap a la Societat.

Unes banderes, catalana i republicana, penjades dels arbres immediats a la via que arrencant de la carretera que mena al poble, testimoniaren durant la nit que la vila s’havia adherit al nou ordre de coses. La proclamació protocolària i ritual de la República la va fer a instàncies dels congregats a la Societat Obrera el seu President, a presència i amb l’aquiescència dels regidors electes Bordera, Cedó, Doménech i Escoda.

La gran notícia es va escampar per la muntanya mitjançant emisaris espontanis o exprofessos i foren molts que van córrer cap al poble i nosaltres en sabem que deixaren l’esteva i la rella a masos de quatre hores lluny per tal d’acudir a la vila i satisfer la seva emoció amb la companyia dels altres.

A La Serra d'Almos...

Aquest relat és de Laureà Giner, regidor republicà elegit dos dies abans, en un article a la revista Tivissa (nº45)

"El nostre company Teodor Ahicart en arribar amb el tren correu, ens va portar les remors que a Barcelona estava proclamada la República i que a Madrid es preparava la seva proclamació. Tot seguit ens posàrem a l’entorn de la Ràdio i aviat sentirme la Marsellesa i un parlament de Macià que recomanava ordre i serenitat. Després de Madrid estant, parlava Alcalà Zamora i altres, produint-nos una tal alegria i emoció que és indescriptible: potser és la més gran que havem rebut en la nostra vida. Vam sortir com qui desperta d’un somni i va manar cap a casa del company Ahicart on hissàrem la bandera republicana entre visques i aplaudiments de públic que bullia d’entusiasme. Altres feren tocar les campanes per tal de cridar els que treballaven al camp i un cop reunit tot el poble a la Plaça, la banda local tocà l’Himne republicà. L’entusiasme sobreixí i el poble aplaudia donant visques a la nova República portadora de llibertat. El President i totes les altres autoritats d’entitats, plegades amb molts altres companys del poble, ocuparen un gran balcó on voleiava la bandera republicana i presidien els retrats de Galán (foto de l'esquerra) i Garcia (Galán i Garcia van ser dos generals que es van sublevar contra el règim existent per proclamar la República, ho van fer a Jaca i van marxar cap a Osca on van ser detinguts i afusellats, des d'aquell moment es van considerar màrtirs de la República i un símbol per als republicans). Es féu un gran silenci i el senyor President de l’Entitat va proclamr la República i va recomenar vigilància, ordre i serenitat, el qual fou interromput diverses vegades pel públic entusiasmat. Després es féu una manifestació imponent per tot el poble. Marxava al devant la Banda de Música tocant la Marsellesa, després el retrats del màrtirs de Jaca, la Bandera republicana, les autoritats i el poble en massa. Un cop acabada la manifestació el poble va desfilar pacífic i un grup d’uns 50, en dos camions i un automóvil, es traslladaren a Tivissa per tal de participar en l’entusiasme dels nostres companys i amb els quals convinguérem tornar el dia 15 a les 9 del matí a prendre possessió de l’Alcaldia i proclamar la República."

http://joselc.wanadooadsl.net/segunda_republica.htm
http://www.guerracivil1936.galeon.com/proclamacion.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_Primo_de_Rivera
http://www.historia-es.com/spain/c_09_in.php
http://www.fuenterrebollo.com/faqs-numismatica/numis-fotos/alfonso13.html
http://www.fideus.com/biografiesD%20-%20domingo%20-%20marcelino.htm
http://www.fuenterrebollo.com/Gobiernos/imagen-domingo-sanjuan.html
http://www.bermemar.com/eleccion/iirepu/jaca1.htm
http://revista.libertaddigital.com/articulo.php/1276218628
http://www.sbhac.net/Republica/Colabora/FRincon.htm

Registre de entrades i eixides de Tivissa (segle XVII)

Autor: Carles Torné i Micola

Us adjunto una documentació força interessant trobada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). Són llibres del segle XVII (anys 1663, 1664, 1678, 1679) de control de les entrades i sortides de mercaderies de la població. Dit document té una finalitat recaptatòria i grava el comerç tan el que entra a la població com el que surt.

El que té el dret recaptatori és el general de Tivissa, delegat en l’oficial Joan Andreu Nebot (anomenat en ek document com ‘lo recollidor’ o també ‘tauler del general de Tivissa’), a la seva vegada no sol ser qui cobra el tribut sino que hi ha altres persones que fan aquesta tasca (Antoni Marco, Mateu Jardí, Pere Nebot,…)

Aquests llibres es feien per trimestres (llavors anomenat tersa). Us adjunto els sis que he pogut aconseguir.

El document per la seva antiguitat i perquè me’l van donar en microfilm, segurament no és tan clar com voldríem, però no deixa de ser un document molt interessant, escrit íntegrament en català, i utilizen la lletra Ñ, així surt escrites paraules com Cataluña o Castañer. En aquest document totes les vegades que surt Tivissa, ho fa tal i com ho escrivim actualment (amb doble esse).

Com veureu la majoria de dies no hi havia cap anotació. Però com exemple anotem les següents:

05/08/1663 -> per entrada del capital de la Almadrava de la Platja de l’Hospitalet de l’Infant coll de Balaguer, entrega diversa recaptació per ‘esparteria’. Es, sens dubte, de qui s’obté més import de tots. En cada llibre consta, per tant, solia venir una vegada per trimestre a liquidar-ho.

12/01/1664 -> per eixida d’una càrrega de peix de Pere Pomeral i Jaume Vidal

02/02/1664 -> per eixida de dotze roves de peix de Pere Cavaller.

07/03/1664 -> per eixida de dos quintars i mig de mel de Domingo Carot.

20/08/1664 -> per eixida de cinc dotzenes de sarrions de palma de Rafel Micolau (pot ser un avantpassat meu, qui sap)

10/09/1664 -> per eixida de Quatre roves de aiguardent de Salvador Vilella.

Proclamació de la República a Tivissa (2ª part)

Autor: Carles Torné i Micola

Dia 12 i 13 d’abril 1931

A Espanya…

Donada tota la situació política existent, Alfons XIII decidí realitzar eleccions municipals, després de set anys sense haver-ne de cap tipus. Ell pensava que guanyaria i això el legitimaria per continuar.
Però la jugada no li va sortir bé. Les eleccions es van celebrar el 12 d'abril de 1931. A nivell espanyol, va haver-hi una participació del 67%. Si tenim en compte el nº de regidors obtinguts els partits monàrquics guanyaren als republicans. De 81.099 regidors de 9.259 municipis total per Espanya els resultats foren:

- 40.324 regidors monàrquics
- 1.207 regidors inclassificables
- 67 regidors comunistes
- 34.688 regidors republicans
- 4.813 regidors socialistes

Aquesta interpretació és correcta en clau municipal, però si es vol fer una extrapolació en clau estatal, és a dir, com a plebiscit a favor o en contra de la monarquia cal tenir en compte que la conjunció republicano-socialista va guanyar a les capitals de província i a moltes de les ciutats importants. Quaranta-una de les cinquanta capitals de província van votar republicans, entre elles Barcelona i Madrid. En nombre de vots els resultats foren un 61.6% pels republicano-socialistes i un 27% pels monàrquics.
Els resultats eren aclaparadors i a mesura que els ministres rebien la informació es van començar a preocupar. Aquella mateixa nit, el general Sanjurjo (foto de la dreta), que en aquell moment era cap de la Guàrdia Civil, va dir als ministres que en cas d’alçament popular no responia de la fidelitat dels seus homes vers la monarquia. En aquell moment es va veure que el poble no volia la monarquia i que els militars tampoc, per tant, estaven sols.

A Catalunya…

La victòria republicana encara fou més aclaparadora que a Espanya. Van guanyar tant al camp com a la ciutat, en total els regidors republicans foren 612 contra 355 de monàrquics. Per províncies:
- Barcelona: 377 republicans i 169 monàrquics
- Girona: 72 republicans i 53 monàrquics
- Lleida: 52 republicans i 37 monàrquics
- Tarragona: 111 republicans i 96 monàrquics

A Tivissa…

Segons la Llei Electoral de Maura, que es va aplicar per aquestes eleccions, per població Tivissa li corresponien dotze regidors (fins llavors eren deu), repartits en dos districtes: Tivissa-Llaberia i l’altre La Serra-Darmós, al primer li corresponien vuit regidors i al segon quatre.
Els electors eren 1202 (si recordeu la població de Tivissa era d’uns quatre mil habitants, però només podien votar els homes, no pas les dones, majors de 25, tot això la República ho va canviar), i van anar-hi 818, és a dir, la participació fou del 68%.

Els regidors escollits foren:

Districte Tivissa-Llaberia

• Lluís Escoda Navarro - 295 vots
• Josep Mª Cedó Margalef - 294 vots
• Ignasi Doménech Pagés- 282 vots
• Vicent Bordera Madico - 278 vots
• Josep Rojals Pinyol - 288 vots
• Jaume Sangenís Borrell - 285 vots
• Víctor Santapau Margalef- 285 vots
• Josep Borràs Pàmies - 280 vots

Districte La Serra-Darmós

• Josep Cassador Nolla - 174 vots
• Joan Vicens Margalef - 175 vots
• Laureà Giner Sabater - 172 vots
• Pere Quintana Castellví - 172 vots

Per tant, al districte Tivissa-Llaberia van ser elegits sis regidors republicans i dos de monàrquics, mentre que al districte La Serra-Darmós tots quatre eren republicans. En total, el nou Ajuntament estava format per deu regidors republicans i dos de monàrquics. La victòria republicana fou molt important i implicava un canvi molt important en el govern local.

Quines repercusions portà? ho veurem en el proper article.