Tres caps d'ajusticiats dins de gàbies de ferro, penjats a la Baranova (any 1828)

Tan en la revista de Tivissa (nº,1928) com en el llibre Full d'Història de Tivissa (pàg 320, 1955) expliquen el mateix fet que tingué lloc el novembre de 1828. En tots dos casos aquests fets van ser recordats gràcies al 'Llibre de Notes i Curiositats' de Joaquim Madico (any 1830).

A continuació transcriveixo literalment tal i com ho van fer en la revista Tivissa el 1928, un segle després de què passessin aquests fets.

"Altra noticia te vull donar d'un succés que contenguè en esta Vila -amat lector- que mai ho havien vist ni sentir dir en esta vila i és que el dia 13 del mes de novembre de l'any 1828 vingué per a tarda del dit dia un butxí de Barcelona sens saber ningú res, i portà els caps de tres homes ajusticiats a Barcelona, junt amb unes gabies de ferro i demanà als senyors de l'Ajuntament, li portassen tres bigues de vintiquatre pams d'alt i 'luego' monà vinguessesn dos homens i plantà les tres dietes bigues amb los tres caps, al davant la porta major -dita la porta de baix- de l'Església, i se deia que això fou de resultes d'una mort que feren a dit 'puesto' de davant de l'Esglesia, en uns anys passats en temps del sistema constitucional que fou en los anys 1821 al 1827 i morí allí un fill de Tivissa que li deien Josep Madico, dit de casa Pavet del carrer de l'Era, i estigueren allí dits caps, fins l'any següent 1829 que d'una ventada ne caiguè un de dins de dites gabies i 'luego', la Justicia lo recollí i lo portaren al fossar, i inmediatament donaren part a la Rr. Sala de Barcelona i manà d'allà, que se traguessen i se cremassen les bigues amb que estaven los dits caps, lo que s'efectuà lo dia 28 d'octubre de dit any 1829."

Tivissa, una porta a un altre món?

Autor: Carles Torné i Micola

En l'article Tivissa, fenòmens paranormals?, ja que ens va referir al llibre 'Víctimas del Misterio' de Lorenzo Fernández Bueno, explicant el primer fet paranormal succeït a Tivissa, segons l'autor, el 1968 (que podeu veure en Google Books). Tal i com vam explicar en l'anomenat article no és la nostra intenció jutjar-ho, sino explicar on arranca la fama de Tivissa en aquests aspectes paranormals.

En el mateix llibre s'explica el següent:

'Joan Ferré es miembro de la Policía y posiblemente uno de los que mejor conocen los misterios que encierra el lugar. Hace unas fechas nos afirmaban que la zona es utilizada en ocasiones para llevar a cabo prácticas militares, y que éstos han efectuado fotografías aéreas de la comarca ya que se cree que allí se encuentra una gruta de gran profundidad que comunica Tivissa con las Islas Baleares. Resulta curioso que un elevado número de personas dedicaran tiempo y esfuerzo para encontrar la entrada al mundo subterráneo, supestamente sita en esa sierra. Joan Turú investigó hasta la extenuación en Tivissa, llegando a la firme creencia de haber encontrado la citada entrada, quizás en forma de puerta adimensional.

Los pulpos voladores también forman parte de la mitología del lugar. Para Joan Ferré, la aparición de estos seres podría deberse a una causa totalmente natural: el elevado número de cavidades que esconde la sierra abran la posibilidad de que alguna de ellas comunique con el mar, así pues cuando una ingente masa acuática entra en las mismas, puede gener una presión lo suficientemente importante para que arrastre todo lo que encuentre a su paso; peces, algas y por supuesto, pulpos.

Tivissa continúa su rutina diaria, permaneciendo ajena a estos acontecimientos. Sus habitantes no quieren oír hablar de las fantásticas luinosidades que convierten la noche en día en el interior de la sierra, junto a la histórica ermita de Sant Blai, ni de los misteriosos tendidos eléctricos que de vez en cuando surgen de la nada, sin que sean sostenidos por ninguna torre, y mucho menos ovnis, humanoides o abducidos. Pese a todo, el misterio pasea por sus calles, camina junto a sus gentes en extraña sintonía.'

Proclamació de la República a Tivissa (4ª part)

Autor: Carles Torné i Micola

Dia 15 d'abril del 1931

A Espanya i Catalunya...

Van començar les formacions dels nous governs, encara que el problema primer a resoldre era la República Catalana i com aquesta s'integrava, o no, dins de la República d'Espanya. Converses telefòniques i entrevistes entre Macià i Alcalá Zamora van fer possible un acord. La República Catalana desapareixia i Catalunya formaria part de la República Espanyola amb una autonomia pròpia inexistent fins a la data, per la qual cosa el dia 17 es reconstitueix la Generalitat i uns mesos més tard s'elabora un Estatut d'Autonomia per Catalunya.

A Tivissa...

Continuem amb l'article publicat a la revista TIVISSA (Nº45), testimoni exclusiu d'uns fets que van marcar el present i futur de la nostra població.

El dia següent, 15, tothom féu festa. Una multitud en correcte manifestació, sense excluir el més vibrant entusiasme com en parlaran els fets que relatarem, acompanyada de la música, va formar-se a la Societat Obrera amb els regidors electos de la coalició d’esquerres, Bordera, Casador, Cedó, Doménech, Escoda, Giner, Margalef i Quintana, es va dirigir a la Casa la Vila on van arribar a les deu.( La foto de l'esquerra i la que veureu una mica més avall són de la manifestació del dia del treballador de l'1 de maig del 1936 que la Societat Obrera organitzava, no obstant pot ilustra una mica com debia ser aquesta manifestació (totes dos fotos són al carrer d'Estanislau Figueres). Deixem la paraula a l’Acta oficial de la Sessió que es va celebrar, puix que com a document històric, el reproduïm al peu de la lletra i sense traducció: “En la villa de Tivissa a los quince días del mes de abril de mil novecientos treinta y uno, siendo las diez y quince minutos de la mañana, se constituye en la Sala capitular de las Casa Consitoriales, previa entrega de poderes hecha por el Alcalde don Juan Corbella Alemany, el Ayuntamiento de la República Española, bajo la presidencia interia de D. Luis Escoda Navarro”. “Asisten los señores D. Luis Escoda Navarro, D. José Mª Cedó Margalef, D. Vicente Bordera Madico, D. Juan Vicens Margalef, D. José Cassador Nolla, D. Víctor Santapau Margalef, D. Laureano Giner Sabater, D. José Borrás Palies, don Pedro Quintana Castellví, D. Jaime Sangenís Borrell, D. Ignacio Doménech Pagès y D. José Rojals Piñol, todos concejales elegidos por el pueblo en votación verificada con arreglo a la Ley de 1907 el día 12 del corriente. “Abierta la sesión por el señor Presidente, se hace constar que se han puesto diligencias de apertura en los libros principales del Ayuntamiento, y el señor Presidente da orden a mí, el secretario, para que proceda a la lectura de la Orden del Día como así lo hago seguidamente.” “Por unanimidad es elegido Presidente de la Junta Local Provisional de Tivissa D. José María Cedó Margalef” “Seguidamente se eligen por unanimidad primero y segundo tenientes de Alcalde, respectivamente, a los señores D. Luis Escoda Navarro y D. Vicente Bordera Madico. “Se acuerda dar un voto de confianza al Presidente y que interín el Goberino republicano no disponga otra cosa, rija el Estatuto Municipal en todo lo que no contradiga el espíritu del movimiento, asumiendo el Presidente las facultades de Delegado del poder central”. “Se acuerda convocar al Ayuntamiento Pleno para el próximo domingo día 19 del corriente a las cinco de la tarde” “Se acuerda colocar en el testero de la Sala capitular los retratos de los capitanes Galán y García Hernández, muertos al servicio de la República” (us adrecem a l'explicació feta en l'anterior article sobre els màrtirs de Jaca) “A propuesta del señor Vicens se acuerda dar el nombre de Capitán Galán a la plaza del General Sanjurjo y el de Capitán García Hernández a la de la Paz del Protectorado” “Y no habiendo más asuntos que tratar se levanta la sesión siendo las once horas de la cual se extiende la presente acta que concuerda con lo tratado, en prueba de lo cual la firman los concejales asistentes con el visto bueno del Presidente de la Junta Provisional, yo el Secretario doy fe y certifico” “Se acuerda, enviar telegramas dando cuenta de la toma de posición y felicitándoles a los señores D. Niceto Alcalá Zamora, Presidente de la República Española, D. Francisco Maciá, Presidente de la República Catalana, y a don Marcelino Domingo, ministro de Instrucción Pública”. “El señor Rojals vota en contra del último telegrama y el señor Sangenís en contra de los tres. Doy fe” En Josep Mª Cedó Margalef, president de la Junta local de Govern va sortir al balcó de Casa la Vila i va proclamar la República Federal Espanyola i la Catalana, llegint el ban que transcrivim, entremig de xardorosos aplaudiments, visques i tocades de Marsellesa:

“Havent sigut nombrat President de l’Ajuntament Provisional, tinc l’honor de publicar les següents ordres per al general coneixement i compliment” “Havent proclamat la República General Federal Espanyola i Catalana, venim a recordar a tots, el més entenimentat compliment del dret de la gents; l’ordre públic i el total respecte a les persones, als interessos materials i sentiments morals del poble. De cap manera no podrem tolerar excessos que comprometin els nobles sentiments que han mogut als promotors de la que hem de fer República gloriosa, per la que s’han sacrificat tan honorablement màrtirs” – El president, Josep Mª Cedó.

Tot seguit va surgir la iniciativa de col·locar una bandera al campanar de l’Església. Els regidors tractaren d’oposar-se, aferrissadament per tèmer algun incident, cosa que no aconseguiren, si bé si asseguraren que no passaria res que fos lamentable. Foren impotents per contenir els propòsits i amb música es dirigiren a l’Abadia on els mateixos manifestants reclamaren del senyor rector que ell mateix acusís a obrir l’Església i a tenir cura de l’ordre, que prometien que no es pertorbaria amb cap irreverència ni menys profanació. Així fou en elogi del nostre poble que només cercava recursos per donar expressió al seu entusiasme. La música i la gent esperaren al mig de la Baranova que fos hissada la bandera i així que ho va ésser, La Marsellesa, els aplaudiments i els visques ompliren l’espai de l’alegria popular. La manifestació altra vegada en marxa cap a la Casa la Vila, y en ésser al davant, va reclamar amb grans crits els retrats que sabia existieen a les dependències. Altra volta els regidors esquerrans intentaren contenir els desitjos de les masses, sense aconseguir-ho. Davant l’afirmació que els retrats reclamats no eren en llurs llocs de costum, va semblar que la gent s’enfollia i es desdibuixar un grup del més decidits que seblaven disposats a exigir-los. Aleshores el senyor Cedó Margalef ordenà que es cerquessin allà on fossin i retrobats que foren del lloc on havien estat retirats amb la sana intenció d’evitar la temptació de la demanda i així de motius d’exaltacions perilloses, els foren lliurats en nombre d’onze, prèvia, però, la mesura curosament administrativa, de retirar els marcs i els vidres. Amb les catolines als dits en feren la foguera inevitable a la plaça, en mig de la gran gatzara, crits, visques i Marsellesa. La manifestació i la música van acompanyar a fixar el ban oficial de la proclamació del nou règim anteriorment transcrits als empleats municipals i una parella de guardies civils que eren foren encarregats, per les cantonades de consuetud el poble. La manifestació retornava a la Societat Obrera i la gent es descompartiren per a anar a dinar, a dos quarts de dues de la tarda. Per la tarda i per la nit, la Festa Macional es va celebrar amb animats balls. Tres ómnibus atapeïts de gent van anar a La Serra a tornar la visita als que n’havien vingut pel matí a actuar, presenciar i celebrar els actes relatats. L’Alcalde de Llaberia, que havia estat present, tingué interès en emportar-se els improvisats emblemes que havia servit de resum i expressió del sentiment que arboara avui al nostre poble: la República i Catalunya. Molt gustosos li foren lliurades les banderes catalana i republicana per a que també a Llaberia exaltessin el sentiment de pàtria i de fe política que avui s’emporta l’esperit de tots.

A La Serra d'Almos i Darmós...

Continuem amb l'article de Laureà Giner publicat a la revista Tivissa (nº45)

A les 9 sortiren en dos camions atapeïts de gent i un automóvil, amb Bandera republicana desplegada i amb un gran entusiasme marxàrem cap a Tivissa com qui va a fer un assalt, mentrestant nosaltres pensàvem que també els màrtirs de Jaca, sortiren amb un estat d’esperit semblant al nostre cap a Osca on havien de veure’s decebuts en trobar traïdors en lloc de companys. Una pana del camió ens va fer arribar tard a Tivissa encara que fórem a temps a presencar i participar en la proclamació de la república i en l’entusiasme del poble que hissà una bandera al punt més alt del campanar de l’Església, cremà els retrats reials i de Primo de Rivera, que hi havia a les dependències municipals, i es desfilà per últims pacíficament i cívica. Per la tarda a La Serra es féu un gran ball a la Plaça i tinguérem l’alegria de rebre la visita d’un bon nombre de companys de Tivissa. Els mateixos que anàrem a Tivissa, amb els camions i l’automòbil emprenguérem la marxa cap a Darmós. Arribàrem a Darmós molt tard i encenent les atxes, precedits de la música tocant la Marsellesa, formàrem una manifestació de la qual formaren part molts companys de Darmós i recorreguérem tot el poble. En arribant a la Plaça de l’Església, el regidor electe, senyor Vicens, en nom del Govern Revolucionari de Tivissa, va proclamar el nou régim llegint un ban que fou fixat a les cantonades, destituí l’Alcalde de l’anterior situació i va fer lliurament de la vara a un nou nombrat. A les onze de la nit tornàvem a casa tot rendits pensant si seria un somni tot el que estava passant, però tots satisfets per haver contribuït amb el nostre petit gra d’arena a l’adveniment del règim republicà que acabarà amb les injustícies i establirà per aquesta pobra i inculta Espanya, un règim de més llibertat, col·locant-nos al nivell dels pobles més civilitzats d’Europa.”

Proclamació de la República a Tivissa (3ª Part)

Autor: Carles Torné i Micola

Les explicacions que farem del fets a Espanya i Catalunya seran molt breus, per centrar-nos en els fets que van passar en els pobles del nostre terme, qui vulgui ampliar la informació ja li indicarem al final de l'article les pàgines webs on podrà fer-ho.

A Espanya...

El rei Alfons XIII es veia sol, els militars no li donaven suport i el sufragi de les eleccions municipals demostrava que no tenia el recolzament popular, i per tant, el mateix dia 14 Alfons XIII va marxar d'Espanya i aquella mateixa tarda, des de la Puerta del Sol, Alcalá Zamora proclamà la II República Espanyola. A l'esquerra teniu el discurs d'Alcalà Zamora, signat per tots els seus ministres.

A Catalunya...

Lluís Companys, amb els altres regidors electes, agafen el poder en l'Ajuntament de Barcelona.

Per la tarda Francesc Macià proclama la República Catalana en la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Teniu el seu discurs a l'esquerra.

A Tivissa...

No hi ha millor testimoni que el que l'article escrit a la revista TIVISSA (nº45).

"La ràdio del cafè de casa Fura i les particulars van escampar promptament i ràpidament els aconteixements que tenien lloc a Espanta i a Barcelona la mateixa tarda del dia 14.

La gent bullia d’ansietat i d’interès fent rotllanes a l’entorn dels aparells i a mida que es retirava del camp, augmentava la tensió pública de la gentada que es congregava als llocs de reunió de la vila.

A la Societat Obrera en particular la vibració era extraordinària. Els regidors electes que eren presents, procuraven convèncer els més fogosos que no era oportuna la presa de posició del comandament de la vila en aquelles hores del vespre com demanaven, puix que ja s’havia convingut amb les autoritats locals que al dia següent a les nou, farien lliurament de llurs poders, sense cap resistència i normalment. Amb tot, però, foren endebades els consells de contenció i a l’objecte de deixar expansionar l’entusiasme i conduir-lo, els regidors electes es decidiren a capitanejar la manifestació, prèvia promesa que la multitud els seguiria per la ruta que li donarien sense derivacions amb ordre i disciplina. Així es féu i una gentada imponent pel nombre i per l’hora, amb banderes republicana i catalana, (recordem que durant la dictadura de Primo de Rivera estaba prohibida la tinència i exhibició de qualsevol bandera que no fos l’espanyola), i la música i crits de visques a la República, a Catalunya, a Macià i Marcel·lí Domingo, sortint de la Societat i passant per les Bargues, Portal d’Avall, Plaça, Pla, arribaren a Casa de la Vila (sense penetrar-hi), al davant de la qual la música va tocar La Internacional (perquè no tenien els papers de la Marsellesa) que fou oïda amb el cap descobert pels manifestants (recordem que era molt estesa el costum entre els homes de portar gorra) i corejada al final amb els crits entusiastes dels visques. Sense cap incident la manifestació va retornar cap a la Societat.

Unes banderes, catalana i republicana, penjades dels arbres immediats a la via que arrencant de la carretera que mena al poble, testimoniaren durant la nit que la vila s’havia adherit al nou ordre de coses. La proclamació protocolària i ritual de la República la va fer a instàncies dels congregats a la Societat Obrera el seu President, a presència i amb l’aquiescència dels regidors electes Bordera, Cedó, Doménech i Escoda.

La gran notícia es va escampar per la muntanya mitjançant emisaris espontanis o exprofessos i foren molts que van córrer cap al poble i nosaltres en sabem que deixaren l’esteva i la rella a masos de quatre hores lluny per tal d’acudir a la vila i satisfer la seva emoció amb la companyia dels altres.

A La Serra d'Almos...

Aquest relat és de Laureà Giner, regidor republicà elegit dos dies abans, en un article a la revista Tivissa (nº45)

"El nostre company Teodor Ahicart en arribar amb el tren correu, ens va portar les remors que a Barcelona estava proclamada la República i que a Madrid es preparava la seva proclamació. Tot seguit ens posàrem a l’entorn de la Ràdio i aviat sentirme la Marsellesa i un parlament de Macià que recomanava ordre i serenitat. Després de Madrid estant, parlava Alcalà Zamora i altres, produint-nos una tal alegria i emoció que és indescriptible: potser és la més gran que havem rebut en la nostra vida. Vam sortir com qui desperta d’un somni i va manar cap a casa del company Ahicart on hissàrem la bandera republicana entre visques i aplaudiments de públic que bullia d’entusiasme. Altres feren tocar les campanes per tal de cridar els que treballaven al camp i un cop reunit tot el poble a la Plaça, la banda local tocà l’Himne republicà. L’entusiasme sobreixí i el poble aplaudia donant visques a la nova República portadora de llibertat. El President i totes les altres autoritats d’entitats, plegades amb molts altres companys del poble, ocuparen un gran balcó on voleiava la bandera republicana i presidien els retrats de Galán (foto de l'esquerra) i Garcia (Galán i Garcia van ser dos generals que es van sublevar contra el règim existent per proclamar la República, ho van fer a Jaca i van marxar cap a Osca on van ser detinguts i afusellats, des d'aquell moment es van considerar màrtirs de la República i un símbol per als republicans). Es féu un gran silenci i el senyor President de l’Entitat va proclamr la República i va recomenar vigilància, ordre i serenitat, el qual fou interromput diverses vegades pel públic entusiasmat. Després es féu una manifestació imponent per tot el poble. Marxava al devant la Banda de Música tocant la Marsellesa, després el retrats del màrtirs de Jaca, la Bandera republicana, les autoritats i el poble en massa. Un cop acabada la manifestació el poble va desfilar pacífic i un grup d’uns 50, en dos camions i un automóvil, es traslladaren a Tivissa per tal de participar en l’entusiasme dels nostres companys i amb els quals convinguérem tornar el dia 15 a les 9 del matí a prendre possessió de l’Alcaldia i proclamar la República."

http://joselc.wanadooadsl.net/segunda_republica.htm
http://www.guerracivil1936.galeon.com/proclamacion.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_Primo_de_Rivera
http://www.historia-es.com/spain/c_09_in.php
http://www.fuenterrebollo.com/faqs-numismatica/numis-fotos/alfonso13.html
http://www.fideus.com/biografiesD%20-%20domingo%20-%20marcelino.htm
http://www.fuenterrebollo.com/Gobiernos/imagen-domingo-sanjuan.html
http://www.bermemar.com/eleccion/iirepu/jaca1.htm
http://revista.libertaddigital.com/articulo.php/1276218628
http://www.sbhac.net/Republica/Colabora/FRincon.htm

Registre de entrades i eixides de Tivissa (segle XVII)

Autor: Carles Torné i Micola

Us adjunto una documentació força interessant trobada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). Són llibres del segle XVII (anys 1663, 1664, 1678, 1679) de control de les entrades i sortides de mercaderies de la població. Dit document té una finalitat recaptatòria i grava el comerç tan el que entra a la població com el que surt.

El que té el dret recaptatori és el general de Tivissa, delegat en l’oficial Joan Andreu Nebot (anomenat en ek document com ‘lo recollidor’ o també ‘tauler del general de Tivissa’), a la seva vegada no sol ser qui cobra el tribut sino que hi ha altres persones que fan aquesta tasca (Antoni Marco, Mateu Jardí, Pere Nebot,…)

Aquests llibres es feien per trimestres (llavors anomenat tersa). Us adjunto els sis que he pogut aconseguir.

El document per la seva antiguitat i perquè me’l van donar en microfilm, segurament no és tan clar com voldríem, però no deixa de ser un document molt interessant, escrit íntegrament en català, i utilizen la lletra Ñ, així surt escrites paraules com Cataluña o Castañer. En aquest document totes les vegades que surt Tivissa, ho fa tal i com ho escrivim actualment (amb doble esse).

Com veureu la majoria de dies no hi havia cap anotació. Però com exemple anotem les següents:

05/08/1663 -> per entrada del capital de la Almadrava de la Platja de l’Hospitalet de l’Infant coll de Balaguer, entrega diversa recaptació per ‘esparteria’. Es, sens dubte, de qui s’obté més import de tots. En cada llibre consta, per tant, solia venir una vegada per trimestre a liquidar-ho.

12/01/1664 -> per eixida d’una càrrega de peix de Pere Pomeral i Jaume Vidal

02/02/1664 -> per eixida de dotze roves de peix de Pere Cavaller.

07/03/1664 -> per eixida de dos quintars i mig de mel de Domingo Carot.

20/08/1664 -> per eixida de cinc dotzenes de sarrions de palma de Rafel Micolau (pot ser un avantpassat meu, qui sap)

10/09/1664 -> per eixida de Quatre roves de aiguardent de Salvador Vilella.

Proclamació de la República a Tivissa (2ª part)

Autor: Carles Torné i Micola

Dia 12 i 13 d’abril 1931

A Espanya…

Donada tota la situació política existent, Alfons XIII decidí realitzar eleccions municipals, després de set anys sense haver-ne de cap tipus. Ell pensava que guanyaria i això el legitimaria per continuar.
Però la jugada no li va sortir bé. Les eleccions es van celebrar el 12 d'abril de 1931. A nivell espanyol, va haver-hi una participació del 67%. Si tenim en compte el nº de regidors obtinguts els partits monàrquics guanyaren als republicans. De 81.099 regidors de 9.259 municipis total per Espanya els resultats foren:

- 40.324 regidors monàrquics
- 1.207 regidors inclassificables
- 67 regidors comunistes
- 34.688 regidors republicans
- 4.813 regidors socialistes

Aquesta interpretació és correcta en clau municipal, però si es vol fer una extrapolació en clau estatal, és a dir, com a plebiscit a favor o en contra de la monarquia cal tenir en compte que la conjunció republicano-socialista va guanyar a les capitals de província i a moltes de les ciutats importants. Quaranta-una de les cinquanta capitals de província van votar republicans, entre elles Barcelona i Madrid. En nombre de vots els resultats foren un 61.6% pels republicano-socialistes i un 27% pels monàrquics.
Els resultats eren aclaparadors i a mesura que els ministres rebien la informació es van començar a preocupar. Aquella mateixa nit, el general Sanjurjo (foto de la dreta), que en aquell moment era cap de la Guàrdia Civil, va dir als ministres que en cas d’alçament popular no responia de la fidelitat dels seus homes vers la monarquia. En aquell moment es va veure que el poble no volia la monarquia i que els militars tampoc, per tant, estaven sols.

A Catalunya…

La victòria republicana encara fou més aclaparadora que a Espanya. Van guanyar tant al camp com a la ciutat, en total els regidors republicans foren 612 contra 355 de monàrquics. Per províncies:
- Barcelona: 377 republicans i 169 monàrquics
- Girona: 72 republicans i 53 monàrquics
- Lleida: 52 republicans i 37 monàrquics
- Tarragona: 111 republicans i 96 monàrquics

A Tivissa…

Segons la Llei Electoral de Maura, que es va aplicar per aquestes eleccions, per població Tivissa li corresponien dotze regidors (fins llavors eren deu), repartits en dos districtes: Tivissa-Llaberia i l’altre La Serra-Darmós, al primer li corresponien vuit regidors i al segon quatre.
Els electors eren 1202 (si recordeu la població de Tivissa era d’uns quatre mil habitants, però només podien votar els homes, no pas les dones, majors de 25, tot això la República ho va canviar), i van anar-hi 818, és a dir, la participació fou del 68%.

Els regidors escollits foren:

Districte Tivissa-Llaberia

• Lluís Escoda Navarro - 295 vots
• Josep Mª Cedó Margalef - 294 vots
• Ignasi Doménech Pagés- 282 vots
• Vicent Bordera Madico - 278 vots
• Josep Rojals Pinyol - 288 vots
• Jaume Sangenís Borrell - 285 vots
• Víctor Santapau Margalef- 285 vots
• Josep Borràs Pàmies - 280 vots

Districte La Serra-Darmós

• Josep Cassador Nolla - 174 vots
• Joan Vicens Margalef - 175 vots
• Laureà Giner Sabater - 172 vots
• Pere Quintana Castellví - 172 vots

Per tant, al districte Tivissa-Llaberia van ser elegits sis regidors republicans i dos de monàrquics, mentre que al districte La Serra-Darmós tots quatre eren republicans. En total, el nou Ajuntament estava format per deu regidors republicans i dos de monàrquics. La victòria republicana fou molt important i implicava un canvi molt important en el govern local.

Quines repercusions portà? ho veurem en el proper article.

Revista de Tivissa - números 1928

Núm 1 - 5 d'agost de 1928

Núm 2 i 3 - 20 d'agost i 5 de setembre de 1928 (1ª part i 2ª part)

Núm 4 - 20 de setembre de 1928

Núm 5 - 5 d'octubre de 1928

Núm 6 - 20 d'octubre de 1928

Núm 7 - 5 de novembre de 1928

Núm 8 - 20 de novembre de 1928

Núm 9 - 5 de novembre de 1928

Núm 10 - 20 de desembre 1928

Proclamació de la República a Tivissa (1ª part)

Autor: Carles Torné i Micola

Breument explicarem el context històric de l’època per entendre millor els fets que van passar a Tivissa del 12 al 15 d’abril de 1931.

Context històric a Espanya…

El 13 de septembre de 1923 el Capità General de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, es va sublevar contra el govern democràtic i donà un cop d’estat amb el suport de la majoria dels militars.. Prèviamente, Maura havia desaconsellat al rei Alfons XIII la possibilitat tant d’un golpe d’estat estat com l’establiment de qualsevol règim autoritari. L’endemà el govern legítim i democràtic demanà al rei la destitució immediata dels generals sublevats, José Sanjurjo i Primo de Rivera, però Alfons XVIII es mostrà obertament favorable al cop d’estat.

A partir d’aquell moment i fins al gener de de 1930 hi ha una dictadura militar. S’aboleixen les Corts i tots els Ajuntaments democràtics, passant-se a nominar els regidors a dit i de manera obligatòria. Al gener del 1930 hi ha una gran crisi econòmica, social i política, i Primo de Rivera és obligat per Alfonso XIII a què dimiteixi, per la por que tenia el rei a què el desprestigi social que tenia la dictadura afectés a la monarquia.

Alfons XIII pretenia tornar al règim de la restauració, anterior al règim dictatorial, i mentre ho preparava formà un govern provisional al cap davant del qual hi havia Dámaso Berenguer (coneguda com la ‘dictablanda’).

Context històric a Catalunya…

Catalunya continua sense Generalitat i durant el règim dictatorial es prohibeix l’ús de la senyera i del català en tot l’àmbit oficial. D’aquí que per exemple, l’Ajuntament de Tivissa fes totes les actes, bans, … en castellà. No obstant això el catalanisme pujava molt dins Catalunya. Figures polítiques com Companys, Macià (foto de l'esquerra), Marcel·lí Domingo (foto de la dreta),... tenien un pes social molt important dins Catalunya.

Recordem com a fet destacable l’incursió armada de Macià l’any 1926 desde Prats de Molló per defensar els interessos catalans.

Context històric a Tivissa…

A Tivissa als anys 20 hi havia molta desigualtat social, hi havia unes poques persones molt riques i moltes persones pobres i analfabetes. A nivell poblacional, el municipi de Tivissa tenia uns quatre mil habitants. Per pobles, Tivissa en tenia uns dos mil vuit-cents habitants (mil dels quals vivien en masies a la muntanya), La Serra d’Almos uns vuit-cents, Darmós uns quatre-cents i Llaberia un centenar.

Hi ha molt moviment social i cultural. A nivell reivindicatiu, la Societat Obrera encapcelava els moviments obrers, republicans i, en part, catalanistes, com després veurem.

A pesar de l’analfabetisme, Tivissa havia donat en aquells temps, gairebé tots de cases mitjanes, figures com Ramon Jardí, Rafel Doménech, Lluís Brull, Antoni Cabré, Màrius Bru, Isidre Jardí, Josep Callau o els germans sindicalistes Rebull, tivissans tots, que vivint o no a Tivissa, se la sentien seva i aportaven el millor d’ells mateixos a la vila. Tots ells van apropar a Tivissa les noves idees que s’extenien per Espanya i Catalunya, volien el millor per tots els tivissans, no només d’uns pocs com fins llavors havia passat. La seva forma d’actuar i pensar estava lluny de la forma de fer fins a la data dels grans propietaris terratinents de ca Nebot, Rojals, Ventura, Magrinyà, Adroguer, Riba,…

Com hem comentat els regidors eren nomenats, en part a dit (regidors “contribuients”) i el càrrec era obligatori. Hi van haver molts canvis de regidors i d’alcaldes, però ara ens centrarem en com i qui estava a l’alcaldia (o com es deixa llavors la permanent) en el moment dels fets que ens interessen.

Anem al setembre del 1930, set mesos abans. Es va morir l’Alcalde que era Josep Espinós Espinós i calia escollir un nou alcalde, a part de la regidura vacant que l’ocupà Jaume Perelló Callau, es va procedir a l’elecció de l’alcalde per part de tots els regidors (llavors eren 10). Ningú ho volia ser, i fins i tot per llei, es podia obligar a algú que no era regidor a aceptar l’alcaldia (això només podia passar en poblacions inferiors a cinc mil habitants). Jaume Borràs regidor, proposà a Josep Mª Cedó o Lluís Escoda (firmes a sota), tots dos d’esquerres, i clar que pels rics del poble hagués estat molt desfavorable als seus interessos i proposen a Joan Corbella Alemany de ca Nebot, propietari en aquell moment dels caves Corbeille. Es va procedir a la votació i guanyà, Joan Corbella per 6 vots contra 4 de Josep Mª Cedó de ca Manovet.

En aquells anys, a part de la problemàtica social, del gran desequilibri econòmic entre els rics i el pobres i del gran analfabetisme regnant (només la meitat sabia llegir i escriure, i només un 5% llegia amb assiduitat llibres o prensa), hi ha aconteixements que van marcar la vida social, descobriment de les pintures rupestres, primeres excavacions al Castellet de Banyotes, la reforma de la Baranova per iniciativa popular, la necessitat de fer unes escoles dignes a Tivissa, les aspiracions de segregació dels habitants de la Serra d’Almos, calia remodelar el barri del Caragol ja que diverses cases que ocupaven l’actual plaça del Caragol amenaçava ruïna, la problemàtica de la partida de les aigües,… totes elles ja les anirem explicant en diferents articles.

El catalanisme també floria a Tivissa, es feien ballades de sardanes, obres de teatre en català d’autors catalans, va surgir la revista TIVISSA escrita íntegrament en català, bandes de música,… La millor manera d’ilustrar-ho és reproduir un escrit d’Isidre Jardí, publicat a la revista TIVISSA (nº44) explicant uns fets que van passar l’1 març del 1927, el sentiment catalanista i de ràbia són evidents desde la primera a la darrera paraula, a part d’una prosa envejable:

“No seré segurament sol avui en recordar l’episodi ni en no oblidar-lo mai més.
Era un matí d’un dia primer de març, ventoler com solen ésser, que hom veié del Portal (a l'esquerra foto del Portal del 1924) estant “la cosa magnífica” a la punta d’un dels plàtans més alts de la carretera.
La proscripta bandera catalana hi onejava amb els seus colors vius, i les quatre barres de sang semblaven quatre llengües de foc abrandat que vulguessin purificar l’aire de tot el verí que arreu escampa la Dictadura”
Molts fórem els qui tinguérem l’honor de veure-la volejar inquieta com si volgués alliberar-se de la persecució injusta. Amb els nostres ulls la besàvem mentre es removia a l’extrem de la branca sortosa, triada potser per ésser la més alta i fixada allí per unes mans destres guiades per un cor ardit. Feia l’efecte d’un braç més, clamant justícia al cel.
Poques hores fruírem del joiós espectacle. El poble poc a poc es mobilitzava envers la bandera i les autoritats assabentades de la presència de la “bandera facciosa” també hi corria. Hi van córrer també per restaurar l’ordre pertorbat per la bandera gloriosa. Van despenjar-la del magnífic tron i així acompliren “un acte de justícia”, de la “justícia” d’unes determinades lleis i d’uns determinats moments, però com si el fet fos una acció iníqua fins el vent es revoltava disputant-la de les mans que la volien abastar, tot brandant l’arbre i arrancant de la terra nua, un núvol de polsaguera com si també la terra s’associés a la protesta.[…]”

Amb tota aquesta situació arribem a les eleccions municipals del 12 d’abril.

Tivissa, fenòmens paranormals?

Autor: Carles Torné i Micola

Per tots els tivissans és conegut que Tivissa té fama per haver-hi hagut fenònems paranormals. Hi haurà gent que hi creurà i altra que no, no és la meva intenció afegir-me a aquest debat, sino explicar el primer fet que va desencadenar aquesta fama. En el llibre 'Víctimas del Misterio' de Lorenzo Fernández Bueno, que podeu trobar en Google Books s'escriu el següent:

'Al hablar de puertas a otras realidades pocos son por aquellas tierras los que no recuerdan la localidad de Tivissa, a 37 kilómetros de Tarragona y en el corazón de la Sierra de Llaberia. Cuando se penetra por sus sinuosas y estrechas callejuelas, da la impresión de haber pasado a una época anterior. El misterio se saborea en cada rincón, especialmente cuando cae la niebra y desde la carretera sólo es visible la torre de la Iglesia de Sant Jaume, en el punto más alto del pueblo.

Tivissa perdió el anonimato en el mes de agosto de 1968. Un desconocido Sebastián Mateu escribía en la sección Cartas al Director de la publicación Telespress una desconcertante misiva. En ella afirmaba que tan sólo unos días antes, su cuñado Juan había sido testigo de algo insólito. A las seis de la mañana se dirigía a un pequeño huerto que poseía a las afueras de la población, cuando observó una luz que surcaba el cielo y que aparentemente descendía próxima a donde se encontraba. Al acercarse -según narraba Mateu en la carta- pudo ver un artefacto similar a la mitad de una sandía, que permanecía flotando a un metro del suelo. Juan a la nave permanecían inmóviles dos seres de baja altura, vestidos con trajes muy claros y de apariencia similar a los pulpos. Poco más tarde montaron en el interior y no volvieron a salir.

Juan, nervioso y asustado, acudió a su hogar para narrar lo sucedido. Su hermano, tras escuchar el absurdo relato decidió acompañarle al lugar. El ovni ya se había marchado pero el terreno había quedado calcinado y sobre él era huella de aproximadamente 16 pasos de diámetro, que en cierto modo confirmaba la increíble experiencia. Este punto fue corroborado por el propio Mateu y una pareja de campistas austríacos que esos días veraneaban en el agreste paraje. A partir de esos momentos Tivissa empezó a ser diferente'.

Lluís Bru i Jardí: de "la falç" al Parlament

Gràcies a Joan Herrera i Ramon Aragonés per haver-me fet arribar l'article




Us animo a llegir l'article Lluís Bru i Jardí: de la "falç" al Parlament d'Albert Planas on explica breument la vida d'un tivissà que va estar a primera línea política catalana i, com tanta gent, va veure com la seva vida tenir un abans i un després de la Guerra Civil.


Un tivissà més a tenir en compte quan pensem i recordem noms de tivissans ilustres. Llegiu l'article i compareu amb altres que ja s'han considerat 'ilustres', sense desmereixe els altres, si també li podem posar aquesta adjectiu a Lluís Bru.

La Partida de la Porra

Autor: Carles Torné i Micola

Per ubicar el context històric d'aquest escrit, us recomano que abans de llegir aquest article, llegeixiu l’article La Destrucció de Tivissa (1810), editat el 27 de desembre del 2007.

Quan les tropes franceses abandonaren Tivissa, els tivissans tornaren a la seva vila, reconstruïnt les cases saquejades i cremades durant l’ocupació francesa. Dos terceres parts de les cases van ser cremades.

La marxa dels francesos no va marcar encara el punt d’inflexió ja que tal i com explica Fulls… “la vila i el terme es trobava sense cap autoritat, circunstàmcia que fou aprofitada per una colla de quinze individus de males entranyes que, fills de la població i convenientment armats, es constituiran en veritables i indiscutibles amos de la vila. Aquestes quinze desvergonyits formaren la famosa Partida de la Porra."

Tal i com continua explicant “dedicaven a saquejar cases i a robar tot el que els feia goig”. Era un grup molt unit al principi, però amb el temps van sortir diferències internes que provocar un assassinat d’un membre del grup per tant dels altres.

Van saquejar totes les cases, i la darrera en fer-ho fou ca Jardí (avui ca Magrinyà) on no van trobar el tresor que imaginaven que hi havia (ja que va ser l’única casa al poble que els francesos no van saquejar, ja que va ser l’allotjament del general francès a l’arribada a Tivissa), enfadats “obligaren violentament les dues filles que hi havien trobat a baixar a la plaça de la Creu del Portal, i allí públicament foren escorcollades per si portaven res que pugués tenir algun valor o si intimades, declaraven i revelaven algun amagatall”. Mentre això passava van avisar al cap de la casa, Ramon de Magrinyà, que es trobava en una finca i agafà el seu carro i marxà a Móra on explicà als caps francesos el que estava passant a Tivissa i a “Conseqüència d’aquesta gestió, l’endemà es presentà a Tivissa una cosa inesperada. A punta de dia, quan els veïns es llevaren, van trobar-se que una columna francesa tenia assetjada la vila, de manera que era imposible que en pogués sortir. No cal dir el pànic que tal situació causà al veïnat. Tothom cregué que llur darrera hora era arribada, però aviat aquest espant es convertí en satisfacció i goig”. Els francesos explicaren que veien a ajudar-los a aturar els de la Porra. Tretze foren capturats i acté seguit afusellats, el darrer “va fugir per les teulades, però fou abastat per una bala i rodolant caigué al carrer, on quedà esclafat”. Els tivissans van anar tots a l’actual plaça del Portal per aclamar i agraïr a Ramon de Magrinyà que gestionés amb els francesos la desaparició dels de la Porra.

La situació en que va quedar el poble, després de la destrucció i crema del poble per l'exèrcit francés i la tirania posterior de la partida de la porra, debia ser molt greu, ja que, com ja veurem en un proper article el 1847, un cartògraf va passar pel nostre poble hi el descriu com "este pueblo contendrá unas 400 casas, la mayor parte quemadas". Es a dir, trenta-set anys més tard encara es veia un poble arrassat.

Nosaltres els Gegants

Autor: Gegants de Tivissa

(A cura de Ramon Aragonés Margalef)

Fa més de cent cinquanta anys, nosaltres navegàvem contra corrent pel riu Ebre direcció Ginestar. Havíem sortit de Tortosa i concretament del taller d’un mestre artesà del ram de la fusta, que fou qui ens creà per encàrrec del Sr. Magrinyà, que era una de les persones més riques de la vila i veí del Barri d’Avall. Quan vam arribar a Ginestar i abans de què el llagut toqués la riba ja vàrem escoltar des de dins de les caixes on viatjàvem els crits d’alegria d’aquell grapat de tivissans i tivissanes que ens van venir a buscar amb els seu carros. Abans de pujar-hi i marxar cap a la nostra destinació, de sobte, un cop intens de sol va il·luminar els nostres rostres quan es va aixecar la tapa de la caixa on anàvem per ser observats pels propietaris d’aquelles veus que havíem escoltat moments abans. Un cop la curiositat i la conformitat van estar servides, vam ser carregats a dins de dos carros i ja no vam fer cap parada fins que vam ser descarregats a l’entrada de Ca Magrinyà, lloc on ens vàrem hostatjar aquell primer dia com a tivissans.

La nostra història, com ja heu pogut veure, és a hores d’ara força extensa però alhora petita en comparació de la que pot mostrar la del nostre poble. Tivissa ha estat i és un territori ric en fets que han forjat la història del municipi. Fa milers d’anys aquestes terres ja estaven poblades com ho demostren les Pintures Rupestres de les Coves de Vilella, altres grups també s’hi van establir, com els Ibers que van poblar la magnífica talaia que es el poblat Ibèric del Castellet de Banyoles. Els romans que van fabricar en forns de terrissa a l’Aumedina, milers d’àmfores on viatjava el vi, l’oli i els cereals extrets de la nostra terra fins a diversos llocs de l’Imperi Romà amb les inscripcions entre d’altres com SEX DOMITI i TIBISI. Els àrabs que van aportar la seva ciència, tecnologia i cultura durant un bon grapat de segles i on encara es conserven alguns cognoms i paraules que hi tenen l’origen. Diferents senyors que van viure i guerrejar en el castell que coronava el turó on està ubicat el nostre poble, la construcció de l’església i l’intent fracassat de fer-la més gran amb una construcció de finals del segle dinou que es va aixecar al damunt de la vella envoltant-la i pretenent esfondrar-la després, un cop la nova estigués enllestida. Per sort, això mai va passar i avui dia podem admirar-les l’una dins de l’altra. Bé, fets i més fets que configuren la extensa història del nostre poble.

Tornem a centrar-nos en nosaltres per que ara us parlarem un xic pel damunt de les diverses activitats que hem fet o, més ben dit, que ens han fet fer el membres que han format durant aquests cent cinquanta anys les diferents colles. Principalment sortíem per les festes majors en honor a Sant Jaume. També el dijous de Corpus estàvem presents a la festa, principalment lluíem força quan aquesta es celebrava amb tota la intensitat que va arribar a tenir quan s’engalanaven els carrers amb les catifes i milers de persones venien a fruir de la diada. La festa de la Vuitada, aquesta era una festa dedicada al Santíssim Sacrament que celebraven els barris de la vila a continuació de la Diada de Corpus. Cada dia un dels barris prenia el protagonisme i organitzava en els seus carrers els actes religiosos i laics, nosaltres sortíem el dilluns, que era el dia assignat al Barri d’Avall. Un parell de vegades hem pujat a Sant Blai el dia de la festa, la primera hi vam anar sols, cal dir que membres d’altres colles van ajudar als nostres per portar-nos i, vist l’èxit, l’experiència es va repetir però aquest cop tres parelles d’amics ens van acompanyar durant el trajecte. Sortint del nostre poble podem parlar de què hem visitat diversos indrets del nostre país com Matadepera, a les dues trobades internacionals que ha celebrat; Tarragona, on vam recollir la medalla que porto penjada al coll i que més d’un cop la geganta m’ha reclamat per portar ella també, ja que, encara que la dugui jo, he de reconèixer que la medalla ens la van donar a tots dos. Barcelona ha estat més d’un cop el nostre destí, per cert recordo la fotografia que ens va fer Ramon de Cal Peixet geganter, cronista i fotògraf accidental, al davant del Liceu abans de què patís l’últim incendi. La geganta em recorda que mencioni que hem trepitjat les instal·lacions dels dos equips de futbol més famosos de la ciutat cap i casal del nostre país. També cal que ens recordem d’altres pobles on ja ens considerem com a fills adoptius com l’Ampolla, l’Hospitalet de l’Infant, Vilaseca de Solcina, Riudoms, etc. ja que any rera any els visitem.

L’any mil nou-cents noranta-dos i després de la II Trobada Internacional de Matadepera un grupet de gent va decidir donar forma legal a tots aquells que és van reunir per assistir-hi, creant la nova Colla de Gegants del Barri d’Avall i Grallers de Tivissa. Aquests últims, o sigui els grallers des de llavors ens estan acompanyant constantment amb les magnífiques interpretacions de les diverses melodies que sorgeixen dels seus instruments. Últimament els actes que ens plauen més de ressenyar són els relacionats amb el nostre aniversari, com l’exposició que van muntar per Setmana Santa de l’any passat els membres de la colla, tant, que ens van tenir exposats quatre dies amb totes les seves hores a la sala d’actes del Casal Cultural. També el dia 23 de juliol de l’any passat dins de les festes de Sant Jaume la trobada de gegants centenaris i la presentació dels nostres nous companys de sortides, els caps grossos Blaieta i Jaumet i l’homenatge als geganters més veterans. També cal recordar la baixada pel riu Ebre el passat 30 de setembre des de Móra d’Ebre fins a Deltebre conjuntament amb altres colles, cal dir que nosaltres vam anar per carretera aquest cop. Igual que tothom tenim els nostres records i avui hem volgut compartir-los amb tots aprofitant aquests dies que arriben de festa major, perque encara que no ens veieu participant-hi ens trobem en tots aquells que ens estimem.

Abans del Futbol... el trinquet

Autor: Carles Torné i Micola

El futbol, l'esport rei actual sense cap mena de dubte, és realment un esport molt jove. El futbol va arribar a Tivissa a principi del segle XX, però abans no hi havia esport a Tivissa? a què jugaven els nostres avantpassats?

Un dels jocs més populars havia estat el joc de pilota o trinquet. Adjunto enllaç imatges del No-Do d'aquest joc.

El trinquet, o jocs molt similars, han estat jugat desde temps immemorials per pobles tan diversos com els maies, egipcis o japonesos. La que encara es juga a la País Valencià (segurament ser la mateixa que teníem a Tivissa) és la versió grecorromana. De l’antiga Grècia hi ha molts testimonis de què es practicava aquest sport, el mateix Alexandre el Gran va ser un molt bon jugador de pilota. A Roma els metges el recomanaven com un exercici saludable per a totes les edats i condicions socials (el practicaven els senadors, els Césars i el poble ras); va haver-hi federacions, competicions i jugadors professionals. Els legionaris romans van expandir aquest joc per totes les terres de l’Imperi romà. Mentre Tivissa era de domini musulmà el trinquet es practicava en les terres cristianes. A mesura que va anar avançant la reconquesta, els soldats i els repobladors portaren a les nostres terres aquest joc. En l’època de la Corona d’Aragó el trinquet va ser molt popular, va ser practicat per soldats, reis, nobles, cortesans, el poble i els nens en el carrer.

El llibre ‘Fulls de Tivissa’ (pàg 240) explica que el Capbreu del 1660 descriu que existia un trinquete a Tivissa. M'imagino que deuria ser semblant al què encara hi ha a Abdet (fotos de l'esquerra), que també diuen els veïns d'aquell poble que és del segle XVII. Estava ubicat el carrer de l’Era nº9 “en el lloc que avui (1955) ocupa la part més nova de casa Burata". El llibre ‘Tivissa, un poble antic de la Catalunya nova’ afegeix que va estar operatiu fins a finals del segle XIX. A Tivissa s’anomevava Joc de Pilota o Jugar a Saco. El reglament que es feia servir a Tivissa era similar als jocs de frontó que actualment es practiquen en tot el Llevat i s’hi jugava individualmente, a parelles, per eliminatòries,…
Per tant, cal pensar que el trinquet va arribar a Tivissa en el s.XII i es va estar jugant fins a segle XIX (uns set o vuit segles). Podrà el futbol igualar aquesta fita? per ara porta un segle entre nosaltres.

Foto Brigades Internacionals a Tivissa (part 2)

Autor: Carles Torné i Micola

El passat 8 de novembre vam editar l'article Foto Brigades Internacionals a Tivissa (part 1) on explicàvem l'origen d'aquesta fotografia feta el maig del 1938 a Tivissa.

Com podeu veure sortien molts tivissans. Ramon Aragonés i Margalef ha anat preguntant a diverses tivissans si reconeixien qui hi ha aquesta foto i, encara que no poden estar totalment segurs de que sigui així, donada l'edat de la majoria de les persones consultades i els 60 anys de la foto, però aquesta han estat els resultats del treball

1-Josep Arbó (Lo Guapo) alcalde,

2-Jaume Micola (Tendeta)

3-Numbert (Berto)

4-Mateu Serrano Pallisé (Cal Sastret)

5-Amadea (CaXoneta)

6-Dolores Gilavert (Ca la Merenciana)

7- Adelina (Ca Xarels)

8-Maria (Ca Colores)

Si amplieu la fotografia veureu a qui correspon cada un dels números.

Gràcies Ramon per aquesta feina, gràcies per ajudar-nos a saber una mica més d'on venim.

La felicitat no és d'aquest món

Autor: Carles Torné i Micola

En la revista TIVISSA (nº27),amb el mateix títol d'aquest article, vaig llegir un escrit que impresiona per la seva duresa dels fets narrats. Vaig creure que podia ser ficció, però després de veure la foto adjunta, crec que, encara que els fets fossin de ficció, van inspirar-se en fets que massa sovint passaven en els pobles pescadors.

Aquesta foto és de l'Ametlla de Mar abans de fer-se l'actual port, quan encara era una cala. La foto és de principis del segle XX i es veu el seguici religiós (capellà i escolans), juntament amb la resta del poble esperant les restes d'un naufragi. Com podeu observar l'espectació és màxima, pensant que l'Ametlla en aquell moment era un poble molt petit. Us re-escric el text que us comentava anteriorment i, juntament amb la foto, jutjeu vosaltres com es vivia en aquella època el fet de ser pescadors.

Era una tarda calmosa del mes d'agost. El sol havia apaivagat la força dels seus raigs; la mar besava mandrosament les arenes de la platja i una que altra gavina revolava sense quasi moure les ales com si se sostingués a l'aire per un miracle d'equilibri.

Allà a l'horitzó, es dibuixava, mig indefinida, la silueta d'un vaixell, i arreu podia veure's un estol de veles que semblaven altres gavines, encantades al mig del mar.

Hom sentia el cor com posseït d'una tendra i dolça quietud i els ulls no es cansaven de mirar la magnificència del panorama. I és que, esguardant el mar, hom se sent infinitament petit i apar una irreverència, pensar en res que no sugi gran i greu, a l'esnems, com el mateix mar.

En un lloc solitari i feréstec, ple de timbes i precipicis, com qui no té por d'allò que és afrós, dues damisel·les agenollades sobre una roca molt alta, semblaven dos àngels de carn en èxtasi.

De prompte, l'una formosa, s'aixecà i extenent el braç i assenyalant sota seu, exclamà en to solemne, seré i pausat:

- Aquí fou, amiga meva, com saps, el lloc on els nostres pares, avui fa anys, deixaren aquesta vall de llàgrimes engollits per aquesta mar traïdora, per aquesta mar que, si bé dóna de menjar és a canvi de sacrificis tan grans com el de la pròpia vida, per aquesta mar que apareix conjurada contra mi, feble criatura, puix que, a més del meu pare, acaba de robar-me el meu amor, la meva felicitat.

Féu una pausa. Arreu regnava el silenci tan pregon que va fer gelar la sant de l'amigueta que encara romania agenollada i muda.

- La meva vida no pot ésser més que un dolor continuitat, capaç d'inspirar llàstima a tothom, un termunt, una cosa sobrera, com sobrer és en aquest món ço que no té una fi que complir, com sobrera és la persona que no aspira a res, que no té il·lusions, ni amor, com jo que ja no en puc tenir.

Tornà a callar. Semblava necessitar aire i respirava fortament, com si volgués engolir-se d'una vegada, tot el de l'espai.

Per fi, resolta seguí:

- Però aquesta mar, que tan de mal m'ha fet, serà pietosa amb mi, solament una vegada. Ella portarà els meus ossos on guarda, avara, els que foren dels meus tresors; ella unirà baix son ample mantell blau les nostres ànimes......

I cridant, -fins al desconegut- es llençà de cara al precipici, on el seu cos fou rebut amb un petó hipòcrita, per les aigües tranquiles.

-----------------------------

El sol ixent trobà a la platja, sobre l'arena una forma femenina, gentil i rígida amb els braços estesos com suplicant... i és que, no havent volgut rebre el seu fons aquell cos, el mar no volgué, ni per una sola vegada, ésser pietós amb la infortunada.

Eduard Corbella Alerany i Cardedeu

Autor: Carles Torné i Micola

Buscant informació sobre Eduard Corbella Alerany (de ca Nebot) per internet he vist que va viure a temporades a Cardedeu i que era productor de vi, el que em va sobtar més és que hi hagués un carrer dedicat a ell, actualment força important, l'Avinguda Eduard Corbella. Vaig escriure un mail a l'Ajuntament de Cardedeu per saber perquè li van dedicar un carrer i molt amablement em van contestar desde l'Arxiu Municipal de Cardedeu explicant-me el següent:

La vinculació del senyor Eduard Corbella i Alerany amb Cardedeu es deu a l’adquisició que va fer, juntament amb la seva esposa, Carolina Esteller, del mas Diumer l’any 1917, i a la urbanització dels terrenys compresos en aquesta finca, en el que s’anomenà “urbanització Corbella-Esteller”. En els tractes amb l’Ajuntament, aquest s’oferí a adquirir els arbres per als carrers de la nova urbanització i els promotors cediren a l’Ajuntament el 5% del benefici de la venda de parcel·les per millorar els carrers. Els noms que es donaren a aquesta urbanització foren Diagonal Esteller, avinguda d’Eduard Corbella, carrer del Doctor Reig, carrer de Sant Josep Oriol, carrer del Progrés, carrer de les Acàcies i avinguda de la Bandera Española (avui Vilamajor), entre 1924 i 1927.

La denominació dels carrers Diagonal Esteller, avinguda Eduard Corbella i Doctor Reig es relaciona amb el benefici urbanístic que va rebre la vila dels esforços d’aquestes tres persones (el Doctor Enric Reig, bisbe de Barcelona, va facilitar les tasques d’urbanització dels terrenys de la parròquia de Cardedeu, llindants amb els terrenys del mas Diumer), i amb l’afany de mantenir el seu nom en el carrerer urbà amb caràcter d’homenatge. Ni el senyor Eduard Corbella, ni la senyora Carolina Esteller van estar mai empadronats a Cardedeu, sinó que eren veïns de Barcelona, pel que no disposem de dades familiars.

El barri on estava el mas Diumer s’anomena actualment Can Corbella.

Tivissa torta from USA

Autor: Carles Torné i Micola

Tothom sap que internet abarca qualsevol racó del nostre món. No obstant això, em sorprenia que hi hagués gent d'Estats Units, França, Itàlia, Sud-Amèrica, Alemanya,... que entrés en aquest blog i els llegís.

En el mes de maig es va posar en contacte amb mi dos d'aquests lectors des de Virginia (Estats Units), per mostrar-me fotografies de havien fet de Tivissa. Els seus noms són Mar Jiménez (de Vic) i el seu marit, el tivissà, Josep Mª Aragonés Bordera (cal Gravat). La Mar és artista i entre les seves aficions hi ha la fotografia i ha accedit amablement a que publiquéssim alguna de les seves fotografies de Tivissa, he agafat aquests dues de 'Tivissa torta' perquè són simpàtiques, no obstant no tenen desperdici la resta i les podeu mirar cliclant aquí.

Foto Brigades Internacionals a Tivissa (part 1)

Autor: Carles Torné i Micola

Un dia remenant per internet vaig veure que hi havia en un arxiu de Nova York una foto anomenada Civilians at Tivissa del 1938, i vaig començar a investigar-ho.

Vaig veure que es tractava de l'arxiu de les Brigades Internacionals d'Abraham Lincoln, anomenat ALBA (de l'anglès Abraham Lincoln Brigade Archive, al final poso la seva web per si la voleu visitar). En ella hi ha un recull molt ampli de fotografies de quan els brigadistes internacionals van estar ajudant a les tropes republicanes durant la guerra civil. Hi ha fotos de Darmós, Corbera, Gandesa,... de molts pobles, i entre ells una de Tivissa.

Com que no estaven 'on line' vaig contactar amb ells i els hi vaig demanar, i molt amablement me la van escanejar i me l'han enviat. Aquí la teniu:

Fins i tot em van enviar el nom de tres dels brigadistes de la foto (marcats en la foto amb una x, xx i xxx, si l'amplieu veureu les marques).

x Cecil Smith

xx Dave Doran

xxx Frank Rogers

Encara que ja m'esperava que surtissin tivissans, donat el nom que van posar a la foto, no m'espera que en sortissin tants. Es obvi, que la presència dels brigadistes internacionals americans a Tivissa causava una gran espectació, però quins tivissans es veuen en aquesta foto? en quin lloc de Tivissa?. Ramon Aragonés Margalef ha preguntat a diverses persones i en un proper article us ho direm, mentre tant podeu investigar i suggerir-nos possibilitats.

Si voleu saber algunes coses més sobre els brigadistes en les nostres contrades o de l'arxiu ALBA un escric unes pàgines webs que us poden interessar:

http://es.wikipedia.org/wiki/Brigadas_Internacionales
http://es.wikipedia.org/wiki/Batall%C3%B3n_Lincoln
http://www.alba-valb.org
http://www.english.uiuc.edu/maps/scw/photessay.htm
http://www.brigadasinternacionales.org/
http://www.uv.es/porcel/historia.html
http://www.sbhac.net/Republica/Imagenes/FotoBI/FotoBI.htm

Serra de Llaberia

Autor: Carles Torné i Micola

La Serra de Llaberia, una de les serralades més importants de la província de Tarragona, és per a molts tivissans molt desconeguda.

El Sr. Jordi Llaberia, degut a la coincidència del seu cognom amb la pedania de Tivissa, va voler fer un petit documental el 1972 sobre aquesta població i les muntanyes del voltant. Com en el film de 'La Festivitat de Corpus' la qualitat de les imatges i el so cal emmarcar-ho en un film de més de 36 anys.

Disfruteu de la pel·lícula.

La Festivitat de Corpus

Autor: Carles Torné i Micola

Tal i com vaig comentar en l'article anterior, us enllaço amb la primera de les pel·lícules antigues que hi ha de Tivissa o del terme en el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus.

Sens dubte, la Festivitat de Corpus (de Josep Bargalló) és una pel·lícula on està gravat tot el procés del dia de Corpus, el moment de fer-se, la processó amb les particularitats del moment a Tivissa (guardia civil, monges,...), bé, com es sol dir una imatge val més que mil paraules i creieu-me que l'he vist moltes vegades i encara quan la veig de nou veig detalls nous (persones, fets, cases,...). Només teniu en compte que la pel·lícula és del 1971, per tant la qualitat de la imatge i del so no és bo, però sens dubte queda compensat com a document històric.