diumenge, 15 de febrer del 2009

Mapa d'Hispania (1560-1600)

Autor: Carles Torné i Micola


Us adjunto un mapa que us el podeu descargar de la cartografia de la Biblioteca en un format molt bo (en TIFF uns 30 Mgbs). Es un mapa de la península ibèrica datat entre 1560 i 1600, en el qual hi figuren les poblacions més importants del moments, algunes que actualment han perdut importància o que fins i tot ja no existeixen, i altres que ara seria inconcebibles que no hi fossin. Tivissa òbviament hi figura.



He ampliat la zona de Tivissa (on es veu que l'autor del mapa es va equivocar i es va deixar la segona 'i' i la va posar a posteriori).



Hi ha encara molta nomenclatura en llatí com 'Ebro fluvius' o 'S. Iorg' (en lloc de Sant Jordi), Cubrilse en lloc de Cambrils, Port de Alou en lloc de Salou, Enpula en lloc de l'Ampolla. M'extranyava que no hi figurés Miravet ja que en tots els mapes antics i figura (no cal dir perquè) i vaig veure que es van equivocar i el van posar més amunt de Flix.

dissabte, 14 de febrer del 2009

La Partida de la Porra

Autor: Carles Torné i Micola

Per ubicar el context històric d'aquest escrit, us recomano que abans de llegir aquest article, llegeixiu l’article La Destrucció de Tivissa (1810), editat el 27 de desembre del 2007.

Quan les tropes franceses abandonaren Tivissa, els tivissans tornaren a la seva vila, reconstruïnt les cases saquejades i cremades durant l’ocupació francesa. Dos terceres parts de les cases van ser cremades.


La marxa dels francesos no va marcar encara el punt d’inflexió ja que tal i com explica Fulls… “la vila i el terme es trobava sense cap autoritat, circunstàmcia que fou aprofitada per una colla de quinze individus de males entranyes que, fills de la població i convenientment armats, es constituiran en veritables i indiscutibles amos de la vila. Aquestes quinze desvergonyits formaren la famosa Partida de la Porra."
Tal i com continua explicant “dedicaven a saquejar cases i a robar tot el que els feia goig”. Era un grup molt unit al principi, però amb el temps van sortir diferències internes que provocar un assassinat d’un membre del grup per tant dels altres.

Van saquejar totes les cases, i la darrera en fer-ho fou ca Jardí (avui ca Magrinyà) on no van trobar el tresor que imaginaven que hi havia (ja que va ser l’única casa al poble que els francesos no van saquejar, ja que va ser l’allotjament del general francès a l’arribada a Tivissa), enfadats “obligaren violentament les dues filles que hi havien trobat a baixar a la plaça de la Creu del Portal, i allí públicament foren escorcollades per si portaven res que pugués tenir algun valor o si intimades, declaraven i revelaven algun amagatall”. Mentre això passava van avisar al cap de la casa, Ramon de Magrinyà, que es trobava en una finca i agafà el seu carro i marxà a Móra on explicà als caps francesos el que estava passant a Tivissa i a “Conseqüència d’aquesta gestió, l’endemà es presentà a Tivissa una cosa inesperada. A punta de dia, quan els veïns es llevaren, van trobar-se que una columna francesa tenia assetjada la vila, de manera que era imposible que en pogués sortir. No cal dir el pànic que tal situació causà al veïnat. Tothom cregué que llur darrera hora era arribada, però aviat aquest espant es convertí en satisfacció i goig”. Els francesos explicaren que veien a ajudar-los a aturar els de la Porra. Tretze foren capturats i acté seguit afusellats, el darrer “va fugir per les teulades, però fou abastat per una bala i rodolant caigué al carrer, on quedà esclafat”. Els tivissans van anar tots a l’actual plaça del Portal per aclamar i agraïr a Ramon de Magrinyà que gestionés amb els francesos la desaparició dels de la Porra.

La situació en que va quedar el poble, després de la destrucció i crema del poble per l'exèrcit francés i la tirania posterior de la partida de la porra, debia ser molt greu, ja que, com ja veurem en un proper article el 1847, un cartògraf va passar pel nostre poble hi el descriu com "este pueblo contendrá unas 400 casas, la mayor parte quemadas". Es a dir, trenta-set anys més tard encara es veia un poble arrassat.

dissabte, 7 de febrer del 2009

Nosaltres els Gegants

Autor: Gegants de Tivissa

(A cura de Ramon Aragonés Margalef)


Fa més de cent cinquanta anys, nosaltres navegàvem contra corrent pel riu Ebre direcció Ginestar. Havíem sortit de Tortosa i concretament del taller d’un mestre artesà del ram de la fusta, que fou qui ens creà per encàrrec del Sr. Magrinyà, que era una de les persones més riques de la vila i veí del Barri d’Avall. Quan vam arribar a Ginestar i abans de què el llagut toqués la riba ja vàrem escoltar des de dins de les caixes on viatjàvem els crits d’alegria d’aquell grapat de tivissans i tivissanes que ens van venir a buscar amb els seu carros. Abans de pujar-hi i marxar cap a la nostra destinació, de sobte, un cop intens de sol va il·luminar els nostres rostres quan es va aixecar la tapa de la caixa on anàvem per ser observats pels propietaris d’aquelles veus que havíem escoltat moments abans. Un cop la curiositat i la conformitat van estar servides, vam ser carregats a dins de dos carros i ja no vam fer cap parada fins que vam ser descarregats a l’entrada de Ca Magrinyà, lloc on ens vàrem hostatjar aquell primer dia com a tivissans.


La nostra història, com ja heu pogut veure, és a hores d’ara força extensa però alhora petita en comparació de la que pot mostrar la del nostre poble. Tivissa ha estat i és un territori ric en fets que han forjat la història del municipi. Fa milers d’anys aquestes terres ja estaven poblades com ho demostren les Pintures Rupestres de les Coves de Vilella, altres grups també s’hi van establir, com els Ibers que van poblar la magnífica talaia que es el poblat Ibèric del Castellet de Banyoles. Els romans que van fabricar en forns de terrissa a l’Aumedina, milers d’àmfores on viatjava el vi, l’oli i els cereals extrets de la nostra terra fins a diversos llocs de l’Imperi Romà amb les inscripcions entre d’altres com SEX DOMITI i TIBISI. Els àrabs que van aportar la seva ciència, tecnologia i cultura durant un bon grapat de segles i on encara es conserven alguns cognoms i paraules que hi tenen l’origen. Diferents senyors que van viure i guerrejar en el castell que coronava el turó on està ubicat el nostre poble, la construcció de l’església i l’intent fracassat de fer-la més gran amb una construcció de finals del segle dinou que es va aixecar al damunt de la vella envoltant-la i pretenent esfondrar-la després, un cop la nova estigués enllestida. Per sort, això mai va passar i avui dia podem admirar-les l’una dins de l’altra. Bé, fets i més fets que configuren la extensa història del nostre poble.


Tornem a centrar-nos en nosaltres per que ara us parlarem un xic pel damunt de les diverses activitats que hem fet o, més ben dit, que ens han fet fer el membres que han format durant aquests cent cinquanta anys les diferents colles. Principalment sortíem per les festes majors en honor a Sant Jaume. També el dijous de Corpus estàvem presents a la festa, principalment lluíem força quan aquesta es celebrava amb tota la intensitat que va arribar a tenir quan s’engalanaven els carrers amb les catifes i milers de persones venien a fruir de la diada. La festa de la Vuitada, aquesta era una festa dedicada al Santíssim Sacrament que celebraven els barris de la vila a continuació de la Diada de Corpus. Cada dia un dels barris prenia el protagonisme i organitzava en els seus carrers els actes religiosos i laics, nosaltres sortíem el dilluns, que era el dia assignat al Barri d’Avall. Un parell de vegades hem pujat a Sant Blai el dia de la festa, la primera hi vam anar sols, cal dir que membres d’altres colles van ajudar als nostres per portar-nos i, vist l’èxit, l’experiència es va repetir però aquest cop tres parelles d’amics ens van acompanyar durant el trajecte. Sortint del nostre poble podem parlar de què hem visitat diversos indrets del nostre país com Matadepera, a les dues trobades internacionals que ha celebrat; Tarragona, on vam recollir la medalla que porto penjada al coll i que més d’un cop la geganta m’ha reclamat per portar ella també, ja que, encara que la dugui jo, he de reconèixer que la medalla ens la van donar a tots dos. Barcelona ha estat més d’un cop el nostre destí, per cert recordo la fotografia que ens va fer Ramon de Cal Peixet geganter, cronista i fotògraf accidental, al davant del Liceu abans de què patís l’últim incendi. La geganta em recorda que mencioni que hem trepitjat les instal·lacions dels dos equips de futbol més famosos de la ciutat cap i casal del nostre país. També cal que ens recordem d’altres pobles on ja ens considerem com a fills adoptius com l’Ampolla, l’Hospitalet de l’Infant, Vilaseca de Solcina, Riudoms, etc. ja que any rera any els visitem.


L’any mil nou-cents noranta-dos i després de la II Trobada Internacional de Matadepera un grupet de gent va decidir donar forma legal a tots aquells que és van reunir per assistir-hi, creant la nova Colla de Gegants del Barri d’Avall i Grallers de Tivissa. Aquests últims, o sigui els grallers des de llavors ens estan acompanyant constantment amb les magnífiques interpretacions de les diverses melodies que sorgeixen dels seus instruments. Últimament els actes que ens plauen més de ressenyar són els relacionats amb el nostre aniversari, com l’exposició que van muntar per Setmana Santa de l’any passat els membres de la colla, tant, que ens van tenir exposats quatre dies amb totes les seves hores a la sala d’actes del Casal Cultural. També el dia 23 de juliol de l’any passat dins de les festes de Sant Jaume la trobada de gegants centenaris i la presentació dels nostres nous companys de sortides, els caps grossos Blaieta i Jaumet i l’homenatge als geganters més veterans. També cal recordar la baixada pel riu Ebre el passat 30 de setembre des de Móra d’Ebre fins a Deltebre conjuntament amb altres colles, cal dir que nosaltres vam anar per carretera aquest cop. Igual que tothom tenim els nostres records i avui hem volgut compartir-los amb tots aprofitant aquests dies que arriben de festa major, perque encara que no ens veieu participant-hi ens trobem en tots aquells que ens estimem.