Registre de entrades i eixides de Tivissa (segle XVII)

Autor: Carles Torné i Micola

Us adjunto una documentació força interessant trobada a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). Són llibres del segle XVII (anys 1663, 1664, 1678, 1679) de control de les entrades i sortides de mercaderies de la població. Dit document té una finalitat recaptatòria i grava el comerç tan el que entra a la població com el que surt.

El que té el dret recaptatori és el general de Tivissa, delegat en l’oficial Joan Andreu Nebot (anomenat en ek document com ‘lo recollidor’ o també ‘tauler del general de Tivissa’), a la seva vegada no sol ser qui cobra el tribut sino que hi ha altres persones que fan aquesta tasca (Antoni Marco, Mateu Jardí, Pere Nebot,…)

Aquests llibres es feien per trimestres (llavors anomenat tersa). Us adjunto els sis que he pogut aconseguir.

El document per la seva antiguitat i perquè me’l van donar en microfilm, segurament no és tan clar com voldríem, però no deixa de ser un document molt interessant, escrit íntegrament en català, i utilizen la lletra Ñ, així surt escrites paraules com Cataluña o Castañer. En aquest document totes les vegades que surt Tivissa, ho fa tal i com ho escrivim actualment (amb doble esse).

Com veureu la majoria de dies no hi havia cap anotació. Però com exemple anotem les següents:

05/08/1663 -> per entrada del capital de la Almadrava de la Platja de l’Hospitalet de l’Infant coll de Balaguer, entrega diversa recaptació per ‘esparteria’. Es, sens dubte, de qui s’obté més import de tots. En cada llibre consta, per tant, solia venir una vegada per trimestre a liquidar-ho.

12/01/1664 -> per eixida d’una càrrega de peix de Pere Pomeral i Jaume Vidal

02/02/1664 -> per eixida de dotze roves de peix de Pere Cavaller.

07/03/1664 -> per eixida de dos quintars i mig de mel de Domingo Carot.

20/08/1664 -> per eixida de cinc dotzenes de sarrions de palma de Rafel Micolau (pot ser un avantpassat meu, qui sap)

10/09/1664 -> per eixida de Quatre roves de aiguardent de Salvador Vilella.

Corbeille, un cava tivissà (2ª Part)

Autor: Ramon Aragonés i Margalef
(Continuació de l'article: Corbeille, un cava tivissà (1ª Part))

La Sra. Maria Margalef Falcó de Ca Falcó (foto de l'esquerra) m’explicà algunes de les feines que es realitzaven a la fàbrica. Avui tindria 106 anys i quan en tenia aproximadament 12 va començar a treballar per la família Corbella durant 17 anys. La fàbrica i anar al “difora” van ser les dues ocupacions a Ca Nebot durant aquests anys.

A part del conreu de les vinyes i els tractaments dels ceps, feina principalment feta pels homes, que treballaven per Ca Nebot, el primer pas, era la verema. En aquesta hi solien treballar unes 15 persones, unes collint, quatre treballadores de la fàbrica triant els raïms i mirant que cap gra en mal estat entrés a les caixes, i l’encarregat del carro per portar el fruit fins a la fàbrica. (L’últim cop que es van veure raïms en aquells ceps va ser quan la fàbrica ja no existia, moment en què els bancals van esdevenir el camp de futbol del Reparto*, i es van arrencar tots els ceps quan aquests estaven carregats de fruit que no es va aprofitar). Un cop a la fàbrica el suc del raïm es premsava i seguia diferents processos depenent del destí final del mateix.

La Sra. Maria comenta que el destinat al xampany era colat en roba i el suc que sortia era de màxima puresa i finor, després aquest era col·locat en garrafes i depenent de la classe, es deixava reposar des d’uns mesos fins a tres anys abans de passar a l’embotellament. Aquesta era una feina d’equip on intervenien les quatre treballadores en cadena. La Sra. Cinta de Ca Pere la Llusia bombava el xampany de les garrafes, la Sra. Maria de Ca Falcó omplia les ampolles i els hi posava el bussolet, la Sra. Roser de Ca Blaet polia els taps i la Sra. Merenciana de Ca la Merenciana, les agafava i les col·locava per deixar-les a punt de fer els marges. Després començava la feina d’apilar-les en els marges d’un metre i mig d’alçada, que segons diu la Sra. Maria, era la seva especialització. L’últim procés era l’etiquetatge de les ampolles i la col·locació en caixes de 12 o 24 ½ unitats.

A part dels xampanys, els altres productes de l’empresa, a més, de servir-se en ampolles també eren distribuïts en garrafes de 7 ½ i 15 litres i en barrils de 30 i 60 litres. Un cop les comandes eren fetes es carregaven al carro i cap a l’estació del tren de Móra la Nova i d’allí fins al seu destí.

El Sr. Joan Corbella Alerany, comentava la Sr. Maria, era un home amb un molt bon tracte cap a les persones al seu servei, que tenia molta cura i control des del començament fins al final en tota la producció. A més, ell personalment portava tota la part administrativa : facturacions (model de la dreta), comandes, propaganda, etc. Les comandes les podia rebre al seu número de telèfon que era el nº 2. Els preus que pagava a les treballadores eren de 9 rals a la fàbrica i 10 rals quan es vermava, l’horari a la fàbrica era de 8 a 12 i de 2 a 7, aquest es podia allargar de 3 a 4 hores més que no es cobraven si algun dels dies es tenia que bullir most. Per Nadal les treballadores rebien una ampolla de Cháteau d’Alerany Grand Mousseux com a obsequi. La fàbrica es va tancar a començament dels anys 30 degut als problemes econòmics del Sr. Joan Corbella Alerany.

Us adjuntem còpia d'un full (pel davant i pel darrera) de 'marketing' de l'època d'aquests productes, realitzada per la mateixa empresa.

*Aquest es trobava en els bancals actualment plantats d’olivers propietat del Sr. Pere Toset Domènech (Pere de Cal Sec)al carrer de Padrells.

Corbeille, un cava tivissà (1ª Part)

Autor: Ramon Aragonés i Margalef

Fa més de 95 anys, això ens porta fins a la segona dècada del passat segle, el Sr. Joan Corbella Alerany de Ca Nebot, va muntar, la fàbrica Corbeille de vins i xampanys (en aquella època el concepte de Cava, per denominar els vins escumosos del nostre país, encara no existia, i aquests rebien la denominació francesa de xampany), aquesta estava situada al carrer Portell on actualment hi ha la casa de la família Cedó - Perpinyà amb l’adreça actual de Portell-20.

Els productes que sortien de la fàbrica eren : xampanys, quatre les classes que es feien :

1. El Non Plus Ultra (Carte d’or),
2. L’ Extra-Fin (Carte Blanche),
3. L’ Extra (Carte Verte)
4. i el Château d’Alerany Grand Mousseux.

Els vins : Blanc, Negre, Rosat, de Missa Dolç i Sec, Generosos : Estil Jerez Sec i Dolç, Estil Màlaga Dolç, Moscatell Superior, Ranci Superior, Ranci Corrent i “Ranciente”. Mosts Naturals escumosos i sense escuma. Tots aquests derivats del raïm que es feien a Ca Nebot eren de gran qualitat com ho demostra el premi que va rebre a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929 on es va atorgar el Gran Premi al xampany Grand Mousseux Château d’Alerany. Així mateix el prestigi era tal que la Casa Reial d’Espanya en l’època d’Alfons XIII se’n proveïa. I a l‘hora de parlar de quilòmetres la ciutat de Nova York també va rebre les ampolles que van sortir del carrer Portell de Tivissa.

La Sra. Maria Margalef Falcó, de Ca Falcó, hi va treballar i m’explicà algunes de les feines que es realitzaven a la fàbrica, però ho deixarem pel següent article dedicat als caves de Tivissa.

Us adjunto les etiquetes que s'han pogut aconseguir: