En la fúria de la guerra que havia en Don Carlos Quint, que pretenia la Corona a la filla de Don Fernando son germà difunt, hi hagué tantes novetats per esta terra, que los més dels dies estava esta vila de Tivissa plena de tropes de la Reina, i altres pobles també, i en lo apuro de tantes tropes, que hagué dies de haver en esta vila 2000 i 3000, a més o menos, com en lo mes de abril hagué 2300, s'en anaren estos, al mes de maig vingué altra columna de 1800, s'en anà esta, en lo mes de juny vingué altra columna de 2800, i així quan més, quan menos, los mes dels dies havia.
Cert dia del mes de juny, vingué una partida que portaren nomenos de 100 animals carregats de comestibles de menjar i de municions que ocuparen el cor de la Iglesia, sens que lo puguessen habilitar ningú, per qué la gent de armes estaven apoderats de ell (com després diré), i en lo dia 29 de juny de l'any 1837, dia de Sant Pere i Sant Pau, fou tant lo esturbi que hagué en esta vila, que no se podé celebrar missa; sols se determinà de que, ja que dins de la església no se podia celebrar, se previngué una taula al davant de la Creu, prop de la Iglesia, arrimada a la paret del campanal, a la vora del cantó (recordem que en aquell moment la Baranova no existia encara el Cementeri de l'Església) i allí se celebrà una missa resada sola; que més de la mitat ddel poble no oiren missa en tal dia, per qué no se tocá cap campana de espai de quatre dies, que foren lo dia 28, 29, 30 i 1 de juriol, ni en dits dies se celebrà una missa fins lo dia 2 que fou diumenge; del qual cosa estava tot lo poble molt admirat, per qué no sé havia vist mai tal cosa los que havia vius en aquell temps; i tota la gen parlava de tal cas.
Com les tropes que tenia la Reina temeroses de les del Rei Don Carlos, forticaren molts pobles per refugi seu, i a més de tancar portals i fer muralles, feren una habitació en les Iglesies dels pobles tancats, que en cas de apoderar-se les tropes de Don Carlos del poble, se quedaven tancats en dita Iglesia, i Tivissa fou un d'ells, i esta habitació de la iglesia, la havien posada tan fortificada i proveida de manteniments per retirarse la gent de armis, dits critins, que la tenien ocupada, tant que tot pareixia un magatzem de provisió tant de manteniments de menjar i beure com municions; i com lo dit dia 29 portaren molts botes que ompliren la mitat de la Capella del Roser, de botes, i tot lo poble, tant los animals com les dones, mararen portar aigua de la font per omplir dites botes, que la Iglesia pareixia un corral de 'ganado', i tot lo camí de la font fins a les mateixes botes, estava ple de centinel·les, per qué ningú s'en pogués anar en la aigua a sua casa i aço fou lo que ocasionà lo no poder-se celebrà ninguna missa, 'pues' tenien ocupada la Iglesia la Capella de celler d'aigua (a més de un pou que feren a dalt de les bòvedes), les segresties de la Capella, per 'dispensa' de menjar; lo cor de la Capella, celler de vi; i lo orgui, lo arxiu i lo cor per municions; tot tancat i les claus en poder del comandant de armes.
Totes les bòvedes destinades per habitació de ells, la qual habitació passava, primer pujava una escala del carrer de fusta llevadissa, i entrava a la bòveda de damunt la porta del carrer, passava a la bòveda de l'altar del Nom de Jesus, 'luego' damunt la sagristia i per detràs la Iglesia passava a les bòvedes de la capella del Roser, tornant a trobar fins al campanal que també esta comunicat per la primera porta. Al damunt la bòveda de l'arxiu hi havia un forn de coure pa.
La prohibició de tocar campanes, durà per espai de tres anys i set dies, que lo tercer diumeng de juriol de l'any 1840 tornaren a tocar.
+a+les+4+carreteres.jpg)
+al+Corral+de+Serrano.jpg)
Entrades
