Corbeille, un cava tivissà (1ª Part)

Autor: Ramon Aragonés i Margalef

Fa més de 95 anys, això ens porta fins a la segona dècada del passat segle, el Sr. Joan Corbella Alerany de Ca Nebot, va muntar, la fàbrica Corbeille de vins i xampanys (en aquella època el concepte de Cava, per denominar els vins escumosos del nostre país, encara no existia, i aquests rebien la denominació francesa de xampany), aquesta estava situada al carrer Portell on actualment hi ha la casa de la família Cedó - Perpinyà amb l’adreça actual de Portell-20.

Els productes que sortien de la fàbrica eren : xampanys, quatre les classes que es feien :

1. El Non Plus Ultra (Carte d’or),
2. L’ Extra-Fin (Carte Blanche),
3. L’ Extra (Carte Verte)
4. i el Château d’Alerany Grand Mousseux.

Els vins : Blanc, Negre, Rosat, de Missa Dolç i Sec, Generosos : Estil Jerez Sec i Dolç, Estil Màlaga Dolç, Moscatell Superior, Ranci Superior, Ranci Corrent i “Ranciente”. Mosts Naturals escumosos i sense escuma. Tots aquests derivats del raïm que es feien a Ca Nebot eren de gran qualitat com ho demostra el premi que va rebre a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929 on es va atorgar el Gran Premi al xampany Grand Mousseux Château d’Alerany. Així mateix el prestigi era tal que la Casa Reial d’Espanya en l’època d’Alfons XIII se’n proveïa. I a l‘hora de parlar de quilòmetres la ciutat de Nova York també va rebre les ampolles que van sortir del carrer Portell de Tivissa.

La Sra. Maria Margalef Falcó, de Ca Falcó, hi va treballar i m’explicà algunes de les feines que es realitzaven a la fàbrica, però ho deixarem pel següent article dedicat als caves de Tivissa.

Us adjunto les etiquetes que s'han pogut aconseguir:

Cartell Turisme Generalitat: 25 anys

Autor: Carles Torné i Micola

El 1983 la Generalitat edità una sèrie de cartells de poblacions catalanes per fomentar-hi el turisme. Ja fa 25 anys de l'edició d'aquests cartells, concretament pel Departament de Comerç i Turisme. Tivissa fou una de les poblacions triades i la foto que s'adjunta l'escollida per representar-nos.

Veient els ametllers florits, és obvi l'època de l'any en que van fer la foto.

Miquel de Fabian, tota una vida a la muntanya

Autor: Ramon Aragonés i Margalef

Miquel de Fabian ha estat un dels darrers masovers de les nostres contrades. De la mena de persones que jo es troben, visqué de i per la terra. Visqué amb humilitat i senzillesa, més pels demés que per ell mateix. D'aquelles persones que els hi costa dir un No.

Aquest proper diumenge, a la sala La Valquíria de la Societat Obrera de Tivissa, recordarem la seva vida, com visqué, com es vivia en el mas de Fabian,... tot explicat per ell mateix. A la dreta del blog teniu un petit avançament per anar fent boca.

Mapa-Itinerari de Falset a Marçà passant per Tivissa (1847)

Autor: Carles Torné i Micola

He intentat transcriure el text i, segons sempre el meu criteri, i llegint-ho el millor que em deixa el text (que no és molt, ja que he deixat paraules que no he entès posant un [¿?] ):

Desde Falset a Marçá hay un cuarto de legua, el camino es generalmente bueno. Se atisva un país casi lleno de viñas y que sólo ofrece algunos malos pasos, las tierras son ligeras y amorosas. Marçà contendrá unas cien casas. De Marçà a Capsanes hay 1.5 leguas. El camino es un [¿?] lleno de maleza, hay una bajada muy larga antes de llegar a Capsanes, el término es árido, pedregoso y casi inculto, sembrado de algunos pinos. Tendrá unas cincuenta casas. Desde Capsanes a Tivissa, 8 horas. El camino es estrecho, en algunas partes hondo, desigual y muy pedregoso, se atraviesan muchos barrancos y otros obstáculos que hacen difícil un [¿?]. En dicho término sólo hay viñas, es muy seco y pedregoso. De cuando en cuando hay pinos y encinas. Se deja a Tivissa a doscientas o trescientas toesas (1) sobre la [¿?], este pueblo contendrá unas 400 casas, la mayor parte quemadas, está casi pegado a la cordillera de montañas que siguen sobre [¿?], viendo de Marçà se deja a la derecha casi frente a Tivissa, la capilla de St. Pablo que está en una altura que puede venir muy bien de puesto avanzado de infantería. Tivissa de Ginestar dista 7 horas, el camino es mejor que el anterior, aunque impracticable para carrueajes. Se sigue durante un rato la [¿?] de una colina y se baja después sobre la [¿?], sobre la cual se llega al camino de Mora a Ginestar. El término es bastante bueno y bien cultivado. Las colinas están plantadas de viñas y los [¿?] de olivos. Ginestar tendrá unas 200 casas. El camino de Móra a Ginestar va [¿?] sobre la orilla del Ebro en cuyos extremos es impracticable.

(1) La toesa és una mesura longitudinal d'origen francès que equivaldria, aproximadament, a uns dos metres. Realment, la mesura original es definia com sis peus francesos o set peus castellans.

Crec que es força interessant tot el que diu. L'explicació del recorregut és molt interessant, encara tampoc sigui molt detallada. L'interés major jo l'identificaria en:

• 
  
  El tipus de conreu que hi havia, segons explica la vinya era el cultiu estrella.


• 
  
  Tivissa era un poble molt gran, en comparació a la resta dels pobles veïns.


• 
  
  Una cosa que sobta al primer moment al llegir-ho es que diu que la majoria de cases de Tivissa estaven cremades. Al cartòfraf també el debia impressionar ja que és l'única referència interna a un poble, a part del nombre de cases que fa en tot l'escrit. Recordem que Tivissa fa ser gairebé cremada en la seva totalidad el 1810 per les tropes franceses (ja explicat en altres articles en aquest blog) tant trenta-set anys després encara es veia un poble cremat.


• 
  
  El text parla de què desde la carretera es veia a Tivissa la capella de San Pablo, però on estava aquesta capella? tractarem d'esbrinar-ho i ho explicarem en propers articles.

La història de la Cova del Lladre de Senen

Autor: Ramon Aragonés i Margalef

Cert és, que en un poble com el nostre, farcit d’història descrita en diverses publicacions i posada a l’abast de tothom, existeix una part d’aquesta que no es reflecteix en els llibres però que alhora encara resta viva en molts dels nostres convilatans de més edat. Aquests fets d’origen popular que es transmeten de pares a fills en diverses generacions, pot no reflectir fidelment uns fets ocorreguts en el passat, però aquest dubte de veracitat no treu que tota aquesta història estigui reflectida mitjançant l’escriptura perquè arribi a força gent i, si més no, no desaparegui quan aquestes persones morin.

Fa uns mesos, vaig trobar pel carrer al Sr. Miquel Bordera (Fabian), que em va explicar que havia tingut una discussió amb uns coneguts sobre si a la Cova del Lladre uns trossos de parets que hi queden, són d’origen natural o artificial, i si jo podia anar-hi juntament amb algú que conegués el tema de la geologia. El primer que vaig pensar va ser que una cova amb aquest nom i amb la història que l’envolta no es podia deixar passar i que calia anar-hi, i a ser possible, acompanyat de Joaquim Roset (Quimo) el nostre expert en temes geològics. Mentrestant i aconsellat pel Sr. Miquel vaig parlar amb la Sra. Dolores Pinyol Castellnou de Cal Carboner, perquè ella havia viscut de petita i força anys en aquelles contrades i sap tot el que es refereix a la cova i quin és l’origen de la paret. Nosaltres tres o sigui el Sr. Miquel que ens hi va acompanyar, Quimo i un servidor vam anar el passat dissabte quatre d’agost fins al lloc de la misteriosa paret, on a part de deduir ràpidament l’origen d’aquesta, a més vam poder gaudir d’una història que ..., deixeu-me que us l’expliqui.

Cap a la dècada dels anys 70 del segle XIX aproximadament, a la partida de Senen hi vivia i conreava la terra al mas de Pep de Caco el Sr. Josep Castellnou Figueres de Cal Carboner. Aquest era el padrí i avi de la Sra. Dolores de Cal Carboner. Ell li va explicar en moltes ocasions que en aquella part del nostre terme que no estava massa poblada en aquell temps, la cova que anomenaven del Lladre, tenia aquest nom, perquè quan ell era força jove hi havia un parell de individus desconeguts que s’hi refugiaven pujant per un pi "aquest va ser tallat anys més tard pel bosquerol de Vandellòs anomenat Pep de Vandellòs" que hi havia just al costat, i gràcies al qual hi accedien ja que es troba a un nivell força elevat del llit del barranc. Es veu que aquesta no era només un lloc per descansar-hi una estona, ja que s’hi pot veure una bona part del sostre ennegrit pel fum del foc que hi feien, i molt clarament aquests dos trossos de parets que ens han portar fins aquí i on és veu clarament que van ser fets per aquest individus per anivellar el terra que té força pendent i poder gaudir d’unes estades més còmodes després de robar. També encara podem veure a la part dreta i clavada en la paret que van fer, l’estaca per on segons explicava el Sr. Josep pujaven mitjançant una corriola que hi posaven tot el que els calia possiblement el fruit dels seus robatoris

Aquesta és la història que a mi m’ha arribat per boca del Sr. Miquel i la Sra. Dolores d’aquesta cova que porta el nom de la Cova del Lladre i que es pot veure al barranc de Senen molt a prop del mas del mateix nom.

Conflicte per les pastures entre Tivissa i El Perelló (segle XVI) - 2ª Part

Autor: Carles Torné i Micola

Un cop ja ens hem situat en el context històric en la primera part de l'article, passem a explicar pròpiament els fets.

Els masovers de Tivissa, de les masies properes al terme d’El Perelló, deien que tenien el dret de pasturar els seus ramats lliurement pel terme de Tortosa sense tenir que pagar res basant-se príncipalment en un privilegi que otorgà el compte-rei Martí l’Humà el 1405 que deia “el rei Martí, a precs de Jaume de Prades, enfranqueix els habitants de Falset, Tivissa, Móra, Garcia i Pratdip, tant cristians com jueus o sarraïns, de tota lleuda, peatge, mig peatge, ancoratge, heremitagio,ribatge, carnatge, portatge, mesuratge, cossol, cops, pes, usatge, moixerifatge, duana, tribut, passatge, gavella i qualsevols altra imposició o costums nous o vells, estatuïts o per estatuir, per mar, terra o aigua dolça, que s’hagin de pagar al rei”. Les autoritats perellonenques no ho creien així i alegaven que es pagava desde feia molt temps i si trobaven pastors tivissans que no havien pagat els drets es quedaven bestiar com a penyora.

Els tivissans van demandar el 1581 les autoritats perellonenques a la Reial Audiència de Catalunya, institució castellana creada a Barcelona un segle abans. Seria el que correspon a l’actualitat al Tribunal Suprem. El gravat de la dreta, representa un judici a la Reial Audiència. El Consell General de Tivissa tenia en aquell moment diversos representants: Marc Doménec, Pere Torner, Tomàs Fraga, Joan Nebot, Francesc Perelló i Joan Alcait, aquest darrer substituït a posteriori per Jaume Peralba. Aquest darrer va ser escollit com a representant dels tivissans en tot el procés. La causa es va considerar a tràmit i el pleit durà fins al 1587

Les dos parts van portar documentació i testimonis. No obstant, el virrei Manrique de Lara y Girón va sentenciar a favor de la part demandada dient “pronuncia, sentencia i declara que no compet als dits homes de Tivissa el dret o la servitut de pasturar els seus bestiars en el terme del Perelló” i més endavant diu “els bestiars del homes de Tivissa presos pels homes del Perelló per què pasturaven sense la seva llicència en el terme del Perelló, foren i són legítimament presos” i legitima als perellonencs a exigir les multes i penes en què els tivissans haguessin incorregut. Per tant, només es restetuiran les penyores, és a dir el bestiar confiscat, només quan haguessin pagat al Perelló els deutes i multes pendents.

Enllaços recomanats:

http://www.raco.cat/index.php/Recerca/article/view/27143/26977

http://pieraedicions.com/histperello.html