Els primers vehicles a motor de Tivissa (2ª Part)

Autor: Ricard Cavallé Perelló

(A cura i aportació: Ramon Aragonés i Margalef)

Aquí al poble vam tindre un veterinari de Vandellòs que es deia Rosendo Margalef. No em voldria equivocar però crec recordar que les primeres vegades que baixava al poble ho feia amb un carret arrossegat per un cavall. Al cap d’un temps ja és va comprar un Citroën més modern igual que ho va fer el Manuel de Ca Serrano, els dos eren del mateix model i color groc. El Josep de Ca Riba es va comprar un cotxe de la marca Rugbi i el Joaquim de Ca Borràs un Ford T últim model que portava els radis de les rodes tipus bicicleta. Aquest feia el servei de taxi que no va durar gaire temps, ja que la Emoresa Rovira ja el feia, aquesta va comprar un cotxe petit de cinc seients que juntament amb el Canari anava fent, a més va comprar un cotxe marca Motobloc d’origen austríac i que semblava que el motor era d’algun carro de combat de la primera Guerra Mundial. El meu germà Josep Cavallé, amb aquest cotxe feia viatges a l’estació de Móra la Nova. Un d’aquests viatges quan circulava pel tomb de la Sénia de Serrano, es va creuar amb Cisco Cotit pare que li va dir al meu germà que li havia caigut un ferro del cotxe, ell li contestà que ja ho sabia però que no podia parar perquè portava el tambor del fre a la creuera del cardan i va aguantar fins al pla de Riba on el va estampar contra una timba de terra sentenciant el vehicle a no rodar mai més.

Després van arribar els Chevrolet que nosaltres sempre anàvem a piles i a rodes. Vam comprar un Chevrolet del tipus petit i un altre més gran per fer-lo servi com a òmnibus, també es van comprar un camionet de tres tones el Magí Cavallé de Ca Magí i un altre de Josep Pagès de Ca Baltesanet que tenia de xofer a Jaume Fornós de Ca la Becada. Aquests cotxes d’aquesta marca van ser patrocinats per un taller de Reus que es deia Maximino Solé, en aquest taller i treballava un gran mecànic que es deia Jaume Tulon, aquest es va casar al nostre poble amb la Teresa Fusté (la Tereseta Berto). Quan algun dels vehicles Chevrolet tenien algun problema, Jaume Tulon i un company seu anomenat El Fallada, que era un bon mecànic, eren els encarregats de pujar de Reus per arreglar-ho. El taller improvisat quasi sempre el muntaven al davant del corral de Magrinyà al Portal d’Avall, on avui hi ha el Casal Cultural, també anàvem de vegades a la Font Vella.

El Sr. Magí un dia va tenir un greu accident quan el camió que portava i on anava un senyor de Móra la Nova va fer diverses voltes de campana amb la mala sort que l’oli que sortia del motor bullint va anar a parar a la cara de l’acompanyant provocant-li diverses cremades, a causa d’aquest accident va deixar de portar el camió. Tampoc no va durar gaire temps Baltesanet. A ells els van seguir l’Isidre Rovira i Josep de Peles com a transportistes. També durant un temps Francesc Borràs va comprar un camionet per fer les feines a Ca Borràs de marca Roiget Sneider de dues tones, també en va comprar un Rafel Cavallé de Ca Magí marca Steward Warner, jo aquest camió li vaig arreglar algunes coses de poca importància que un dia en va ser de molta. Un tardet al davant de Ca Colores aquest camió se li va trencar el palier i no van trobar cap mecànic per arreglar-ho, i al matí següent tenia una feina urgent per la Fàbrica Brull, degut a la urgència vaig decidir canviar-lo jo, solventant-ho quan ja era de nit. Al cap d’uns dies vaig tornar a fer de mecànic per canviar els forodos dels frens.

Al cap d’un temps van arribar els Dodges i Gram Brothes, aquests vehicles ja eren més amples per portar passatgers. Aquests, a poc a poc, van anar retirant els més petits encara que alguns continuaren fent serveis. Per aquell temps també es van comprar un camionet per repartir pels pobles el llegiu, gasoses i sifons que es feien. Aquest camió era de la marca Rugbi que el va portar un tal Marzans que era italià i tenia un taller a Móra d’Ebre on avui i trobem el supermercat del Pont. Aquest camió, al davant de Ca Manovet, el van posar en marxar circulant tot sol sense cap conductor amb la gent que ens ho miràvem bocabadats. Els Manovets el van adquirir perquè els feia falta però amb la mala sort que no els va donar resultat i es van veure obligats a canviar-lo, la nostra empresa ens el vam quedar i el vam anar fem treballar durant un temps. Al cap de poc va arribar la maleïda Guerra Civil on es van requisar tots els vehicles quedant-nos amb les mans a la butxaca. Avui tenim que agraïr molt a la família Pinyol que han sabut aguantar molt anys i això és un orgull. Abans d’acabar vull explicar-vos que quan era petit en Josep de Ca Ventura tenia un Velociped que era un biciclo que al davant tenia una roda que feia més d’un metre i el pedals estaven a l'eix d’aquesta roda, el del darrera feia uns quaranta o cinquanta de diàmetre, nosaltres petits com érem sempre li feiem treure, ell que era molt canaller amb nosaltres i jugava força.

Bé, jo ja m’acomiado després d’aquesta parrafada que he fet amb molt de gust exposant una part dels meus records que formen part de l’història del nostre poble.

Els primers vehicles a motor de Tivissa (1ª Part)

Autor: Ricard Cavallé Perelló
(A cura i aportació: Ramon Aragonés i Margalef )

Avui parlaré en primer lloc sobre el primer camió que hi va haver al nostre poble encara que fou per pocs dies. Això era pels anys 1924 o 1925. En aquell temps jo tenia uns 7 anys, i una tarda que estàvem jugant una colla de xavals a la plaça del Portal d’Avall, es va presentar un camió de la marca Aries que per nosaltres era molt gran i espectacular. Aquest es va aturar al davant de Ca l’Adroguer o sigui de Ca la Conxa, baixant-hi dos homes, un el conductor i l’altre l’amo que es deia Ciurana. Aquests ens van preguntar pel Sr. Rafel Rovira i nosaltres els vam acompanyar a casa seva que tocava al Casino. Llavors els vam preguntar si ens deixarien pujar al camió i al veure la seva resposta afirmativa ens vam posar molt contens ja que això va ser tot un honor per nosaltres. Al cap d’una mica, els dos senyors van tornar acompanyats del Sr. Rovira. Jo que voltava per la vora tafanejant tot el vehicle em fixava com les rodes, que eren d’una goma rígida sense càmera d’aire, al darrera portaven dues pastilles de fre i una al davant, aquestes semblaven pneumàtics. Les rodes del darrere eren lliures i portaven una corona dentada i a la barra del xassís hi sortia un pinyó que era el diferencial, d’aquest a les rodes anava una cadena per fer-les girar, a cada costat dels pinyons hi havia un pot d’oli amb un pinzell per engreixar la cadena tot sovint. Al camió per posar-hi aigua al radiador calia pujar dos esglaons. Aquest camió el van portar al nostre poble per tal d’ensenyar-li al Sr. Rovira per vendre-li. Ell el va utilitzar uns dies com a prova, però veient els resultats d’aquest va decidir no adquirir-lo.

Un Berliet va ser el següent camió del poble, aquest el tenien a Ca la Capellana, la casa on hi havia la peixateria de Cal Llop, al davant d’on avui hi ha la Caixa Tarragona. El Berliet treballava per una fàbrica de sofre de Tarragona, i es dedicava a repartir-lo pels pobles. També va fer servei de recader per Reus i Tarragona però aquest no va donar bons resultats.

En aquells temps el servei de passatgers es feia en tartanes, el Sr. Rovira tenia dos tartanes i dos cavalls i així una anava a buscar el correu a l’estació d’Els Guiamets i l’altra a les dues Móres. Cada casa rica tenia la seva tartana, aquestes eren: Ca Nebot, Ca Baltesà, Cal Vicari, Ca Solé, Ca Riba, Ca Borràs, Ca Sirveri , Ca Magrinyà, Ca Mosenye, Ca Rojals i Ca Ventura. En aquells temps van començar a arribar els primers cotxes que van ser els substituts de les tartanes. El primer un Ford de pedals. Aquest, que era de cinc places, el va comprar el Sr. Rovira, però veient que no era suficient en va adquirir un altre que va portar un mecànic belga de la casa Ford de Reus, aquest que era de color marró contrastava amb el negre del primer, tots dos tenien nom propi que eren Magdalena i Jan. Amb dos cotxes el Sr. Rovira no en tenia prou i necessitava un de més gran que va trobar a l’Ametlla de Mar, aquest últim tenia carrosseria de passatgers. El meu germà el va netejar i repassar tota la mecànica ja que n’entenia bastant.

Al garatge del Sr. Rovira un dia ens vam trobar uns quants joves entre estiuejants i del poble. Entre aquests hi havia el Lluís de Ca Silveri, l’Antoni Bru de Ca Solé, Carles Terrisé de Ca la Pubilla que era el metge del poble. Uns perque els agradava la mecànica, d’altres perque volien aprendre a conduir. La qüestió és que ens vam concentrar una colla de joves en aquell garatge on hi havia feina a fer, com la de pintar el cotxe gran aquell que es va comprar a l’Ametlla de Mar. Tots els presents vam proposar un color o altre però va guanyar la proposta de Lluís de Silveri que va triar el color groc i a conjunt va triar el nom força apropiat pel color El Canari. Aquest Canari va ser molt estimat i popular i encara avui dia molta gent el recorda. Els tres pedals del cotxe eren per la marxa endavant, la marxa enrere i l’altre pel fre i l’accelerador. Quan havies de fer un viatge llarg, fixaves el pedal a la palanca de fre i així només calia portar el volant i l’accelerador, com el pedal de fre no calia canviar cap marxa. A Ca Soler i Ca Silveri, el Sr. Ramon es va comprar un Citroën que funcionava bastant, ja que cada dia anava a Genessies. Així a poc a poc van anar venint cotxes de més qualitat deixant aquests primers Fords de Pedals arraconats.