dissabte, 14 de febrer del 2009

La Partida de la Porra

Autor: Carles Torné i Micola

Per ubicar el context històric d'aquest escrit, us recomano que abans de llegir aquest article, llegeixiu l’article La Destrucció de Tivissa (1810), editat el 27 de desembre del 2007.

Quan les tropes franceses abandonaren Tivissa, els tivissans tornaren a la seva vila, reconstruïnt les cases saquejades i cremades durant l’ocupació francesa. Dos terceres parts de les cases van ser cremades.


La marxa dels francesos no va marcar encara el punt d’inflexió ja que tal i com explica Fulls… “la vila i el terme es trobava sense cap autoritat, circunstàmcia que fou aprofitada per una colla de quinze individus de males entranyes que, fills de la població i convenientment armats, es constituiran en veritables i indiscutibles amos de la vila. Aquestes quinze desvergonyits formaren la famosa Partida de la Porra."
Tal i com continua explicant “dedicaven a saquejar cases i a robar tot el que els feia goig”. Era un grup molt unit al principi, però amb el temps van sortir diferències internes que provocar un assassinat d’un membre del grup per tant dels altres.

Van saquejar totes les cases, i la darrera en fer-ho fou ca Jardí (avui ca Magrinyà) on no van trobar el tresor que imaginaven que hi havia (ja que va ser l’única casa al poble que els francesos no van saquejar, ja que va ser l’allotjament del general francès a l’arribada a Tivissa), enfadats “obligaren violentament les dues filles que hi havien trobat a baixar a la plaça de la Creu del Portal, i allí públicament foren escorcollades per si portaven res que pugués tenir algun valor o si intimades, declaraven i revelaven algun amagatall”. Mentre això passava van avisar al cap de la casa, Ramon de Magrinyà, que es trobava en una finca i agafà el seu carro i marxà a Móra on explicà als caps francesos el que estava passant a Tivissa i a “Conseqüència d’aquesta gestió, l’endemà es presentà a Tivissa una cosa inesperada. A punta de dia, quan els veïns es llevaren, van trobar-se que una columna francesa tenia assetjada la vila, de manera que era imposible que en pogués sortir. No cal dir el pànic que tal situació causà al veïnat. Tothom cregué que llur darrera hora era arribada, però aviat aquest espant es convertí en satisfacció i goig”. Els francesos explicaren que veien a ajudar-los a aturar els de la Porra. Tretze foren capturats i acté seguit afusellats, el darrer “va fugir per les teulades, però fou abastat per una bala i rodolant caigué al carrer, on quedà esclafat”. Els tivissans van anar tots a l’actual plaça del Portal per aclamar i agraïr a Ramon de Magrinyà que gestionés amb els francesos la desaparició dels de la Porra.

La situació en que va quedar el poble, després de la destrucció i crema del poble per l'exèrcit francés i la tirania posterior de la partida de la porra, debia ser molt greu, ja que, com ja veurem en un proper article el 1847, un cartògraf va passar pel nostre poble hi el descriu com "este pueblo contendrá unas 400 casas, la mayor parte quemadas". Es a dir, trenta-set anys més tard encara es veia un poble arrassat.