Mapa de "Arragonia et Catalonia", any 1606

Autor: Carles Torné i Micola

He trobat aquell mapa de Catalunya i Aragó, d'origen francès en la cartografia digitalitzada que té la Biblioteca Nacional.

Aquest mapa de Catalunya, segons la web de la Biblioteca Nacional és el 1606, és el més antic de Catalunya que tenen digitalitzat en la seva pàgina web. El tenen escanejat a molt bona definició, us recomano que si us interessa aneu a la seva pàgina web, que us indico al final i us decargueu el fitxer en format .TIF de 19 MG que té una magnífica definició i pots fer unes ampliacions molt grans sense perdre qualitat d'imatge. Jo he ampliat en la següent imatge la zona que afecta a Tivissa.

Hi ha diverses coses que m'han encuriosit:

• La ubicació de Falset entre Ginestar i Tivissa, apunto a un possible error al confeccionar el mapa, ja que jo posaria on hi ha Falset posaria Tivissa, i on hi ha Tivissa posaria Falset.


• Ginestar no el posa al costat de l'Ebre, mentre que si ho fa amb Mora i Miravet.


• El poble de Gintalop, sembla que estigui al Priorat. L'única cosa que se m'acudeix és que sigui Gratallops, però només és una suposició.


• En general, hi ha molt poc pobles, entenc que devia posar els més importants, el que m'extranya és que no hi hagi posi pobles de la Terra Alta.

http://193.146.129.47:7780/Cartografia/InicioMapas.jsp

Foto Brigades Internacionals a Tivissa (part 1)

Autor: Carles Torné i Micola

Un dia remenant per internet vaig veure que hi havia en un arxiu de Nova York una foto anomenada Civilians at Tivissa del 1938, i vaig començar a investigar-ho.

Vaig veure que es tractava de l'arxiu de les Brigades Internacionals d'Abraham Lincoln, anomenat ALBA (de l'anglès Abraham Lincoln Brigade Archive, al final poso la seva web per si la voleu visitar). En ella hi ha un recull molt ampli de fotografies de quan els brigadistes internacionals van estar ajudant a les tropes republicanes durant la guerra civil. Hi ha fotos de Darmós, Corbera, Gandesa,... de molts pobles, i entre ells una de Tivissa.

Com que no estaven 'on line' vaig contactar amb ells i els hi vaig demanar, i molt amablement me la van escanejar i me l'han enviat. Aquí la teniu:

Fins i tot em van enviar el nom de tres dels brigadistes de la foto (marcats en la foto amb una x, xx i xxx, si l'amplieu veureu les marques).

x Cecil Smith

xx Dave Doran

xxx Frank Rogers

Encara que ja m'esperava que surtissin tivissans, donat el nom que van posar a la foto, no m'espera que en sortissin tants. Es obvi, que la presència dels brigadistes internacionals americans a Tivissa causava una gran espectació, però quins tivissans es veuen en aquesta foto? en quin lloc de Tivissa?. Ramon Aragonés Margalef ha preguntat a diverses persones i en un proper article us ho direm, mentre tant podeu investigar i suggerir-nos possibilitats.

Si voleu saber algunes coses més sobre els brigadistes en les nostres contrades o de l'arxiu ALBA un escric unes pàgines webs que us poden interessar:

http://es.wikipedia.org/wiki/Brigadas_Internacionales
http://es.wikipedia.org/wiki/Batall%C3%B3n_Lincoln
http://www.alba-valb.org
http://www.english.uiuc.edu/maps/scw/photessay.htm
http://www.brigadasinternacionales.org/
http://www.uv.es/porcel/historia.html
http://www.sbhac.net/Republica/Imagenes/FotoBI/FotoBI.htm

Serra de Llaberia

Autor: Carles Torné i Micola

La Serra de Llaberia, una de les serralades més importants de la província de Tarragona, és per a molts tivissans molt desconeguda.

El Sr. Jordi Llaberia, degut a la coincidència del seu cognom amb la pedania de Tivissa, va voler fer un petit documental el 1972 sobre aquesta població i les muntanyes del voltant. Com en el film de 'La Festivitat de Corpus' la qualitat de les imatges i el so cal emmarcar-ho en un film de més de 36 anys.

Disfruteu de la pel·lícula.

La Festivitat de Corpus

Autor: Carles Torné i Micola

Tal i com vaig comentar en l'article anterior, us enllaço amb la primera de les pel·lícules antigues que hi ha de Tivissa o del terme en el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus.

Sens dubte, la Festivitat de Corpus (de Josep Bargalló) és una pel·lícula on està gravat tot el procés del dia de Corpus, el moment de fer-se, la processó amb les particularitats del moment a Tivissa (guardia civil, monges,...), bé, com es sol dir una imatge val més que mil paraules i creieu-me que l'he vist moltes vegades i encara quan la veig de nou veig detalls nous (persones, fets, cases,...). Només teniu en compte que la pel·lícula és del 1971, per tant la qualitat de la imatge i del so no és bo, però sens dubte queda compensat com a document històric.

Pel·lícules antigues de Tivissa

Autor: Carles Torné i Micola

(Fotos: Ramon Aragonés i Margalef)

Remenant per internet vaig trobar una tesis sobre pel·lícules antigues de la zona de Reus, entre elles i havia tres pel·lícules sobre el terme i cultura de Tivissa. Em vaig posar en contacte amb el Sr. Nogales, per saber la disponibilitat de les mateixes i la possibilitat d'obtenir una còpia.

Al desembre del 2007 vaig poder quedar amb el Sr. Nogales al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus on vaig poder visualitzar- les següents pel·lícules:

• La Festivitat de Corpus a Tivissa, 1971
• Pluja d'Estiu, 1966
• Serra de Llaberia, 1972

L'autor dels dos primers films és Josep Bargalló i del tercer és Jordi Llaberia.
A partir d'aquella visita es va començar a gestionar els permisos necessaris als seus autors i a La Filmoteca de Catalunya, per poder emitir-les en públic i a través d'internet.

Així doncs, i fent-ho coincidir amb Corpus, l'1 de juny les tres pel·lícules van ser emeses a Tivissa en la Sala La Valquíria de la Societat Obrera, amb la presentació a càrrec del Sr. Nogales i la presència dels dos autors mencionats anteriorment, i amb una presència notable d'espectadors.

En la fotografia superior podeu veure la presentació de l'acte. D'esquerra a dreta: Pedro Nogales, Josep Bargalló, Meritxell Margalef (presidenta en aquell moment de la Societat Obrera) i Jordi Llaberia.

Ja en el mes de juliol i amb tots els permisos ja concedits (degut als drets d'autor existents) em van facilitar una còpia dels tres pel·lícules que en els tres propers articles podreu visualitzar en aquest blog.

Només em queda agraïr al Sr. Bargalló, Sr. Llaberia i especialment al Sr. Nogales totes les facilitats que hem tingut a fi de poder publicitar aquestes pel·lícules que grabaren una part de la nostra història i costums.

Llaberia al 1850

Autor: Carles Torné i Micola

(he d'agraïr la col·laboració d'Elena Batista, la meva dona i descendent de Llaberia, en ajudar-me en la recerca i obtenció d'aquesta documentació)

He trobat en el Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Espla y sus Posesiones de Ultramar, realitzar per Pascual Madoz, una breu explicació del què era Llaberia al 1850. Realment, la vida allà havia de ser molt dura, amb unes comunicacions molt dolentes, on l'autarquia havia de ser el mitjà de vida, i al mateix temps comparant-t'ho amb l'actual planell del poble que poc a canviat.

He deixat el text en castellà, amb l'única modificació que he canviat les abreviatures, que n'era ple, per les paraules senceres. Treieu-ne vosaltres mateixos les conclusions sobre como era la vida dels llaberians a meitant segle XIX.

Aldea dependiente del ayuntamiento de Tivisa en la provincia de Tarragona (7.5 leguas), partido judicial de Falset, audiencia territorial, capitanía general de Barcelona, diócesis de Tortosa.

• SITUACION. Sobre las montañas de su nombre, le combaten con frecuencia los vientos Este y Oeste.
• CLIMA. Es sano aunque frío, y sólo se conocen las enfermedades estacionales.
• PUEBLO. Tiene 28 casas sólidas de pocas comodidades, que forman una plaza y 3 calles mal empedradas, 1 iglesia parroquial aneja de la de Tivisa, cuyo cura provee el diocesano, y un cementerio próximo a la población.

Mapa actual de Llaberia

• TERMINO. Confina al Norte con Marsá; al Este con Colldejon y Pratdip; al Sud este último y Tivisa, y Oeste este mismo y Capsanes.
• TERRENO es montañoso en general, arcilloso y calizo; hacia el Norte existe un prolongado peñasco de una hora de largo de Este a Oeste, escarpadísimo y elevado, desde cuyo punto se descubre parte del Aragón; corre por él un pequeño arroyo que se une con el rio Ciurana, y sus aguas no se utilizan, sólo sí las de 2 cortos manantiales que riegan algunos huertecitos; hay canteras de piedra de cal y de yeso, y en la parte llana abundan las yerbas de pasto.
• CAMINOS. Son caminos locales de herradura, y se hallan en mal estado.
• CORREO. El correo lo recogen en Falset los interesados.
• PRODUCCION: Vino, almendras, legumbres, patatas, algún trigo y leña abundante para el combustible; cría ganado lanar, vacuno y con frecuencia el cabrío, y caza de conejos y perdices.

Si algú vol llegir l'original, aquí en té una còpia. Clickeu a sobre i s'ampliarà.