divendres, 11 d’abril de 2008

Descobriment de les Pintures Rupestres del Barranc de Vilella (Part 3)

Autor: Carles Torné i Micola

Ja hem explicat el descobriment de le pintures rupestres de la Cova del Pi (setembre del 1921), en la primera part, i la segona expedició capitanejada pel Prof. Hernández-Pacheco (octubre del 1921), en un segon article.

El mateix octubre del mateix any 1921, el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (abreujant IEC) va tenir notícia, per mitjà dels tivissans Antoni Ros i Lluís Brull, que a Tivissa s’havien descobert pintures rupestres.

L’IEC respecta que la publicació de la notícia la facin desde Madrid, ja que la descoberta és seva, però, tal com diu en el seu Anuari VII “es disposà no obstant a visitar-les per estar enclavades en el territori de les nostres investigacions”.

Les dades continuen dient-nos que la descoberta havia de ser molt important, ja que l’1 de novembre del mateix 1921, l’IEC organitza la primera de les dos expedicions que va fer a les Coves de Vilella. La primera fou més modesta i la segona fou la més important.

Així doncs, per Tots Sants del 1921, es desplaçà a Tivissa l'expert Josep Colominas Roca. El propòsit inicial de la mateixa era examinar la descoberta de les pintures rupestres de la Cova del Pi i fer una còpia de les mateixes. No obstant, tot va anar molt més enllà. Josep Colominas “inspeccionà els abrics i roques del mateix barranc, descobrint to seguit un grup de cabres d’estil naturalista a la cova del Ramat i qualques figures a una altra coveta” referint-se aquesta coveta a la Cova del Cingle. Però no quedà aquí la cosa, ja que “s’emprengué una prospecció pel barranc immediat dels Fogassos, la qual no donà cap resultat; així com una altra als barrancs del terme de Vandellòs, Porciules i Vilaplana, durant la qual es descobriren les pintures de la cova de l’Escoda al barranc de les Porciules (per Lluís Brull) i prop d’ella les del Recó d’en Perdigó (descoberta per J.Colominas)”. Per tant, el professor Colominas vingué a visitar unes noves pintures i dibuixar-les, i va tornar-se’n amb el descobriment de quatre pintures rupestres noves i de molta més qualitat, i per tant, d’importància superior.


La foto de l'esquerra és la Cova del Ramat el 1922, en la quarta i darrera expedició. No es distingueix qui és qui surt a la fotografia, però fent-se-la tot sol (en veurem altres amb grup), és possible que fos Josep Colominas Roca donat que ell la descobrí.


La fotografia superior és de les pintures de la Cova del Ramat. Aquesta còpia és la que van fer en la quarta expedició amb Bosch Gimperi i que surt en l'Anuari de l'IEC.

A més, marxà no perquè el treball estigués acabat o la possibilitat de nous descobriments ja no existís, sino perquè “la distància del poblat i les dificultats de l’estació, sobretot si calia restar qualques dies als barrancs en qüestió per a seguir la prosprecció en l’eventaulitat de què hi haguessin més pintures, féu aplaçar la continuació dels treballs”. A l'esquerra teniu còpia feta pel IEC de la pintura rupestre trobada a la Cova del Cingle.

Per tant, aquesta tercera expedició es va tancar amb un èxit rotund. Fou sort? Jo estic convençut que no i no és agoserat afirmar que els “culpables” d’aquesta èxit que van ser els tivissans Sr. Lluís Brull i Sr. Antoni Ros, pel seu coneixement del territori tivissà. Cal pensar que van estar treballant plegat diversos dies, degut 1) a les distàncies entre els territoris descrits de Vandellòs i Tivissa, i 2) els mitjans que contaven al ser tots els desplaçaments a peu.

El Sr. Lluís Brull devia haver sentit a parlar de pintures en coves, però mai ho comunicà a l’IEC, i degut al descobriment del Sr. Poch ho va fer immediatamanet. Crec que queda prou explícit com arribava la informació al Sr. Brull, en el següent paràgraf escrit per l’IEC ja preparant la quarta expedició, “l’abric de Cabra Feixet, conegut pels pastors i pagesos que s’havien fixat ja en les pintures, en recollí la notícia el Sr. Joan Margalef. El Sr. Brull, a qui dit senyor ho comunicà, ens ho tramsmeté a nosaltres, el que motivà l’estudi.”. Aquest paràgraf em fa extranyà una vegada més que un estrany, com el Sr. Poch, arribés a Tivissa des de València i descobrís la Cova del Pi. Si actualment seria tenir molta sorta, en aquella època molta més. Per tant, em decanto per la hipòtesi que aquest senyor tenia un coneixement ampli de les nostres muntanyes (explicable només pel fet de ser cartògraf) o bé tenia afinitat amb algú de Tivissa que li feu arribar aquesta notícia.

En definitiva, l’expedició de l’IEC, amb el suport del Sr. Lluís Brull i Antoni Ros, aconseguí un èxit rotund i propicià la quarta i última expedició al setembre del 1922,… la qual ja es preparava exitosa al venir amb el Dr. Bosch Gimpera i amb càmara de fotografiar de l’època, que ens ha deixat un testimoni gràfic de primer ordre pels tivissans.