Proclamació de la República a Tivissa (2ª part)

Autor: Carles Torné i Micola

Dia 12 i 13 d’abril 1931

A Espanya…

Donada tota la situació política existent, Alfons XIII decidí realitzar eleccions municipals, després de set anys sense haver-ne de cap tipus. Ell pensava que guanyaria i això el legitimaria per continuar.
Però la jugada no li va sortir bé. Les eleccions es van celebrar el 12 d'abril de 1931. A nivell espanyol, va haver-hi una participació del 67%. Si tenim en compte el nº de regidors obtinguts els partits monàrquics guanyaren als republicans. De 81.099 regidors de 9.259 municipis total per Espanya els resultats foren:

- 40.324 regidors monàrquics
- 1.207 regidors inclassificables
- 67 regidors comunistes
- 34.688 regidors republicans
- 4.813 regidors socialistes

Aquesta interpretació és correcta en clau municipal, però si es vol fer una extrapolació en clau estatal, és a dir, com a plebiscit a favor o en contra de la monarquia cal tenir en compte que la conjunció republicano-socialista va guanyar a les capitals de província i a moltes de les ciutats importants. Quaranta-una de les cinquanta capitals de província van votar republicans, entre elles Barcelona i Madrid. En nombre de vots els resultats foren un 61.6% pels republicano-socialistes i un 27% pels monàrquics.
Els resultats eren aclaparadors i a mesura que els ministres rebien la informació es van començar a preocupar. Aquella mateixa nit, el general Sanjurjo (foto de la dreta), que en aquell moment era cap de la Guàrdia Civil, va dir als ministres que en cas d’alçament popular no responia de la fidelitat dels seus homes vers la monarquia. En aquell moment es va veure que el poble no volia la monarquia i que els militars tampoc, per tant, estaven sols.

A Catalunya…

La victòria republicana encara fou més aclaparadora que a Espanya. Van guanyar tant al camp com a la ciutat, en total els regidors republicans foren 612 contra 355 de monàrquics. Per províncies:
- Barcelona: 377 republicans i 169 monàrquics
- Girona: 72 republicans i 53 monàrquics
- Lleida: 52 republicans i 37 monàrquics
- Tarragona: 111 republicans i 96 monàrquics

A Tivissa…

Segons la Llei Electoral de Maura, que es va aplicar per aquestes eleccions, per població Tivissa li corresponien dotze regidors (fins llavors eren deu), repartits en dos districtes: Tivissa-Llaberia i l’altre La Serra-Darmós, al primer li corresponien vuit regidors i al segon quatre.
Els electors eren 1202 (si recordeu la població de Tivissa era d’uns quatre mil habitants, però només podien votar els homes, no pas les dones, majors de 25, tot això la República ho va canviar), i van anar-hi 818, és a dir, la participació fou del 68%.

Els regidors escollits foren:

Districte Tivissa-Llaberia

• Lluís Escoda Navarro - 295 vots
• Josep Mª Cedó Margalef - 294 vots
• Ignasi Doménech Pagés- 282 vots
• Vicent Bordera Madico - 278 vots
• Josep Rojals Pinyol - 288 vots
• Jaume Sangenís Borrell - 285 vots
• Víctor Santapau Margalef- 285 vots
• Josep Borràs Pàmies - 280 vots

Districte La Serra-Darmós

• Josep Cassador Nolla - 174 vots
• Joan Vicens Margalef - 175 vots
• Laureà Giner Sabater - 172 vots
• Pere Quintana Castellví - 172 vots

Per tant, al districte Tivissa-Llaberia van ser elegits sis regidors republicans i dos de monàrquics, mentre que al districte La Serra-Darmós tots quatre eren republicans. En total, el nou Ajuntament estava format per deu regidors republicans i dos de monàrquics. La victòria republicana fou molt important i implicava un canvi molt important en el govern local.

Quines repercusions portà? ho veurem en el proper article.