David Rei, un ilustre tivissà oblidat

Autor: Carles Torné i Micola

Daniel Rebull i Cabré, alias 'David Rei', nasqué a Tivissa el 1889, fou un sindicalista destacat, amb introduccions puntuals en política catalana i estatal. Va tenir una vida intensa, impossible de resumir en un article. Creació de sindicats, arrestos, condemnes, conflictes civils, viatges a l’extranger per treball (Alemanya) o per sindicalisme (Mèxic).

En la foto següent, Daniel Rebull és el de més cap a la dreta, al costat de Trotsky (amb ulleres) durant un viatge a Mèxic.

El seu germà petit Josep Rebull va ser també un destacat sindicalista, amb tanta o més transcendència que el germà gran. Josep va tenir per parella a Teresa Rebull (que ‘adoptà’ el nom del seu marit) també sindicalista i ja quan era exiliada a França membre de la Nova cançó. Les vides de Josep i Teresa Rebull els explicarem en un altre article. De David Rey destaquem els següents fets:

• De ben jove es traslladà a Barcelona (1904) on treballà de mecànic i ràpidament on començà la seva militància a la Sociedad de Resistencia de Mecánicos de Barcelona. No obstant, no va abandonar la relació amb Tivissa, ja que els seus pares hi vivien. Hi passava llargues temporades i fundà el grup anarquista anomenat ‘Els tretze’. Amb motius dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909) aquest grup de tivissans intentà interceptar les comunicaciones telefòniques a l’estació de Guiamets, i per aquest motiu van ser objecte de persecució.
• El 1910 es constitueix la CNT i Daniel s’hi afilia, sent secretari del sindicat metalúrgic.
• El 1914 es trasllada a Alemanya a treballar de mecànic a Mannheim fins al 1917.
• A la seva tornada a Barcelona milità de nou al Sindicat de Mecànics dins la CNT, sent subsecretari primer, però ràpidament va tenir més responsabiltats dins l’organització amb tasques d’organització i de tesoreria. Durant aquest període participa i/o organitza infinitats de vagues (vaga general revolucionària, vaga de La Canadiense, vaga de cambres i cuiners), creà i/o col·laborà en noves organitacions (Sindicat Únic de la Metalurgia i de la Pell, Solidaridad Obrera clandestina, Sindicat Únic del Tranvia) i conegué gent que l’influencià en la seva vida (Manuel Buenasa, Josep Viadiu, Salvador Seguí, Nin, Canela, Peronas).
• També són innumerables les vegades que va ser detingut, jutjat i empresonat. Destaquem que va ser acusat d’inspirar l’assassinat a València del Comte de Salvatierra i, més endavant, fou condemnat per publicacions clandestines, insults a Primo de Rivera, va estar en gairebé totes les comisaries i presons (Model de Barcelona, Castell de la Mola de Mahó, en el vaixell La Guiralda (anclat com presó a Barcelona), presó de Burgos, presó de Déu i Mata).
• El 1931 fou candicat d'El Bloc a diverses eleccions; municipals a Barcelona i Sabadell, candidat a diputat per les Corts a Madrid i después candidat al Parlament de Catalunya, però ell no era de vocació polític, sino sindicalista, però la seva projecció en la segona faceta el feia tenir que estar present en la primera.
• A l’octubre del 1936 marxà a Mèxic on va fer més de 130 mitings a favor de la causa proletària a Espanya. Allí conegué i s’entrevistà amb Trotsky. A la tornada de Mèxic (maig del 1937) el van empresonar i hi romangué durant tota la Guerra Civil. Quan les tropes franquistas van entrar a Barcelona (gener 1939), els republicans abans de fugir a França van obrir les presons i pogué escapar. No obstant, no va marxar (com si va fer el seu germà, com ja veurem), perquè la seva companya estava agonitzant i es quedà al seu costat. El mateix any 1939 la quinta columna de feixistes el van delatar, fou detingut i condemnat a mort. La condemna fou conmutada per presó i el 1946 li van donar la llibertat condicional.

Una altra cop en llibertat continuar participant desde la clandestinitat en el POUM i va ser detingut diverses vegades per aquest fet. La darrera detenció fou el 1952 amb 63 anys i morí sol i oblidat sis anys més tard en una clínica de Sarriá.

Es gairebé impensable que ell i el seu germà, donada la situació també de conflictivitat laboral que visqué Tivissa, amb la seva culminació en la vaga general del 1913, que ni ell ni el seu germà no estiguessin darrera, encara que només fos ideològicament. No hi ha proves d’això, però recordem que el seu pare va ser detingut, encara que després expulpat, de l’assassinat d’un treballador de l’Ajuntament, juntament amb dos membres de la Societat Obrera de Tivissa. Tots aquests temes també els tractaren en propers articles.

Hi ha moltes pàgines webs on es pot trobar informació, aquí en teniu algunes:
http://www.fundanin.org/gutierrez53.htm
http://www.fundanin.org/rey.htm
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=40060
http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-r.htm

Carta d'acomiadament d'un cap carlista tivissà a la seva dona abans de morir (Any 1936)

Autor: Carles Torné i Micola

Us adjunto una carta d'acomiadament de Josep Alabart Fàbregas, cap carlista de Tivissa, assassinat el 28 de juliol a la presó de Tarragona. Segons la pàgina web que us relaciono, la carta ha estat facilitada per Domingo Ripoll Pallisé, requeté del Tercio del Pilar, natural de Tivissa i resident a Móra d´Ebre.

Crec que sobra qualsevol altre comentari, ja que queda palés a quatre dies de la seva mort, els seus sentiments vers la seva família i les seves profundes conviccions polítiques i religioses.

“Tarragona, 24 de julio de 1936.-

Sra. Magdalena Guarri García

Esposa mía:
Los momentos son graves y peligrosos. Te escribo en momentos de angustia, pero no imposibles. Por si acaso Dios se sirviera disponer de mi vida, yo ya le hice ofrecimiento de ella, pues suya es, y Él quiera que contribuya a la salvación de España.

Sólo por ti y por nuestro hijito sentiría perderla. Pero cúmplase su Santa Voluntad. En estos instantes de dura prueba, siento que mis ideales se hacen más fuertes y comprendo todavía mejor que solo ellos pueden salvar a nuestra amada Patria.

Educa a nuestro hijito en mis ideas, especialmente forma y modela su alma en nuestras creencias religiosas. Reza y confía a Dios. Esta es la mejor y más valiosa herencia que le podemos dejar. Haz que sea hombre de carácter.

Y tú, esposa mía, amadísima Magdalena, no tengas otra norma de conducta que nuestros principios religiosos. Reza y confía a Dios todas las cosas y tus penas, seas muy buena y muy cristiana.
Yo con toda el alma, te pido me perdones las ofensas que te haya podido ocasionar en la vida.

Ruego a Dios por todos vosotros y que a mi no me abandone la gracia. Todo sea por el bien de Dios y de la Patria.

Un abrazo muy fuerte para los dos.

J. Alabart.-“


Pàgina web on he tret l'escrit
http://www.requetes.com/martires.html

Sentiment Nacionalista a Tivissa (Any 1906)

Autor: Carles Torné i Micola

Us adjunto un escrit publicat a la revista La Tralla, l'any 1906, on es posa de manifest que hi havia un sentiment nacionalista a Tivissa. La Tralla fou una revista nacionalista i humorística, s'edità del 1903 al 1907. Era una revista de quatre pàgines i en un format més semblant a diari. En aquesta primera foto hi ha una ampliació del text que tracta de Tivissa.

Les dues següents són, d'esquerra a dreta, la portada de l'edició on va sortir aquest escrit i la segona pàgina la totalitat de la pàgina on hi ha l'escrit de Tivissa (tercera columna quasibé a baix de tot).

Podeu trobar més informació a

http://mdc.cbuc.cat/cdm4/document.php?CISOROOT=/portalarca&CISOPTR=26943&CISOSHOW=26834&REC=1

Article de Màrius Bru (any 1919) sobre l'enterrament del comte d'Altamira a Tivissa

Autor: Carles Torné i Micola

En l'Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (arca) hi ha un article de Màrius Bru. No és objecte d'aquest article aprofundir en la seva biografia, només recordar que el llibre Fulls d'Història de Tivissa és una obra pòstuma d'aquest autor.

L'article que ens referim va ser escrit el 1919 i fou publicat a la revista Catalana el 15 de gener del 1922. Crec que el millor que es pot fer és llegir-lo, però permeteu-me un parell o tres de comentaris (per si us pot estimular la lectura). Màrius transcriu un document del s.XVI on Tivissa és anomenada Tebiça i Tebiza, a l'Església de Sant Jaume l'anomena iglesia de Santiago, i comenta que als pobles veïns a principis de segle ens anomenaven triperos i descriu el motiu.

L'article consta de quatre pàgines que s'adjunten, així com la pàgina web on podeu trobar més informació.

http://mdc.cbuc.cat/

La Destrucció de Tivissa (Any 1810)

Autor: Carles Torné i Micola

Al 1810 està desenvolupant-se de ple la Guerra de la Independència (dita més a Espanya) o guerra del francès (dita a Catalunya).

El 7 de juliol del 1810 l’exèrcit francès, amb el general Souchet al cap davant, va ocupar Móra i en feu cuartel general. Aquest mariscal (foto de l'esquerra) va dirigir i ordenar tots els atacs a Tivissa. El general espanyol O'Donnell (foto de més avall), veient aquesta situació publicà una proclama cridant a tothom a les armes i ordenant que s'acudís a Falset i Tivissa.

El llibre Fulls d'Història de la Vila de Tivissa (a partir d'ara Fulls …) descriu perfectament l’entrada dels francesos a Tivissa: “En la nostra població hi havia tropes espanyoles. Quan els invasors pretengeren apoderar-se de Tivissa, els militars, ajudats dels paisans, resistiren heroicament.[…]. Souchet envià reforços suficients que, a meitant juliol, entraren a la vila. […] Les forces de Napoleó entraren fetes una fúria a la població, matant els qui queien a llurs mans i saquejant els edificis públics i particupars per espai de bastant dies. No contents amb el mal causat, calaren foc a la vila, ço que produí la inutilització d’unes dues terceres parts del nombre de cases que llavors existien".

La gent va fugir a pobles veïns i com s’explica “no poca gent s’havia d’alimentar d’herbes; alguns moriren de fam i altres a causa de l’alimentació insuficient”.

Es devien cremar unes 200 cases, entre les quals hi havia l’Ajuntament i l’Abadia, cremant-se amb ells els seus respectius arxius.

Més endavant en el mateix llibre s’amplia la informació dient “el dia 12 o 16 de juliol del 1810, una gran columna formada per totes les armes sortí de Mora cap a Tivissa. La cavalleria, l’artilleria i tot el gros de la infanteria pujà pel camí directe, avui carretera, mentre que un fort destacament de tropes de flanc va treure el cap per la Portella de Maula i, escampant-se per Padrells i Magarells, cremà totes les cases de camp que trobà al seu pas. Davant aquesta empemta, les tropes espanyoles desaparegueren i els tivissans, trobant-se desemparats, ho abandonaren tot i emprengueren la fugida per l’únic lloc possible, que era el tortuós, estret i empinat camí de la Llena. La cavalleria francesa, avançant-se, arribà al Freginal amb l’intent de barrar el pas als qui fugien, però afortunadament feren tard.[…]. Mentre això passava l’artilleria disparava contra la vila. […]. Entrats els francesos al poble, es dedicaren a saquejar, destruir i cremar[…] Después de la crema i destrucció de Tivissa, els francesos van muntar un campament a la partida de Campos, on restà força una llarga temporada."

Quan van marxar les tropes francesos, els tivissans van anar tornant poc a poc, trobant les cases destruïdes, els ‘trossos’ perduts i ... la Partida de la Porra. Aquests 'personatges' mereix un article a part, per la crueltat despiadada d’aquests personatges tivissans contra la resta de veïns.

Hi ha una gran quantitat de pàgines web que parlen sobre la guerra de la Independència i Tivissa, us poso un parell, no obstant les explicacions més importants estan en el llibre Fulls...

http://www.grec.net/cgibin/ggcc01cl.pgm?USUARI=&SESSIO=&PGMORI=&NDCHEC=0609809

http://1808-1814.org/

On i com viuen els tivissans?

Autor: Carles Torné i Micola

Si mirem les dades de l'Institut d'Estadística de la Generalitat (http://www.idescat.cat/) de l'any 2001, podem arribar a la conclusió que un tivissà prototipus viu en un edifici de propietat, sense hipoteca, i normalment donat o heredat. Viu en una casa unifamiliar d'entre 90 i 100 m2 amb calefacció i sense aire acondicionat.

S'adjunta un arxiu amb les taules de les quals s'han tret aquestes conclusions. Si aprofundim una mica més veiem:

• La meitat dels tivissans viuen en una casa que han rebut en donació o en herència. Una tercera part l'han comprat però està totalment pagada i només un 7% dels edificis estan hipotecats.


• El 80% de les cases disposen de calefacció, per tant, les estufes de llenya i les 'fogaines' estan en clar retrocés.


• El gran majoria de cases no tenen aire acondicionat. Només el 9% de les cases el tenen.


• La gran majoria dels tivissans viuen en cases unifimiliars (el 80%) i ja només en un 15% de les cases i viuen dos famílies. Que hi visquin tres o més famílies ja només representa un 5%.


• La mida normal de la casa està entre 90 i 110 m2 (un 27%), no obstant, en aquesta característica la varietat és molt elevada, però en general les cases són grans havent important percentatges de cases amb més de 150 i, fins i tot, 200 m2.

http://spreadsheets.google.com/pub?key=pBVKtsaJ4DPaMk_uXeQPBGg&output=html