Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Festes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 7 de febrer del 2009

Nosaltres els Gegants

Autor: Gegants de Tivissa

(A cura de Ramon Aragonés Margalef)


Fa més de cent cinquanta anys, nosaltres navegàvem contra corrent pel riu Ebre direcció Ginestar. Havíem sortit de Tortosa i concretament del taller d’un mestre artesà del ram de la fusta, que fou qui ens creà per encàrrec del Sr. Magrinyà, que era una de les persones més riques de la vila i veí del Barri d’Avall. Quan vam arribar a Ginestar i abans de què el llagut toqués la riba ja vàrem escoltar des de dins de les caixes on viatjàvem els crits d’alegria d’aquell grapat de tivissans i tivissanes que ens van venir a buscar amb els seu carros. Abans de pujar-hi i marxar cap a la nostra destinació, de sobte, un cop intens de sol va il·luminar els nostres rostres quan es va aixecar la tapa de la caixa on anàvem per ser observats pels propietaris d’aquelles veus que havíem escoltat moments abans. Un cop la curiositat i la conformitat van estar servides, vam ser carregats a dins de dos carros i ja no vam fer cap parada fins que vam ser descarregats a l’entrada de Ca Magrinyà, lloc on ens vàrem hostatjar aquell primer dia com a tivissans.


La nostra història, com ja heu pogut veure, és a hores d’ara força extensa però alhora petita en comparació de la que pot mostrar la del nostre poble. Tivissa ha estat i és un territori ric en fets que han forjat la història del municipi. Fa milers d’anys aquestes terres ja estaven poblades com ho demostren les Pintures Rupestres de les Coves de Vilella, altres grups també s’hi van establir, com els Ibers que van poblar la magnífica talaia que es el poblat Ibèric del Castellet de Banyoles. Els romans que van fabricar en forns de terrissa a l’Aumedina, milers d’àmfores on viatjava el vi, l’oli i els cereals extrets de la nostra terra fins a diversos llocs de l’Imperi Romà amb les inscripcions entre d’altres com SEX DOMITI i TIBISI. Els àrabs que van aportar la seva ciència, tecnologia i cultura durant un bon grapat de segles i on encara es conserven alguns cognoms i paraules que hi tenen l’origen. Diferents senyors que van viure i guerrejar en el castell que coronava el turó on està ubicat el nostre poble, la construcció de l’església i l’intent fracassat de fer-la més gran amb una construcció de finals del segle dinou que es va aixecar al damunt de la vella envoltant-la i pretenent esfondrar-la després, un cop la nova estigués enllestida. Per sort, això mai va passar i avui dia podem admirar-les l’una dins de l’altra. Bé, fets i més fets que configuren la extensa història del nostre poble.


Tornem a centrar-nos en nosaltres per que ara us parlarem un xic pel damunt de les diverses activitats que hem fet o, més ben dit, que ens han fet fer el membres que han format durant aquests cent cinquanta anys les diferents colles. Principalment sortíem per les festes majors en honor a Sant Jaume. També el dijous de Corpus estàvem presents a la festa, principalment lluíem força quan aquesta es celebrava amb tota la intensitat que va arribar a tenir quan s’engalanaven els carrers amb les catifes i milers de persones venien a fruir de la diada. La festa de la Vuitada, aquesta era una festa dedicada al Santíssim Sacrament que celebraven els barris de la vila a continuació de la Diada de Corpus. Cada dia un dels barris prenia el protagonisme i organitzava en els seus carrers els actes religiosos i laics, nosaltres sortíem el dilluns, que era el dia assignat al Barri d’Avall. Un parell de vegades hem pujat a Sant Blai el dia de la festa, la primera hi vam anar sols, cal dir que membres d’altres colles van ajudar als nostres per portar-nos i, vist l’èxit, l’experiència es va repetir però aquest cop tres parelles d’amics ens van acompanyar durant el trajecte. Sortint del nostre poble podem parlar de què hem visitat diversos indrets del nostre país com Matadepera, a les dues trobades internacionals que ha celebrat; Tarragona, on vam recollir la medalla que porto penjada al coll i que més d’un cop la geganta m’ha reclamat per portar ella també, ja que, encara que la dugui jo, he de reconèixer que la medalla ens la van donar a tots dos. Barcelona ha estat més d’un cop el nostre destí, per cert recordo la fotografia que ens va fer Ramon de Cal Peixet geganter, cronista i fotògraf accidental, al davant del Liceu abans de què patís l’últim incendi. La geganta em recorda que mencioni que hem trepitjat les instal·lacions dels dos equips de futbol més famosos de la ciutat cap i casal del nostre país. També cal que ens recordem d’altres pobles on ja ens considerem com a fills adoptius com l’Ampolla, l’Hospitalet de l’Infant, Vilaseca de Solcina, Riudoms, etc. ja que any rera any els visitem.


L’any mil nou-cents noranta-dos i després de la II Trobada Internacional de Matadepera un grupet de gent va decidir donar forma legal a tots aquells que és van reunir per assistir-hi, creant la nova Colla de Gegants del Barri d’Avall i Grallers de Tivissa. Aquests últims, o sigui els grallers des de llavors ens estan acompanyant constantment amb les magnífiques interpretacions de les diverses melodies que sorgeixen dels seus instruments. Últimament els actes que ens plauen més de ressenyar són els relacionats amb el nostre aniversari, com l’exposició que van muntar per Setmana Santa de l’any passat els membres de la colla, tant, que ens van tenir exposats quatre dies amb totes les seves hores a la sala d’actes del Casal Cultural. També el dia 23 de juliol de l’any passat dins de les festes de Sant Jaume la trobada de gegants centenaris i la presentació dels nostres nous companys de sortides, els caps grossos Blaieta i Jaumet i l’homenatge als geganters més veterans. També cal recordar la baixada pel riu Ebre el passat 30 de setembre des de Móra d’Ebre fins a Deltebre conjuntament amb altres colles, cal dir que nosaltres vam anar per carretera aquest cop. Igual que tothom tenim els nostres records i avui hem volgut compartir-los amb tots aprofitant aquests dies que arriben de festa major, perque encara que no ens veieu participant-hi ens trobem en tots aquells que ens estimem.

dissabte, 31 de gener del 2009

Abans del Futbol... el trinquet

Autor: Carles Torné i Micola

El futbol, l'esport rei actual sense cap mena de dubte, és realment un esport molt jove. El futbol va arribar a Tivissa a principi del segle XX, però abans no hi havia esport a Tivissa? a què jugaven els nostres avantpassats?

Un dels jocs més populars havia estat el joc de pilota o trinquet. Adjunto enllaç imatges del No-Do d'aquest joc.







El trinquet, o jocs molt similars, han estat jugat desde temps immemorials per pobles tan diversos com els maies, egipcis o japonesos. La que encara es juga a la País Valencià (segurament ser la mateixa que teníem a Tivissa) és la versió grecorromana. De l’antiga Grècia hi ha molts testimonis de què es practicava aquest sport, el mateix Alexandre el Gran va ser un molt bon jugador de pilota. A Roma els metges el recomanaven com un exercici saludable per a totes les edats i condicions socials (el practicaven els senadors, els Césars i el poble ras); va haver-hi federacions, competicions i jugadors professionals. Els legionaris romans van expandir aquest joc per totes les terres de l’Imperi romà. Mentre Tivissa era de domini musulmà el trinquet es practicava en les terres cristianes. A mesura que va anar avançant la reconquesta, els soldats i els repobladors portaren a les nostres terres aquest joc. En l’època de la Corona d’Aragó el trinquet va ser molt popular, va ser practicat per soldats, reis, nobles, cortesans, el poble i els nens en el carrer.

El llibre ‘Fulls de Tivissa’ (pàg 240) explica que el Capbreu del 1660 descriu que existia un trinquete a Tivissa. M'imagino que deuria ser semblant al què encara hi ha a Abdet (fotos de l'esquerra), que també diuen els veïns d'aquell poble que és del segle XVII. Estava ubicat el carrer de l’Era nº9 “en el lloc que avui (1955) ocupa la part més nova de casa Burata". El llibre ‘Tivissa, un poble antic de la Catalunya nova’ afegeix que va estar operatiu fins a finals del segle XIX. A Tivissa s’anomevava Joc de Pilota o Jugar a Saco. El reglament que es feia servir a Tivissa era similar als jocs de frontó que actualment es practiquen en tot el Llevat i s’hi jugava individualmente, a parelles, per eliminatòries,…
Per tant, cal pensar que el trinquet va arribar a Tivissa en el s.XII i es va estar jugant fins a segle XIX (uns set o vuit segles). Podrà el futbol igualar aquesta fita? per ara porta un segle entre nosaltres.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

La Festivitat de Corpus

Autor: Carles Torné i Micola

Tal i com vaig comentar en l'article anterior, us enllaço amb la primera de les pel·lícules antigues que hi ha de Tivissa o del terme en el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus.

Sens dubte, la Festivitat de Corpus (de Josep Bargalló) és una pel·lícula on està gravat tot el procés del dia de Corpus, el moment de fer-se, la processó amb les particularitats del moment a Tivissa (guardia civil, monges,...), bé, com es sol dir una imatge val més que mil paraules i creieu-me que l'he vist moltes vegades i encara quan la veig de nou veig detalls nous (persones, fets, cases,...). Només teniu en compte que la pel·lícula és del 1971, per tant la qualitat de la imatge i del so no és bo, però sens dubte queda compensat com a document històric.



dimarts, 27 de maig del 2008

Projecció pel·lícules antigues: dia de Corpus i Llaberia

Autor: Carles Torné i Micola


El proper 1 de juny a la Societat Obrera s'emetran les pel·lícules "Festivitat de Corpus a Tivissa", "Pluja d'estiu" i "Serra de Llaberia" amb presència dels seus autors. Aquestes films són amateurs realitzats a finals dels 60s i principis dels 70s, amb diversa temàtica, però pels tivissans és un document històric-gràfic important, sobretot si apliquem el refrany 'una imatge val més que mil paraules'.

Des de Tivissa a la Xarxa animem a què assistiu, ja que nosaltres ja hem pogut visualitzar les pel·lícules en el Centre de la Imatge de Reus i us podem assegurar que són molt interessants. Són pel·lícules que duren entre 15 i 20 minuts cadascuna, i el que crec que passarà és que es quedarà curt, sobretot la 'Festivitat de Corpus' on podreu veure la preparació de les alfombres, la processó, les campanes al vol, les últimes monges de Tivissa, la Guàrdia Civil anant a la processó, els gegants i molts veïns bastant més joves i altres que ja ens han deixat.

De veritat que valdrà la pena.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Correfoc de Sant Jaume

Autor: Carles Torné i Micola


Hi ha actes de les Festes Majors de Sant Jaume que ja han passat a ser tradicionals: dansa de Tivissa, concert de l'Orfeó, cursa a peu,... i el correfoc. I per parlar de correfoc de Sant Jaume cal parlar de la Colla de Diables de Sant Andreu.

Tal i com explica Vilaweb, aquesta colla fa dotze anys que ve al poble i per ells 'Tivissa és 'sagrat'. Fan mans i mànigues per a anar-hi tots i compten, també, amb diables de Santa Coloma de Gramenet, de la Verneda de Sant Martí de Provençals i de Ripoll. Tots i totes munten, actuen, cremen, desmunten i reposen, a la piscina del poble, dels esforços realitzats a gust però amb cansament.'

També explica que només un anys han deixat de venir i segons Vilaweb 'l'ajuntament tivissenc van considerar que era bo canviar, van llogar una colla més tradicional, més tova, i van sortir-ne ben escaldats. La gent tivissenca se'ls va revoltar, van aturar el Correfoc i els van despatxar del poble. L'any següent, i fins ara, Diables de Sant Andreu van tornar al costerut poble de la Ribera d'Ebre per Sant Jaume, l'últim cap de setmana de juliol.'

En la pàgina web dels diables hi han 'penjades' 444 fotografies del correfoc de Tivissa de 2007 on es pot veure el seu viatge, arribada, muntatge, castell de focs, el correfoc i desmuntatge. També us adjunto l'adreça on Vilaweb edità la notícia.


divendres, 7 de desembre del 2007

Goigs a Sant Blai (1841-1847)

Autor: Carles Torné i Micola

Crec que és inqüestionable que l'ermita de Sant Blai per a tots els tivissans té un significat especial, que va més enllà del purament religiós (com a símil podríem dir que ens passa el mateix que el monasteri de Montserrat produeix a tots els catalans).

D'entre tots els costums i tradicions que ha generat aquesta festivitat (mides, coques, ...), la dels goigs és de les que està més perduda. Al llibre 'Tivissa, un poble antic de la Catalunya Nova' ja se'n parla de la existència d'uns goigs, l'autor es desconeix.

Adjuntem còpia antiga d'aquests goigs que foren impresos un al 1841 i l'altre al 1847, per tant ja tenen més de 160 anys. Segurament encara 'van conéixer' l'ermita de Sant Blai vella (ja que l'actual va ser contruïda el 1858), on debien ser resats amb devoció en una època molt convulsa a Tivissa amb desastres naturals (terratrèmol i gran tempesta al 1845), destrucció el 1810 de dos terceres parts del poble pels francesos en la guerra de la Independència, destrucció definitiva de l'ermita de Santa Anna el 1834 pels carlistes i l'ús de l'església com a fortí de guerra el 1837. Tots fets molt rellevants en poc temps que van marcar sens dubte el futur del nostre poble.
Goig imprès el 1847

Goig imprès el 1841