dissabte, 28 de març de 2009

Proclamació de la República a Tivissa (1ª part)

Autor: Carles Torné i Micola


Breument explicarem el context històric de l’època per entendre millor els fets que van passar a Tivissa del 12 al 15 d’abril de 1931.

Context històric a Espanya…

El 13 de septembre de 1923 el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, es va sublevar contra el govern democràtic i donà un cop d’estat amb el suport de la majoria dels militars.. Prèviamente, Maura havia desaconsellat al rei Alfons XIII la possibilitat tant d’un golpe d’estat estat com l’establiment de qualsevol règim autoritari. L’endemà el govern legítim i democràtic demanà al rei la destitució immediata dels generals sublevats, José Sanjurjo i Primo de Rivera, però Alfons XVIII es mostrà obertament favorable al cop d’estat.

A partir d’aquell moment i fins al gener de de 1930 hi ha una dictadura militar. S’aboleixen les Corts i tots els Ajuntaments democràtics, passant-se a nominar els regidors a dit i de manera obligatòria. Al gener del 1930 hi ha una gran crisi econòmica, social i política, i Primo de Rivera és obligat per Alfonso XIII a què dimiteixi, per la por que tenia el rei a què el desprestigi social que tenia la dictadura afectés a la monarquia.

Alfons XIII pretenia tornar al règim de la restauració, anterior al règim dictatorial, i mentre ho preparava formà un govern provisional al cap davant del qual hi havia Dámaso Berenguer (coneguda com la ‘dictablanda’).

Context històric a Catalunya…

Catalunya continua sense Generalitat i durant el règim dictatorial es prohibeix l’ús de la senyera i del català en tot l’àmbit oficial. D’aquí que per exemple, l’Ajuntament de Tivissa fes totes les actes, bans, … en castellà. No obstant això el catalanisme pujava molt dins Catalunya. Figures polítiques com Companys, Macià (foto de l'esquerra), Marcel·lí Domingo (foto de la dreta),... tenien un pes social molt important dins Catalunya.

Recordem com a fet destacable l’incursió armada de Macià l’any 1926 desde Prats de Molló per defensar els interessos catalans.

Context històric a Tivissa…

A Tivissa als anys 20 hi havia molta desigualtat social, hi havia unes poques persones molt riques i moltes persones pobres i analfabetes. A nivell poblacional, el municipi de Tivissa tenia uns quatre mil habitants. Per pobles, Tivissa en tenia uns dos mil vuit-cents habitants (mil dels quals vivien en masies a la muntanya), La Serra d’Almos uns vuit-cents, Darmós uns quatre-cents i Llaberia un centenar.

Hi ha molt moviment social i cultural. A nivell reivindicatiu, la Societat Obrera encapcelava els moviments obrers, republicans i, en part, catalanistes, com després veurem.

A pesar de l’analfabetisme, Tivissa havia donat en aquells temps, gairebé tots de cases mitjanes, figures com Ramon Jardí, Rafel Doménech, Lluís Brull, Antoni Cabré, Màrius Bru, Isidre Jardí, Josep Callau o els germans sindicalistes Rebull, tivissans tots, que vivint o no a Tivissa, se la sentien seva i aportaven el millor d’ells mateixos a la vila. Tots ells van apropar a Tivissa les noves idees que s’extenien per Espanya i Catalunya, volien el millor per tots els tivissans, no només d’uns pocs com fins llavors havia passat. La seva forma d’actuar i pensar estava lluny de la forma de fer fins a la data dels grans propietaris terratinents de ca Nebot, Rojals, Ventura, Magrinyà, Adroguer, Riba,…

Com hem comentat els regidors eren nomenats, en part a dit (regidors “contribuients”) i el càrrec era obligatori. Hi van haver molts canvis de regidors i d’alcaldes, però ara ens centrarem en com i qui estava a l’alcaldia (o com es deixa llavors la permanent) en el moment dels fets que ens interessen.

Anem al setembre del 1930, set mesos abans. Es va morir l’Alcalde que era Josep Espinós Espinós i calia escollir un nou alcalde, a part de la regidura vacant que l’ocupà Jaume Perelló Callau, es va procedir a l’elecció de l’alcalde per part de tots els regidors (llavors eren 10). Ningú ho volia ser, i fins i tot per llei, es podia obligar a algú que no era regidor a aceptar l’alcaldia (això només podia passar en poblacions inferiors a cinc mil habitants). Jaume Borràs regidor, proposà a Josep Mª Cedó o Lluís Escoda (firmes a sota), tots dos d’esquerres, i clar que pels rics del poble hagués estat molt desfavorable als seus interessos i proposen a Joan Corbella Alemany de ca Nebot, propietari en aquell moment dels caves Corbeille. Es va procedir a la votació i guanyà, Joan Corbella per 6 vots contra 4 de Josep Mª Cedó de ca Manovet.





En aquells anys, a part de la problemàtica social, del gran desequilibri econòmic entre els rics i el pobres i del gran analfabetisme regnant (només la meitat sabia llegir i escriure, i només un 5% llegia amb assiduitat llibres o prensa), hi ha aconteixements que van marcar la vida social, descobriment de les pintures rupestres, primeres excavacions al Castellet de Banyotes, la reforma de la Baranova per iniciativa popular, la necessitat de fer unes escoles dignes a Tivissa, les aspiracions de segregació dels habitants de la Serra d’Almos, calia remodelar el barri del Caragol ja que diverses cases que ocupaven l’actual plaça del Caragol amenaçava ruïna, la problemàtica de la partida de les aigües,… totes elles ja les anirem explicant en diferents articles.

El catalanisme també floria a Tivissa, es feien ballades de sardanes, obres de teatre en català d’autors catalans, va surgir la revista TIVISSA escrita íntegrament en català, bandes de música,… La millor manera d’ilustrar-ho és reproduir un escrit d’Isidre Jardí, publicat a la revista TIVISSA (nº44) explicant uns fets que van passar l’1 març del 1927, el sentiment catalanista i de ràbia són evidents desde la primera a la darrera paraula, a part d’una prosa envejable:

“No seré segurament sol avui en recordar l’episodi ni en no oblidar-lo mai més.
Era un matí d’un dia primer de març, ventoler com solen ésser, que hom veié del Portal (a l'esquerra foto del Portal del 1924) estant “la cosa magnífica” a la punta d’un dels plàtans més alts de la carretera.
La proscripta bandera catalana hi onejava amb els seus colors vius, i les quatre barres de sang semblaven quatre llengües de foc abrandat que vulguessin purificar l’aire de tot el verí que arreu escampa la Dictadura”
Molts fórem els qui tinguérem l’honor de veure-la volejar inquieta com si volgués alliberar-se de la persecució injusta. Amb els nostres ulls la besàvem mentre es removia a l’extrem de la branca sortosa, triada potser per ésser la més alta i fixada allí per unes mans destres guiades per un cor ardit. Feia l’efecte d’un braç més, clamant justícia al cel.
Poques hores fruírem del joiós espectacle. El poble poc a poc es mobilitzava envers la bandera i les autoritats assabentades de la presència de la “bandera facciosa” també hi corria. Hi van córrer també per restaurar l’ordre pertorbat per la bandera gloriosa. Van despenjar-la del magnífic tron i així acompliren “un acte de justícia”, de la “justícia” d’unes determinades lleis i d’uns determinats moments, però com si el fet fos una acció iníqua fins el vent es revoltava disputant-la de les mans que la volien abastar, tot brandant l’arbre i arrancant de la terra nua, un núvol de polsaguera com si també la terra s’associés a la protesta.[…]”

Amb tota aquesta situació arribem a les eleccions municipals del 12 d’abril.