Mapa d'Hispania (1560-1600)

Autor: Carles Torné i Micola

Us adjunto un mapa que us el podeu descargar de la cartografia de la Biblioteca en un format molt bo (en TIFF uns 30 Mgbs). Es un mapa de la península ibèrica datat entre 1560 i 1600, en el qual hi figuren les poblacions més importants del moments, algunes que actualment han perdut importància o que fins i tot ja no existeixen, i altres que ara seria inconcebibles que no hi fossin. Tivissa òbviament hi figura.

He ampliat la zona de Tivissa (on es veu que l'autor del mapa es va equivocar i es va deixar la segona 'i' i la va posar a posteriori).

Hi ha encara molta nomenclatura en llatí com 'Ebro fluvius' o 'S. Iorg' (en lloc de Sant Jordi), Cubrilse en lloc de Cambrils, Port de Alou en lloc de Salou, Enpula en lloc de l'Ampolla. M'extranyava que no hi figurés Miravet ja que en tots els mapes antics i figura (no cal dir perquè) i vaig veure que es van equivocar i el van posar més amunt de Flix.

Mapa de "Arragonia et Catalonia", any 1606

Autor: Carles Torné i Micola

He trobat aquell mapa de Catalunya i Aragó, d'origen francès en la cartografia digitalitzada que té la Biblioteca Nacional.

Aquest mapa de Catalunya, segons la web de la Biblioteca Nacional és el 1606, és el més antic de Catalunya que tenen digitalitzat en la seva pàgina web. El tenen escanejat a molt bona definició, us recomano que si us interessa aneu a la seva pàgina web, que us indico al final i us decargueu el fitxer en format .TIF de 19 MG que té una magnífica definició i pots fer unes ampliacions molt grans sense perdre qualitat d'imatge. Jo he ampliat en la següent imatge la zona que afecta a Tivissa.

Hi ha diverses coses que m'han encuriosit:

• La ubicació de Falset entre Ginestar i Tivissa, apunto a un possible error al confeccionar el mapa, ja que jo posaria on hi ha Falset posaria Tivissa, i on hi ha Tivissa posaria Falset.


• Ginestar no el posa al costat de l'Ebre, mentre que si ho fa amb Mora i Miravet.


• El poble de Gintalop, sembla que estigui al Priorat. L'única cosa que se m'acudeix és que sigui Gratallops, però només és una suposició.


• En general, hi ha molt poc pobles, entenc que devia posar els més importants, el que m'extranya és que no hi hagi posi pobles de la Terra Alta.

http://193.146.129.47:7780/Cartografia/InicioMapas.jsp

Serra de Llaberia

Autor: Carles Torné i Micola

La Serra de Llaberia, una de les serralades més importants de la província de Tarragona, és per a molts tivissans molt desconeguda.

El Sr. Jordi Llaberia, degut a la coincidència del seu cognom amb la pedania de Tivissa, va voler fer un petit documental el 1972 sobre aquesta població i les muntanyes del voltant. Com en el film de 'La Festivitat de Corpus' la qualitat de les imatges i el so cal emmarcar-ho en un film de més de 36 anys.

Disfruteu de la pel·lícula.

Llaberia al 1850

Autor: Carles Torné i Micola

(he d'agraïr la col·laboració d'Elena Batista, la meva dona i descendent de Llaberia, en ajudar-me en la recerca i obtenció d'aquesta documentació)

He trobat en el Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Espla y sus Posesiones de Ultramar, realitzar per Pascual Madoz, una breu explicació del què era Llaberia al 1850. Realment, la vida allà havia de ser molt dura, amb unes comunicacions molt dolentes, on l'autarquia havia de ser el mitjà de vida, i al mateix temps comparant-t'ho amb l'actual planell del poble que poc a canviat.

He deixat el text en castellà, amb l'única modificació que he canviat les abreviatures, que n'era ple, per les paraules senceres. Treieu-ne vosaltres mateixos les conclusions sobre como era la vida dels llaberians a meitant segle XIX.

Aldea dependiente del ayuntamiento de Tivisa en la provincia de Tarragona (7.5 leguas), partido judicial de Falset, audiencia territorial, capitanía general de Barcelona, diócesis de Tortosa.

• SITUACION. Sobre las montañas de su nombre, le combaten con frecuencia los vientos Este y Oeste.
• CLIMA. Es sano aunque frío, y sólo se conocen las enfermedades estacionales.
• PUEBLO. Tiene 28 casas sólidas de pocas comodidades, que forman una plaza y 3 calles mal empedradas, 1 iglesia parroquial aneja de la de Tivisa, cuyo cura provee el diocesano, y un cementerio próximo a la población.

Mapa actual de Llaberia

• TERMINO. Confina al Norte con Marsá; al Este con Colldejon y Pratdip; al Sud este último y Tivisa, y Oeste este mismo y Capsanes.
• TERRENO es montañoso en general, arcilloso y calizo; hacia el Norte existe un prolongado peñasco de una hora de largo de Este a Oeste, escarpadísimo y elevado, desde cuyo punto se descubre parte del Aragón; corre por él un pequeño arroyo que se une con el rio Ciurana, y sus aguas no se utilizan, sólo sí las de 2 cortos manantiales que riegan algunos huertecitos; hay canteras de piedra de cal y de yeso, y en la parte llana abundan las yerbas de pasto.
• CAMINOS. Son caminos locales de herradura, y se hallan en mal estado.
• CORREO. El correo lo recogen en Falset los interesados.
• PRODUCCION: Vino, almendras, legumbres, patatas, algún trigo y leña abundante para el combustible; cría ganado lanar, vacuno y con frecuencia el cabrío, y caza de conejos y perdices.

Si algú vol llegir l'original, aquí en té una còpia. Clickeu a sobre i s'ampliarà.

El Terratrèmol de 1845 (Part 3)

Autors: Joaquim Roset Piñol i Carles Torné Micola

Fotos: Joaquim Roset Piñol i Ramon Aragonés Margalef

‘En Tivisa los temblores de tierra empezaron a notarse el día 30 de septiembre, y fueron sucediéndose por espacio de quince días. Faltan datos para fijar con exactitud los días y horas de todos los temblores, que según documentos de aquella época, se dejaron sentir en un radio de 50 kilómetros alrededor de la villa. El día 3 de octubre, el temblor fué muy intenso percibiéndose sacudidas por espacio de tres horas. Això era explicat en la revista Ibérica (1921) i els mateixos autors en Fulls d’Història de la Vila de Tivissa afegeixen que el dia 3 d’octubre ‘els tivissans, alarmats pel fort i continuat terratrèmol, es dirigiren a l’església, on, amb exposició del Santíssim Sacrament, donaren principi a unes rogatives; però en fer-los veure el cap del destacament militar establert a la vila la imprudència d’estar reunits en un edifici, emportant-se el Santíssim Sagrament es traslladaren a les Eres, situades vora la població. Allí amb canyissos, barres, fustes i altres objectes, muntaren una sèrie de barraques.’ Si tenim en compte que l’esquerda de la façana de l’església sempre s’ha atribuït a aquest terratrèmol, la decisió de deixar l’església fou encertada. Així doncs, els tivissans van abandonar les seves cases durant uns quinze dies, instal·lant-se en barraques improvisades a les eres del voltant del poble i resant a Déu perquè paressin totes les desgràcies que estaven passant.

No obstant, la batzegada més forta segurament es produí el dia 7 d’octubre ‘se abrieron grietas grandes y profundas, especialmente ne la finca llamada Manou, probablemente lugar del epicentro de toda esta serie de temblores'. Tal com explica Fulls, els masovers del Manou pensaren que ‘el cel queia i cregueren morir’. També expliquen que a Coma la Fena ‘hubo un desprendimiento de dió origen al nacimiento de una fuente que aún mana hoy día (1921)’. Respecte aquestes esquerdes el Diari de Barcelona publicà “Un testigo ocular me ha referido que entró o bajó anteayer en una grande abertura de un monte vecino, la cual considera él de tanta capacidad como la plaza de San Jaime de Barcelona, y observó en el centro un agujero sumamente profundo e insondable, dentro del cual tiró varias pideras sin que se percibiera el ruido de su caída. Había allí muchas piedras negras que despedían un hedor de azufre, de las cuales me ha entragado una muestra. El peligro de que creían verse amanazados en aquel ancho foso rodeado de altas peñas, que pueden desplomarse de un momento a otro y dentro del cual han quedado sepultados de raíz varios pinos de los más elevados, les hizo abreviar su excursión subterránea. En otros varios parajes, se han abierto grietas de mayor o menos importancia”

Respecte aquests altres forts o desprendiments, Ramon Jardí i Màrius Bru expliquen al 1921 ‘las referidas grietas se conservan todavía aunque algo desmoronadas por el tiempo’. En l’article es pot veure un planell de la zona i una descripció topogràfica que podeu llegir en les fulles escanejades, però destaco la descripció següent ‘las grietas y derrumbamientos son cuatro. La grieta más típica es la señalada con la letra A en el plano, de forma semicircular, de unos 70 metros de longitud y 8 de anchura; en cuando a la profunidad de la misma es difícil de precisar, pues al abrirse se llenó el fondo se gruesos bloques de piedra, y si bien actualmente es poco profunda, a jugar por el ruido que se percibe al soltar pequeñas piedras po entre los huecos que dejan aquéllos, es de creer que con el tiempo muchos huecos han sido obturados’.

Deixo als lectors la lectura més tècnica de cadascun dels efectes topogràfics descrits e l’article i senyalats amb el planell amb les lletres A, B, C i D. Al final de tot hi ha l'article sencer.

Els efectes destructius a la població foren nombrosos, però d’escassa importància. Es van desplomar embans, van caure lleixes de les cuines trencant-se les estris que hi havia, es van enderrocar fumeres i algunes barbacanes. Tan en Fulls com el l’article d’Ibérica expliquen que els veïns més vells de Tivissa (l’any 1920) que van viure el terratrèmol comentaven que ‘la gente decía haber visto como los tabiques se besaban unos con otros y los aleros de lo tejados llegaban a tocarse con los de las casas de enfrente, y otras exageraciones por el estilo’. Ramon Jardí i Marius Bru no donaven crèdit a aquests últims fets i, atribuien a l’exageració de la gent gran o a la mala memòria, exactament comenten ‘En Tivisa aún se recuerda aún por algunos supervivientes, aunque de una manera vaga, el gran aguacero y el alarmante terremoto del año 1845, mas la débil memoria de estoa ancianos es bastante infiel y resulta difícil hacer una narración exacta de dichos fenónemos valiéndonos solamente de los datos suministrados de viva voz’.

Sigui com sigui estem davant d’un terratrèmol molt important, catalogat de grau VI o VII en l’escala de Mercalli y tal y com concluien l’any 1921 ‘se deduce que este temblor puede contarse tanto por su intensidad, como por la duración de sus réplicas, como uno de los más importantes ocurridos en Cataluña durante los dos siglos mendicionados’. Per tant, si era dels més importants dels segles XVIII i XIX, noranta anys després podem afirmar que és un dels terratrèmols més importants de Catalunya dels darrers tres segles.

Article revista Ibérica (1921)

El Terratrèmol de 1845 (Part 2)

Autors: Joaquim Roset Piñol i Carles Torné Micola

Fotos: Joaquim Roset Piñol i Ramon Aragonés i Margalef

“La especial circunstancia de hallarse situado el epicentro de este movimiento sísmico en las proximidades de Tivisa, nuestro pueblo natal, nos ha movido a recoger los datos relativos al mismo, y dada su importancia y el conservarse todavía algunos efectos producidos en el terreno, hemos creído sería de interés su conocimiento para los lectores de Ibérica”. Així comenta l’article que van escriure Ramon Jardí i Màrius Bru editat en la revista Ibérica en el nº 361-362 (any 1921). Aquest mateix interés i circunstàncies es repeteixen ara, canviant la tinta de la imprenta pels bytes d’internet.

L’interés pel terratrèmol va sorgir emmarcat dins de tots els fets dramàtics que va viure Tivissa la primera meitat del segle XIX. No podem parlar d’un moviment tectònic en un dia concret, sino de diversos moviments al menys durant 15 dies, que van començar el 30 de setembre de 1845. Però com estava Tivissa en aquella data? Recordem que el 1810 Tivissa va ser pràcticament destruïda pels francesos, menys una part del barri d’ Avall, la resta fou cremada. Després uns indesitjables tivissans es van fer ‘los amos del poble’ i van entrar a totes les cases robant i destroçant (ho ampliarem en un proper article), acabava de passar la primera guerra carlina on l’església el 1838 es va convertir en un fortí amb canons dalt del campanar,… i per acabar-ho d’adobar quinze dies abans el 9 de setembre va haver un dels aiguats més importants que mai a passat en el nostre poble. (A sobre: foto solcides en l'actualitat)

En el mateix article respecte a l’aiguat explica ‘el día 9 de septiembre, desde las 9 de la madrugada hasta las 11, relampagueó y llovió de tal manera, que la cantidad de agua y granizo fue tanta, que nadie recordaba haber visto cosa igual. Los torrentes, saliendo de madre, produjeron grandes estragos. Todos o casi todos los árboles situados en las orillas de los barrancos fueron arrancados y arrastrados por la corriente, contándose por centenares el número de los desaparecidos. Muchos huertos quedaron esterilizados por la enorme cantidad de piedras depositadas en el agua. Un acueducto de piedra, conocido por el Arc (ara ja sé perquè un hortat es diu així), desapareció, y en aquel lugar quedó un largo hoyo de 8 ó 10 metros de profundidad. Todos los molinos harineros quedaron inutilizados. Y finalmente, en el valle de Penarroja la corriente destruyó una casita, pereciendo la familia que la habitaba y varios animales domésticos arrastrados por las aguas’.

Com veurem ampliat en un altre article, un militar va passar el 1847 per Tivissa descrivint itineraris per al desplaçament de infanteria i artilleria per a les tropes carlines i de Tivissa feu el següent comentari ‘este pueblo contendrá unas 400 casas, la mayor parte quemadas’. Per tant, al 1847 encara Tivissa no havia tornat a la normalitat després de totes aquestes desgràcies. Esquerra: foto solcides del Manou l'any 1921

Per tant, ens presentem el 30 de setembre amb una Tivissa empobrida, amb la majoria de cases encara cremades, amb un aiguat 15 dies abans que havia arrassat l’hortat (per tant una bona part dels aliments havien desaparescut), i amb les conseqüències socials d’una guerra (la primera carlinada) encara presents.

El Terratrèmol de 1845 (Part 1)

Autors: Joaquim Roset Piñol i Carles Torné Micola
Fotos: Joaquim Roset Piñol i Ramon Aragonés Margalef

Els terratrèmols estan produïts pel moviment de les plaques tectòniques. Unes plaques tectòniques se separen (pex. Amèrica i Europa) i unes altres xoquen (pex. Europa i Àfrica). Aquests moviments relatius entre cadascuna de les plaques provoca els terratrèmols i els volcans. (Foto baix: solcides del Manou en l'actualitat)

La zona de Tivissa es troba ubicada dins de la placa Ibèrica, la qual xoca pel nord amb la placa Euroasiàtica (Europa i Àsia) i pel sud amb la placa Africana.

Per tant la placa Ibèrica es troba en una zona tectònicament activa i per tant favorable a la existència de fenòmens tectònics com terratrèmols i volcans. Uns bons exemples poden ser els terratrèmols dels Pirineus, de les zones Bètiques, del nord d’Àfrica,...així com els efectes de vulcanisme existents a la mediterrània (Etna, Vesubi, etc..)

L’activitat tectònica de les diferents plaques fa que la zona de la mediterrània sigui susceptible a patir terratrèmols d’escala mitjana a gran i els quals podrien provocar els temuts ‘tsunamis’, tal com el que va arrasar la ciutat de Lisboa l’any 1755 i provocat per un terratrèmol de magnitud 9 a l’escala de Richter.

La zona de Tivissa se situa a l’extrem nord-oest de la placa Ibèrica i per tant es troba afectada pels diferents esforços tectònics. Aquests esforços es tradueixen en plecs i falles en les muntanyes i de les quals Tivissa n’és molt rica. La Serra de Tivissa, al sud de la població, es troba representada per materials calcaris d’edat Juràssica fortament tectonitzats amb una sèrie de plecs i falles les quals son procedents de les activitats tectòniques anteriorment comentades.

El terratrèmol de 1845 va estar produït per un d’aquests moviments tectònics. Aquest terratrèmol es va catalogar amb una magnitud VI a VII a l’escala Mercalli. Aquesta escala avalua els terratrèmols a partir dels danys ocasionats i arriba fins a magnitud XII (Destrucció total de la zona). Esquerra: foto solcida l'any 1921.

L’epicentre d’aquest terratrèmol no està identificat de forma correcta degut a la poca informació existent per tal d’avaluar-lo correctament. Tot i això s’han pogut identificar col·lapses i caigudes de blocs causats pel propi terratrèmol a la zona de Les Meliques i altres contrades del terme municipal de Tivissa. Per tal d’ubicar correctament l’epicentre i les seves conseqüències s’hauria de procedir a realitzar datacions mitjançant diferents processos (liquenomentria, etc.)

El terratrèmol va ser detectat el dia 9 de Setembre de 1845 i va tenir una sèrie de rèpliques, de les quals les més importants van ser les dels dies 3 i 7 d’Octubre del mateix any. Donades aquesta sèrie de rèpliques el terratrèmol de Tivissa ha estat catalogat com la sèrie sísmica de Tivissa (sèrie número 5 a l’ Atles Sísmic de Catalunya).

Actualment els terratrèmols s’identifiquen amb l’escala de Richter, la qual avalua les dimensions d’un terratrèmol i l’escala màxima resta oberta tot i que a partir de 8.4 a 9 es considera catastròfic.

El terratrèmol de Tivissa es va avaluar de magnitud VI a VII a l’escala Mercalli i que correspon a un terratrèmol de grau 5 a 6 a l’escala Richter. Aquest terratrèmol va alliberar una energia equivalent a una explosió nuclear i el radi afectat (expansió de les ones) va ser d’uns 150 a 220 quilòmetres.

Al tractar-se d’un terratrèmol antic, les mesures van estar realitzades a partir dels danys ocasionats a la zona i
de les versions particulars de la gent i per tant aquestes dades podrien variar.

Tot i les incerteses sobre la ubicació de l’epicentre i la magnitud exacta del terratrèmol es podria dir que el terratrèmol de Tivissa va presentar unes característiques importants, des del punt de vista sismològic, i està com a punt de referència dels terratrèmols de Catalunya.

Aquesta importància ha fet que algunes de les grans estructures de la zona (nuclears, embassaments,...) hagin tingut que estar dimensionades en funció de la intensitat del terratrèmol de Tivissa.

Ja com a anècdota caldria dir que es va realitzar una investigació per tal d’esbrinar què havia passat a Tivissa durant aquell període i per part d’un enginyer de mines (Ingeniero Secretario de esta Inspección de Minas D. Enrique Bayo). Aquest informa va concloure que aquest moviment va ser provocat per l’aire o el vent el qual entrava en els diferents avencs de la zona i feia tremolar el terreny. (Foto dreta: solcides del Manou en l'actualitat vistes de lluny).

Aquest informa va estar redactat el dia 29 d’Octubre de 1845. Tenint en compte que en aquella època encara no es coneixia la teoria de les plaques tectòniques, explicada anteriorment de forma molt breu, els enginyers havien de buscar explicacions als moviments tectònics que actualment es tenen una mica més delimitats.

Descobriment de les Pintures Rupestres del Barranc de Vilella (Part 4)

Autor: Carles Torné i Micola

Recopilant una mica l’explicat fins ara en els articles anteriors, sabem que el Sr. Poch va descobrir, en una primera expedició, les pintures rupestre de la Cova del Pi el setembre del 1921. Que un mes més tard, en una segona expedició, van venir de Madrid una comissió, encapcelada pel profesor Hernández-Pacheco i el propi descubridor Sr.Poch, per dibuixar-les i pendre totes les dades de la seva ubicació. El mes de novembre del mateix any, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’assabenta del descobriment i envia el Sr. Colominas que juntament amb el Sr. Lluís Brull, van a veure les pintures descobertes i en descobreixen quatre més, dos de les quals són les pintures de la Cova del Ramat i del Cingle.

Van passar deu mesos entre la darrera expedició i aquesta. Mentre, cal pensar que les notícies d’aquests descobriments van circular per les nostres contrades i d’aquest fet el Sr. Lluís Brull es va assabentar que uns pastors havien vist pintures a la cova de Cabra Feixet (Perelló) i ho comunicà a l’IEC, d’aquí que es digui que el Sr. Brull és el descubridor científic. En la foto de sota, es veuen els expedicionaris davant de la cova de Cabra Feixet.

Per tant, ens trobem al setembre del 1922 i l’IEC organitzà, una expedició llarga per les nostres contrades, la seva missió era ‘estudiar els nous descobriments’ i era formada ‘per personal tècnic del servei, el professor Bosch Gimpera i el Sr. Josep Colominas, amb el dibuixant Sr. Josep Malbertí’. Explica que van ser ‘acompanyats i ajudats eficaçment pel Sr. Lluís Brull, el qual oferí a la missió de l’Institut generosa hospitalitat a la seva casa de Tivissa’. Donen les gràcies ‘Tant a ell (Lluís Brull) com a a les autoritats de Tivissa, i als particulars, especialment al Sr. Rafel Brull, qui s’agregà també a la nostra expedició, fent posible amb les seves indicacions topogràfiques el descobriment de noves pintures”.

Pere Bosch Gimpera, foto de l'esquerra, fou catedràtic d'Història Antigua y Mitja a la Universitat de Barcelona. Va tenir també el càrrec de de director del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre 1916 y 1931, va dirigir la secció arqueològica de los museus de Barcelona, y de 1931 a 1933, va se degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, i entre 1933 y 1939, rector de la Universitat. Implicat en la política catalana, fou Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya en el govern de Lluís Companys. També exercí com a docent a les universitats de Berlín (1921), Edimburg (1936), Oxford (1939-1941), París (1961) y Heidelberg (1966), entre altres. El seu catalisme i el càrrec dins la Generalitat l'obligà a emigrar a Mèxic on des del 1941, fou professor de la Universitat Autònoma i de l'Escola General d'Arqueologia de la Universitat de Mèxic D.F., càrrecs que ostentà fins la seva mort el 1974.

En aquesta segona prospecció "van continuar prospeccionant barrancs del terme de Vandellòs, […] Foren descobertes sinó unes taques de color, resta de pintures destruïdes per l’acció del temps i les formacios estalagmítiques, a la cova d’en Carles […]. S’expedició continuà i estudià al terme del Perelló, les pintures de tipus paleolític de l’abric de Cabra Feixet” (tal i com hem comentat, descobertes feia poc pel Sr. Lluís Brull).

En total, en aquesta expedició, van visitar, estudiar i dibuixar les següents coves:

• Cova de Cabra Feixet (Perelló, prop del Pla dels Burgans)
• Cova de l’Escoda (Vandellòs, barranc de Gavadà)
• Cova del recó d’en Perdigó (Vandellòs)
• Cova del Ramat (Tivissa, barranc de la font de Vilella)
• Cova del Cingle (Tivissa, barranc de la font de Vilella)
• Cova del Pi (Tivissa, barranc de la font de Vilella)
• Cova de les Calobres (Perelló)
• Cova de Culla (Benifallet)
• Roca dels Moros del Cogul
  

Cova de l'Escoda Cova del Racó d'en Perdigó

Encara que en l'article de l'IEC no ho expliqui, Fulls d'Història de Tivissa ens comenta, en el capítol XIV) que en el 1921 Colominas Roca i Bosch Gimpera estigueren en el Castellet de Banyoles. Cal pensar que el Sr. Lluís Brull va aprofitar aquestes dos personalitats, en la primera o segona expedició (o en totes dues) per ensenyar-los-hi el Castellet. Recordem que en aquell moment, no es coneixia l'existència del poblat iber, encara que ja s'havia realitzat la primera troballa de forma casual.

De totes les pintures feren grans explicacions, van detallar com eren les coves, van fer croquis i dibuixos tan de les coves com de les pintures. També les van fotografiar totes. Seria molt llarg explicar-ho i remeto a qui li interessi als links que hi ha al final de l’article.

Permeteu-me que si faci palés que a més de l’estudi tenien molt en compte la topografia del lloc, us poso un parell d’exemples:

1. L’explicació de la serra de Tivissa ‘a l’altra part del Pla del Burgà la serralada continua amb el nom de serres de Tivissa, arribant fins a Ginestar per l’O; per l’E. s’exten per Vandellòs fins al mar, i acaba el coll de Balague a 6 km de l’Hospitalet; l’extensió d’aquestes serres desde Perelló a Ginestar és d’uns 11 kms, per 5 kms d’amplada’.


2. L’explicació de la ubicació del barranc de la font de Vilella ‘A tres quarts de Tivissa hi ha el coll de Monegret des d’on parteix una aresta que va fins el coll de Ventall; té l’origen a n’aquest lloc una de les més grans barrancales de la serra. En son començament el formen dos torrents que s’anomenen de la Fessa i Missamaroi, els quals a l’ajuntar-se prenen el nom de barranc dels Fogassos; passen a gran fondària en el lloc de la Font Vilella […]; després surt al pla del Burgà on s’ajunta amb el barranc Gran que baixa de Cabra Freixet i per fi s’ajunta amb l’Ebre davant mateix de Miravet’.
   

Per poder visitar totes aquestes partides, poblacions, coves, abrics, … van tenir que estar a la força diversos dies per Tivissa, ja que les expedicions, com no podia ser d’altra manera, les feien a peu.

Queda explicat en aquests quatre articles com es van descubrir les pintures rupestres de Tivissa i els seus voltants, quedant per explicar com va començar tot. Les tres darreres expedicions, molt ben documentades, estan molt clares. No tant, tal i com hem comentat la primera. Si algun dia ens n’assabentem ja ho publicarem.

Vinculació Jaume Poch, descobridor de les Pintures Rupestres de la Cova del Pi, i Tivissa

Autor: Carles Torné i Micola

Respecte a la vinculació del Sr. Garí a Tivissa i el descobriment de les pintures rupestres de la Cova del Pi, a Wikipedia i figura la següent informació: "El primer descubrimiento se debe a Jaime Poch i Garí, que ejercía de maestro en la población de Bicorp (Valencia), en donde descubrió la Cueva de la Araña. Durante la visita a su hijo, que ejercía de telegrafista en Tivissa, en uno de sus paseos, descubre la Cova del Pi en la Font Vilella, estudiada por Eduardo Hernández Pacheco (1922)"

Mapa del Bisbat de Tortosa (1850s)

Autor: Carles Torné i Micola

Us adjunto un mapa del Bisbat de Tortosa dels anys 1850s. L'original es troba a la Biblioteca Nacional de Madrid.

El que m'ha semblat més curiós del mapa, a part de l'element històric, és que la mar Mediterrània està a l'esquerra del mapa, no a la dreta com sempre, i per tant en aquest mapa el nord està a la part inferior del mapa i el sud està a la part superior del mapa, l'est està l'esquerra i l'oest a la dreta, aproximadament.

Dic aproximadament, perquè si girem el mapa tampoc ens quadra amb el que estem acostumats. En els mapes de la costa on hi figura la costa catalana i valenciana, la costa sol començar a la part superior-dreta del mapa i acaba a la part inferior-esquerra, ja que la costa de llevant va entrant poc a poc fent la península ibèrica cada cop més estreta. No és el cas d'aquest mapa, ja que encara que el girem l'efecte és el contrari. És una orientació molt atípica.

Fixeu-vos també que Móra la Nova ja surt al mapa com Masos, nom que encara utilitzem sovint per a identificar-se.

I pel què fa al terme de Tivissa, és dels pocs mapes on surten els quatre pobles, Tivissa, La Serra d'Almos, Darmós i Llaberia.

Descobriment de les Pintures Rupestres del Barranc de Vilella (Part 3)

Autor: Carles Torné i Micola

Ja hem explicat el descobriment de le pintures rupestres de la Cova del Pi (setembre del 1921), en la primera part, i la segona expedició capitanejada pel Prof. Hernández-Pacheco (octubre del 1921), en un segon article.

El mateix octubre del mateix any 1921, el Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (abreujant IEC) va tenir notícia, per mitjà dels tivissans Antoni Ros i Lluís Brull, que a Tivissa s’havien descobert pintures rupestres.

L’IEC respecta que la publicació de la notícia la facin desde Madrid, ja que la descoberta és seva, però, tal com diu en el seu Anuari VII “es disposà no obstant a visitar-les per estar enclavades en el territori de les nostres investigacions”.

Les dades continuen dient-nos que la descoberta havia de ser molt important, ja que l’1 de novembre del mateix 1921, l’IEC organitza la primera de les dos expedicions que va fer a les Coves de Vilella. La primera fou més modesta i la segona fou la més important.

Així doncs, per Tots Sants del 1921, es desplaçà a Tivissa l'expert Josep Colominas Roca. El propòsit inicial de la mateixa era examinar la descoberta de les pintures rupestres de la Cova del Pi i fer una còpia de les mateixes. No obstant, tot va anar molt més enllà. Josep Colominas “inspeccionà els abrics i roques del mateix barranc, descobrint to seguit un grup de cabres d’estil naturalista a la cova del Ramat i qualques figures a una altra coveta” referint-se aquesta coveta a la Cova del Cingle. Però no quedà aquí la cosa, ja que “s’emprengué una prospecció pel barranc immediat dels Fogassos, la qual no donà cap resultat; així com una altra als barrancs del terme de Vandellòs, Porciules i Vilaplana, durant la qual es descobriren les pintures de la cova de l’Escoda al barranc de les Porciules (per Lluís Brull) i prop d’ella les del Recó d’en Perdigó (descoberta per J.Colominas)”. Per tant, el professor Colominas vingué a visitar unes noves pintures i dibuixar-les, i va tornar-se’n amb el descobriment de quatre pintures rupestres noves i de molta més qualitat, i per tant, d’importància superior.

La foto de l'esquerra és la Cova del Ramat el 1922, en la quarta i darrera expedició. No es distingueix qui és qui surt a la fotografia, però fent-se-la tot sol (en veurem altres amb grup), és possible que fos Josep Colominas Roca donat que ell la descobrí.

La fotografia superior és de les pintures de la Cova del Ramat. Aquesta còpia és la que van fer en la quarta expedició amb Bosch Gimperi i que surt en l'Anuari de l'IEC.

A més, marxà no perquè el treball estigués acabat o la possibilitat de nous descobriments ja no existís, sino perquè “la distància del poblat i les dificultats de l’estació, sobretot si calia restar qualques dies als barrancs en qüestió per a seguir la prosprecció en l’eventaulitat de què hi haguessin més pintures, féu aplaçar la continuació dels treballs”. A l'esquerra teniu còpia feta pel IEC de la pintura rupestre trobada a la Cova del Cingle.

Per tant, aquesta tercera expedició es va tancar amb un èxit rotund. Fou sort? Jo estic convençut que no i no és agoserat afirmar que els “culpables” d’aquesta èxit que van ser els tivissans Sr. Lluís Brull i Sr. Antoni Ros, pel seu coneixement del territori tivissà. Cal pensar que van estar treballant plegat diversos dies, degut 1) a les distàncies entre els territoris descrits de Vandellòs i Tivissa, i 2) els mitjans que contaven al ser tots els desplaçaments a peu.

El Sr. Lluís Brull devia haver sentit a parlar de pintures en coves, però mai ho comunicà a l’IEC, i degut al descobriment del Sr. Poch ho va fer immediatamanet. Crec que queda prou explícit com arribava la informació al Sr. Brull, en el següent paràgraf escrit per l’IEC ja preparant la quarta expedició, “l’abric de Cabra Feixet, conegut pels pastors i pagesos que s’havien fixat ja en les pintures, en recollí la notícia el Sr. Joan Margalef. El Sr. Brull, a qui dit senyor ho comunicà, ens ho tramsmeté a nosaltres, el que motivà l’estudi.”. Aquest paràgraf em fa extranyà una vegada més que un estrany, com el Sr. Poch, arribés a Tivissa des de València i descobrís la Cova del Pi. Si actualment seria tenir molta sorta, en aquella època molta més. Per tant, em decanto per la hipòtesi que aquest senyor tenia un coneixement ampli de les nostres muntanyes (explicable només pel fet de ser cartògraf) o bé tenia afinitat amb algú de Tivissa que li feu arribar aquesta notícia.

En definitiva, l’expedició de l’IEC, amb el suport del Sr. Lluís Brull i Antoni Ros, aconseguí un èxit rotund i propicià la quarta i última expedició al setembre del 1922,… la qual ja es preparava exitosa al venir amb el Dr. Bosch Gimpera i amb càmara de fotografiar de l’època, que ens ha deixat un testimoni gràfic de primer ordre pels tivissans.

Descobriment de les Pintures Rupestres del Barranc de Vilella (Part 2)

Carles Torné i Micola

Per entendre bé, aquest escrit llegiu la primera part del mateix.

El senyor Jaume Poch quan va descobrir les pintures de la Cova del Pi va avisar a la Comisión de Investigaciones paleontológicas y prehistóricas de la Junta para Ampliación de Estudios y tal com es comenta en el Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, vol XXXI “La comisión, acogiendo como se merecían los deseos de su activo colaborador y corresponsal, organizó en los primeros días de octubre una expedición, reuniéndonos en la estación de Mora la Nueva, en la línea férrea de Madrid a Barcelona, el expresado profesor, el autor de esta noticia y el ayudante artístico de la comisión, Sr. Benítez Mellado”. Es a dir, que es van arribar a Tivissa el Sr. Poch, un dibuixant per copiar les pintures, el Sr. Benítez Mellado i l'autor de l'article precedent que no fou altre que el Sr. Eduardo Hernández-Pacheco.

El Sr. Hernández-Pacheco, foto de l'esquerra, era extremeny de naixement i una eminència en l’època sobre aquests temes. Tenia el doctorat i en aquell moment, entre altres càrrec i distincions, tenia càtedra en la Universitat Complutense de Madrid, cap de la secció de Geologia i Paleontología del Museo Nacional de Ciències Naturals de Madrid i director de les publicacions. Per tant, queda palés que el descobriment prometia ser important, ja que va fer desplaçar a una de les màximes autoritats de l’estat en aquesta matèria.

Van arribar a Tivissa on “los expedicionarios encontramos en las autoridades locales y en las personas significadas de la población una acogida en extremo cordial, por lo que les manifestamos nuestro reconocimiento”. La qual cosa constata que no era un personatge qualsevol el Sr. Hernández-Pacheco.

El Sr. Hernández Pacheco va ser l'encarregat, com expert, de publicitar aquesta troballa i ho va fer a través del Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural (de carácter més universitari) y la Revista Ibérica de Tortosa, el 7 de gener del 1922 una pàgina de la qual us adjuntem a continuació.

Reescric íntegrament la descripció de la caminada de Tivissa al barranc de Vilella ja que crec que per prosa i detall així s’ho mereix “Las pinturas están distantes de Tivisa unas dos horas de marcha hacia el SE, bien adentro de las fragosidades de las montañas liásicas y jurásicas que se extienden hacia el Ebro y hacía el mar, no lejos del camino de Tivisa a La Ametlla, cala con un pequeño poblado de pescadores. El camino atraviesa, a poco de partir de Tivisa, las imponentes escarpas verticales de calizas, al pie de las cuales se asienta la población, por un portillo natural que conduce a la pintoresca fuente y ermita de San Blas, se pasa después el puerto de Monegret y se llega hasta dar frente a la masia de la Font Solana, situado cerca de las pinturas, cuyo propietario, el señor Agustín Micola, nos facilitó alojamiento en el caserio y nos sirvió de guía en nuestra excursión”. Per tant, pel què sembla fins aquí anaven sols, sense cap guia tivissà que els acompanyés i en l’anomenada masia els esperaven, per tant el guia era el Sr. Poch, ja que feia només dos o tres setmanes de la primera expedició,… o no? pot ser coneixia millor les nostres muntanyes d’altres visites? és probable al ser geògraf.

Continuem amb la caminada, “Apartándose del camino de Tivisa a La Armella, junto a la masia mencionada, y descendiendo por el barranco que corre hacia el S., se llega, al cabo de diez minutos de marcha, a la confluencia de otro barranco, que tuerce al O., y al cabo de cinco minutos más, a la llamada Font Vilella, en terrenos de D. Eduardo Corbella”.

Ja són davant de les pintures i el Sr. Benítez, el dibuixant que va venir desde Madrid, fa la còpia de les pintures que adjunto,

Aquest és, per tant, còpia del primer dibuix de les pintures rupestres de les coves de Vilella, i concretament de la Cova del Pi.

En el mateix article, el Sr. Hernández-Pacheco va una extensa descripció de les figures, la cual no és objecte aquest article (i que us remeto la pàgina web on el podeu trobar en el barrer article d’aquesta col·lecció sobre el descobriment, per a qui li pugui interessar). Si que crec que és interessant que comenta que els homes primitius que hi vivien no ho feien d’allí cap a Tivissa sino cap als Burgans “el acceso natural a este recóndito lugar, en las anfractuosidades de las ásperas montañas del S. de Tarragona, no sería para los pueblos prehistóricos por el camino que hasta llegar a las pintura hemos seguido desde Tivisa, sino que este barranco se enlaza pronto con otro más amplio y despejado, que a media hora de camino conduce a la planicie relativamente extensa del Plá dels Burgans […]. Están, por lo tanto, las pinturas en el comienzo de los terrenos montañosos y adecuados para la caza”.

No van anar a examinar nous barrancs mirant si hi havia més pintures, i van estar a tocar de les altres dos coves i no les van veure. Van ser en les dos expedicions posteriors, molt properes en el temps que les van descobrir. Van ser tant properes en el temps que el mateix Hernández Pacheco en aquesta explicació ja ho recull en un últim paràgraf “Entregadas estas notas para la imprenta, nos comunican el descubrimiento de otras pinturas en las inmediaciones de la localidad de La Font Vilella por una competente comisión del Centre d’Estudis Catalans, […] los nuevos descubrimientos son importantes, ampliando la localidad de La Font-Vilella con otras dos, cuyas pinturas consisten principalmente, según nos dicen, en representaciones de cabras monteses con el realismo y belleza características en las pinturas prehistóricas del tipo levantino”. Per acabar i continuant amb aquesta prosa tan universitària del moment, i amb un to de coleguisme i colaboració Catalunya-Madrid, que tan manca avui en dia, diu “el autor de estas líneas se complace, por si y en nombre de sus compañeros de la Comisión de Investigaciones paleontológicas y prehistóricas, que fueron a estudiar las pinturas descritas, en felicitar a sus colegas del Instituto barcelonés por sus descubrimientos, congratulándonos de que, aunando esfuerzos y por la labor de diversas entidades culturas y de múltiples especialistas, se llegue pronto a conocer el conjunto del arte rupestre ibérico”

Això ens porta a la tercera expedició, explicada en un tercer article. No obstant avançar-vos, com ja heu pogut intuir que estem propers del descobriment de la Cova del Ramat, la millor conservada, i de moltes més… fora del barranc de Vilella. Com en aquest cas també van venir eminències, ara de Barcelona, entre elles el Prof. Bosch-Gimpera, i de Tivissa, com el Sr. Lluís Brull.

Descobriment de les Pintures Rupestres del Barranc de Vilella (Part 1)

Autor: Carles Torné i Micola

Comencem amb aquest primer article, sempre en homenatge al Sr. Lluís Brull i Cedó (en tot cas rellegiu els articles Les pintures rupestres de Tivissa, 25 anys sent Patrimoni de la Humanitat i Lluís Brull, un tivissà compromés ), el recordatori del descobriment de les pintures rupestres de Tivissa, avui ja reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat.

Tots coneixem l’existència de les pintures rupestre en les Coves de Vilella, però sabem qui les va descobrir? Quan? Com?. Hem estat repassat una mica la història i cal parlar de quatre fases o

quatre visites:

• Descobriment de les pintures de la Cova del Pi per Jaume Poch Gari (setembre del 1921)
• Visita de Eduardo Hernández-Pacheco (octubre del 1921)
• Visita de Josep Colominas Roca (novembre del 1921) i descobriment de la Cova del Ramat i del Cingle.
• Visita de Pere Bosch Gimpera (setembre de 1922)

Anem ja per la primera, el descobriment de les pintures de la Cova del Pi. De l’autèntic descobriment en tenim molt poca informació. El que si que tots els escrits coincideixen és que el descubridor fou Jaume Poch Garí. En l’escrit del Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Vol XXXI any 1921, el Sr. Hernández-Pacheco explica el següent “D. Jaime Poch y Garí me comunicó a fines del mes de septiembre próximo pasado que en el término municipal de Tivisa (Tarragona) había descubierto una nueva localidad con pinturas prehistóricas, manifestándome su deseo de que la Comisión de Investigaciones paleontológicas y prehistóricas de la Junta para Amplicación de Estudios acudiera a Tivisa para hacer el estudio y copiar las pinturas halladas”, que será la que nosaltres hem anomenat la segona fase.

Aquesta foto correspon a la Cova del Pi, l'any 1922, en la segona expedició que va fer l'Institut d'Estudis Catalans a les coves. En la foto hi ha dos persones, no sé distinguir qui són, encara que sabem qui hi va anar, el que si que es veu és com senyalen les pintures.

Per ara, no hem trobat gaira informació sobre Jaime Poch Gari i com va descobrir les pintures. Sabem que en el moment del descobriment era Professor de la Escuela Normal de maestros de Valencia, és a dir, era mestre de mestres. En un escrit de Luisa Gutiérrez sobre La Institución Libre de la Enseñanza en Cataluña “Jaume Poch i Garí, un altre mestre català, que va exercir com a tal a partir de la darrera dècada del segle XIX i, sense ser institucionista, va estudiar i aplicar a la província de Tarragona, ja acomençament del segle XX, una pedagogia activa des de molts vessants”, l’escrit continúa explicant que Jaume Poch va estar a Anglaterra estudiant noves metodologies didàctiques,…. També hem trobat que el 1931 va escriure un llibre anomenat Cartografia elemental. O sea, la geografia aplicada a la construcción y dibujo de mapas al alcance de la juventud. No hem aconseguit saber gaires coses més, no obstant en podem deduir algunes:

• Si a finals del s.XIX ja era profesor, sobre el 1921, debia tenir com a mínim uns quaranta anys.
• No era un especialista en arqueologia o història, ja que era professor de magisteri, i sembla ser que la seva especialitat era més la geografia. Ell mateix demana ajuda sobre el seu descobriment i que vingui un especialista a ratificar-ho.

A partir d’aquí es generen més dubtes, què feia aquest professor que en aquell moment exercia a València a Tivissa? Estava aquí degut als seus treballs de cartografia? si fos així, fou casualitat que descobrís les pintures? Algun tivissà, el tenia que acompanyà, qui va ser?.

El que si està clar és que només va descobrir les pintures de la Cova del Pi. Era, sens dubte la cova més fácil de descobrir ja que estava al peu del barranc, tal i com descriuran en la segona expedició “La Font Vilella brota en una grieta al pie de un peñón ligeramente excavado en covacha[…], permitiendo el saledizo superior de la roca, que avanza un par de metros, resguardarse de la lluvia. En el muro de este peñón, a una altura de un metro del suelo y de la grieta por la que brota el agua, se encuentran las pinturas en cuestión”. També s’explica hi havia restes de fum, ja que el pastors en cas de pluja es quedaven en la cova (lògic, ja que la font donava aigua al bestiar i a ells mateixos i la cova els donava sopluix, tot al costat del camí i al peu del barranc). Així doncs, segur que els pastors sabien de l’existència de les pintures, però probablement no li donaven importància (tal i com veurem més endavant), van ser ells que van avisar al poble i van fer venir a aquest professor? Va ser el Sr. Jaime Puch que es va parar en un estudi cartogràfic en aquesta font i va veure en aquest abric les pintures? Com que segur anava amb un guia, va ser aquest qui li va dir? Pot ser el descobriment es deu a que plovia i com van ser els homes primitius i después els pastors, també es va resguardar de la pluja i es va trobar a un metre de la font les noves pintures,… per ara no en tinc la resposta.

Permeteu-me una altra hipòtesi, encara que jo mateix la descarti. El Sr. Lluís Brull, que comprovareu que va tenir un paper protagonista en les expedicions tres i quatre, tenia la carrera de mestre, encara que mai va exercir. Es va treure el títol l’any 1911, i llavors el Sr. Poch ja exercia com a mestre de mestres feina 20 anys. Es possible que el Sr. Lluís Brull conegués al Sr. Jaime Poch degut als sus estudis de magisteri? Si fos així no té cap explicació que el Sr. Poch quan vingués a Tivissa no anés amb ell, i tingués altres guies, o inclús anessin sols.

Per sort, les altres tres expedicions i el descobriment de les altres coves, està molt més clara i documentada, tal i com veurem en propers articles.

Tivissa fou Tria Capita?

Autor: Carles Torné i Micola

Traia Capita fou una vila romana que estigué entre Tarragona i Tortosa i que hi passava la Via Augusta. Aquesta és la informació segura que s’ha sabut degut als itineraris de Antonino i els vasos XXXXX. Moltes han estat les hipòtesis sobre on estava aquesta ciutat, destaquem segons lloc, autor i any les següents:

• 
  
  El Perelló – Ceán Bermúdez (1832), Saavedra (1862)


• 
  
  Tivissa – Cortés (1836), Madoz (1846), Cuveiro Piñol (1891)


• 
  
  Miravet – Antonio Blázquez (1892)


• 
  
  Entre Ginestar i Benifallet – Antonio Blázquez (1925)


• 
  
  Ampolla – Angel Blázquez (1923)

Us adjunto el raonament que en el seu dia donà Miguel Cortés en el Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua.Tomo III (1836) on fins i tot relaciona el nom de Traia Capita amb el topònim Tivissa:

“Aunque en el Itinerario de Antonino se halla Traja Capita, se conoce ser yerro de copiantes, y deberse escribiar Tria: ya porque así tiene un sentido obvio, Tres Cabezas […] Tivisa quiere decir Tres-visus, Tres Cabezas o Tres Caras. Pedro Weseling opinó lo mismo y conjeturó que este pueblo sacaría su nombre de tres cabezas con algún objeto que se hallarían allí fabricadas o pintadas […] La calzada romana de Tarragona a Tortosa no iba por donde ahora sino que en Oleastrum, que es Cambrils (ara ja demostrat que és a l'actual Hospitalet de l'Infant), torcía e iba a Tivisa, y de allí le venía mejor para ir a Tortosa a pasar el Ebro. Tivisa es villa antigua, y conserva el nombre de Tres facies, Tria capita.
De Cambrils a Tivisa hay hoy mismo un camino muy usado, y son seis las horas que se andan, correspondientes a las XXIV millas que señala el Itinerario.
En Tivisa tenían sus límites los suesetanos de Ciurana, los cosetanos de Tarragona y los ilergavones de Tortosa; y como los límites o principios de las regiones, según por donde se miran se llaman Caput, un pueblo den que comenzaba la Suesetania, y la Cosetania y la Ilergavonia se debía llamar Tria Capita.
Acaso para este objeto habría una columna con tres cabezas de Mercurio Viaco, la una hacia Suesetania, Ciurana, la otra mirando a la Cosetania, Tarragona, la tercera a la Ilergavonia Dertosa, y esto que es muy versosímil dio motivo a llamarse el pueblo Tria facies, Tria capita, Tres visus, Trivisa.”

He de reconéixer que havia sentit diverses versions sobre el topònim Tivissa, però mai aquesta de que Tivissa significa Tres Cares, com a límit de tres regions geogràfiques, i la veritat no li manca una part de raó ja que Tivissa sempre ha estat entre dos o tres aigües, entre el Priorat, la Ribera i el Baix Camp. Òbviament, el terme ha de pertànyer a una comarca, però si ho fem geogràficament, el vessant mar ben bé podria ser Baix Camp, les terres properes a La Serra i Darmós ben bé podrien ser Priorat (recordem que la denominació d’origen Montsant acaba al camí de les Planes a només tres kilòmetres de Tivissa, i que en línea recta poden ser un parell).
També recordem que els pobles de Vandellòs, Capsanes i Els Guiamets van estar inclosos en el terme de Tivissa fins al segle XIX, i a l'independitzar-se van formar part, el primer del Baix Camp i els altres dos del Priorat.

No obstant, ja al segle XX s’ha demostrat que Tivissa no va poder ser Tria Capita, ja que s’han descobert restes de la Via Augusta a El Perelló (uns 4 kms) i queda demostrat que la Via Augusta atravessà el Coll de Balaguer. El que ha portat a errors a molts autors és que en l’Edat Mitjana molts dels camins romans es van continuar utilitzant, però no és aquest el cas en aquest tros de camí. En l’Edat Mitjana, donada la inseguretat del Coll de Balaguer per la pirateria i els bandolers, el camí es desvià per l’interior passant Tivissa. Per tant, queda descartat que Miravet, Benifallet, Ginestar o Tivissa fossin Tria Capita i per tant que hi passés la Via Augusta, no obstant encara no queda demostrat si El Perelló, l’Ampolla o inclús l’antiga desembocadura de l’Ebre eren Tria Capita.

També queda clar que per Tivissa havia de passar un camí romà, no de primer ordre com la via Augusta, però important, sinó no té sentit l’existència de la gerreria de l’Aumedina, però ho explicarem més extensament en propers articles.

Les Pintures Rupestres de Tivissa, 20 anys sent Patrimoni de la Humanitat

Autor: Carles Torné i Micola

Pintures de la Cova del Ramat, dibuix fet l'any 1922

El 2 de desembre del 1988 la UNESCO va decidir que l'art rupestre de les coves del llevant de la península ibèrica fos decretat com a Patrimoni de la Humanitat, per tant aquest any és el 20è aniversari d'aquesta inscripció. Des d'aquell dia Tivissa figura en aquesta preuada llista. Les pintures més properes al nostre poble que hi figuren són:

• Vandellòs amb tres (cova de l'Escoda, Racó d'en Perdigó, Balma d'en Roc)
• El Perelló amb dos (Cabra Freixet i les Calobres)
• Tivissa amb quatre (Cova del Pi, del Cingle, del Ramat i del Taller)

Crec que els tivissans no som conscients de què en les nostres muntanyes hi ha art declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Recordem que a Catalunya només hi han declarades, a part de les mencionades pintures llevantines,

• El Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau, inscrit al desembre del 1997
• Conjunt arqueològic de Tarragona, inscrit el novembre del 2000
• El monasteri cistercent de Poble, inscrit el 1991
• Esglésies romàniques de la Vall de Boí, inscrites el novembre del 2000

.......................
Església de Sant Climent ............................................. Aqüeducte romà de Tarragona
de Taüll (Vall de Boí)

............................
Palau de la Música Catalana ............................................. Entrada Monestir de Poblet

Per celebrar aquest 20è aniversari, anirem publicant durant tot l'any diversos articles. Una menció especial tindrà durant tot l'any la figura de Lluís Brull i Cedó, que als anys 20 del passat segle va descobrir diverses d'aquestes coves, tan a Tivissa, com Vandellòs i el Perelló.

Explicarem qui les descobrí (les tres coves de les Fonts de Vilella no les va descobrir la mateixa persona, i van ser en diferents moments), coneixerem personatges ilustres de principi del segle passat que van venir a posta a veure-les (tan de Barcelona com de Madrid), us mostrarem els articles publicats en prensa que donaven a conéixer aquestes pintures, us mostrarem el primers dibuixos fets de les figures rupestres (llavors els arqueòlegs anaven acompanyats d'un dibuixant). Serà molt interessant, no us ho perdeu.

Web de la Unesco

http://whc.unesco.org/fr/list/874/?unique_number=1026&multiple=1&

La història de la Cova del Lladre de Senen

Autor: Ramon Aragonés i Margalef

Cert és, que en un poble com el nostre, farcit d’història descrita en diverses publicacions i posada a l’abast de tothom, existeix una part d’aquesta que no es reflecteix en els llibres però que alhora encara resta viva en molts dels nostres convilatans de més edat. Aquests fets d’origen popular que es transmeten de pares a fills en diverses generacions, pot no reflectir fidelment uns fets ocorreguts en el passat, però aquest dubte de veracitat no treu que tota aquesta història estigui reflectida mitjançant l’escriptura perquè arribi a força gent i, si més no, no desaparegui quan aquestes persones morin.

Fa uns mesos, vaig trobar pel carrer al Sr. Miquel Bordera (Fabian), que em va explicar que havia tingut una discussió amb uns coneguts sobre si a la Cova del Lladre uns trossos de parets que hi queden, són d’origen natural o artificial, i si jo podia anar-hi juntament amb algú que conegués el tema de la geologia. El primer que vaig pensar va ser que una cova amb aquest nom i amb la història que l’envolta no es podia deixar passar i que calia anar-hi, i a ser possible, acompanyat de Joaquim Roset (Quimo) el nostre expert en temes geològics. Mentrestant i aconsellat pel Sr. Miquel vaig parlar amb la Sra. Dolores Pinyol Castellnou de Cal Carboner, perquè ella havia viscut de petita i força anys en aquelles contrades i sap tot el que es refereix a la cova i quin és l’origen de la paret. Nosaltres tres o sigui el Sr. Miquel que ens hi va acompanyar, Quimo i un servidor vam anar el passat dissabte quatre d’agost fins al lloc de la misteriosa paret, on a part de deduir ràpidament l’origen d’aquesta, a més vam poder gaudir d’una història que ..., deixeu-me que us l’expliqui.

Cap a la dècada dels anys 70 del segle XIX aproximadament, a la partida de Senen hi vivia i conreava la terra al mas de Pep de Caco el Sr. Josep Castellnou Figueres de Cal Carboner. Aquest era el padrí i avi de la Sra. Dolores de Cal Carboner. Ell li va explicar en moltes ocasions que en aquella part del nostre terme que no estava massa poblada en aquell temps, la cova que anomenaven del Lladre, tenia aquest nom, perquè quan ell era força jove hi havia un parell de individus desconeguts que s’hi refugiaven pujant per un pi "aquest va ser tallat anys més tard pel bosquerol de Vandellòs anomenat Pep de Vandellòs" que hi havia just al costat, i gràcies al qual hi accedien ja que es troba a un nivell força elevat del llit del barranc. Es veu que aquesta no era només un lloc per descansar-hi una estona, ja que s’hi pot veure una bona part del sostre ennegrit pel fum del foc que hi feien, i molt clarament aquests dos trossos de parets que ens han portar fins aquí i on és veu clarament que van ser fets per aquest individus per anivellar el terra que té força pendent i poder gaudir d’unes estades més còmodes després de robar. També encara podem veure a la part dreta i clavada en la paret que van fer, l’estaca per on segons explicava el Sr. Josep pujaven mitjançant una corriola que hi posaven tot el que els calia possiblement el fruit dels seus robatoris

Aquesta és la història que a mi m’ha arribat per boca del Sr. Miquel i la Sra. Dolores d’aquesta cova que porta el nom de la Cova del Lladre i que es pot veure al barranc de Senen molt a prop del mas del mateix nom.

Mapa topogràfic de Tivissa del 1914

Autor: Carles Torné i Micola

Per qui tingui curiositat topogràfica a la pàgina web de l'Institut cartogràfic de Catalunya figura un mapa del 1914 d'una part del Terme de Tivissa, tal i com s'explica en la pròpia pàgina web és una 'còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000'.

Us adjunto còpia i l'adreça on podeu ampliar aquesta informació:

http://vacani.icc.cat/cdm4/item_viewer.php?CISOROOT=/minutes&CISOPTR=1642&DMSCALE=6.25&DMWIDTH=600&DMHEIGHT=600&DMMODE=viewer&DMTEXT=%20tivissa&REC=1&DMTHUMB=1&DMROTATE=0