divendres, 31 d’octubre del 2008

Serra de Llaberia

Autor: Carles Torné i Micola

La Serra de Llaberia, una de les serralades més importants de la província de Tarragona, és per a molts tivissans molt desconeguda.

El Sr. Jordi Llaberia, degut a la coincidència del seu cognom amb la pedania de Tivissa, va voler fer un petit documental el 1972 sobre aquesta població i les muntanyes del voltant. Com en el film de 'La Festivitat de Corpus' la qualitat de les imatges i el so cal emmarcar-ho en un film de més de 36 anys.

Disfruteu de la pel·lícula.



dissabte, 18 d’octubre del 2008

La Festivitat de Corpus

Autor: Carles Torné i Micola

Tal i com vaig comentar en l'article anterior, us enllaço amb la primera de les pel·lícules antigues que hi ha de Tivissa o del terme en el Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus.

Sens dubte, la Festivitat de Corpus (de Josep Bargalló) és una pel·lícula on està gravat tot el procés del dia de Corpus, el moment de fer-se, la processó amb les particularitats del moment a Tivissa (guardia civil, monges,...), bé, com es sol dir una imatge val més que mil paraules i creieu-me que l'he vist moltes vegades i encara quan la veig de nou veig detalls nous (persones, fets, cases,...). Només teniu en compte que la pel·lícula és del 1971, per tant la qualitat de la imatge i del so no és bo, però sens dubte queda compensat com a document històric.



dissabte, 11 d’octubre del 2008

Pel·lícules antigues de Tivissa

Autor: Carles Torné i Micola
(Fotos: Ramon Aragonés i Margalef)

Remenant per internet vaig trobar una tesis sobre pel·lícules antigues de la zona de Reus, entre elles i havia tres pel·lícules sobre el terme i cultura de Tivissa. Em vaig posar en contacte amb el Sr. Nogales, per saber la disponibilitat de les mateixes i la possibilitat d'obtenir una còpia.


Al desembre del 2007 vaig poder quedar amb el Sr. Nogales al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus on vaig poder visualitzar- les següents pel·lícules:

  • La Festivitat de Corpus a Tivissa, 1971
  • Pluja d'Estiu, 1966
  • Serra de Llaberia, 1972

L'autor dels dos primers films és Josep Bargalló i del tercer és Jordi Llaberia.
A partir d'aquella visita es va començar a gestionar els permisos necessaris als seus autors i a La Filmoteca de Catalunya, per poder emitir-les en públic i a través d'internet.
Així doncs, i fent-ho coincidir amb Corpus, l'1 de juny les tres pel·lícules van ser emeses a Tivissa en la Sala La Valquíria de la Societat Obrera, amb la presentació a càrrec del Sr. Nogales i la presència dels dos autors mencionats anteriorment, i amb una presència notable d'espectadors.


En la fotografia superior podeu veure la presentació de l'acte. D'esquerra a dreta: Pedro Nogales, Josep Bargalló, Meritxell Margalef (presidenta en aquell moment de la Societat Obrera) i Jordi Llaberia.

Ja en el mes de juliol i amb tots els permisos ja concedits (degut als drets d'autor existents) em van facilitar una còpia dels tres pel·lícules que en els tres propers articles podreu visualitzar en aquest blog.

Només em queda agraïr al Sr. Bargalló, Sr. Llaberia i especialment al Sr. Nogales totes les facilitats que hem tingut a fi de poder publicitar aquestes pel·lícules que grabaren una part de la nostra història i costums.

divendres, 3 d’octubre del 2008

Llaberia al 1850

Autor: Carles Torné i Micola

(he d'agraïr la col·laboració d'Elena Batista, la meva dona i descendent de Llaberia, en ajudar-me en la recerca i obtenció d'aquesta documentació)

He trobat en el Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de Espla y sus Posesiones de Ultramar, realitzar per Pascual Madoz, una breu explicació del què era Llaberia al 1850. Realment, la vida allà havia de ser molt dura, amb unes comunicacions molt dolentes, on l'autarquia havia de ser el mitjà de vida, i al mateix temps comparant-t'ho amb l'actual planell del poble que poc a canviat.
He deixat el text en castellà, amb l'única modificació que he canviat les abreviatures, que n'era ple, per les paraules senceres. Treieu-ne vosaltres mateixos les conclusions sobre como era la vida dels llaberians a meitant segle XIX.

Aldea dependiente del ayuntamiento de Tivisa en la provincia de Tarragona (7.5 leguas), partido judicial de Falset, audiencia territorial, capitanía general de Barcelona, diócesis de Tortosa.
  • SITUACION. Sobre las montañas de su nombre, le combaten con frecuencia los vientos Este y Oeste.
  • CLIMA. Es sano aunque frío, y sólo se conocen las enfermedades estacionales.
  • PUEBLO. Tiene 28 casas sólidas de pocas comodidades, que forman una plaza y 3 calles mal empedradas, 1 iglesia parroquial aneja de la de Tivisa, cuyo cura provee el diocesano, y un cementerio próximo a la población.



Mapa actual de Llaberia


  • TERMINO. Confina al Norte con Marsá; al Este con Colldejon y Pratdip; al Sud este último y Tivisa, y Oeste este mismo y Capsanes.
  • TERRENO es montañoso en general, arcilloso y calizo; hacia el Norte existe un prolongado peñasco de una hora de largo de Este a Oeste, escarpadísimo y elevado, desde cuyo punto se descubre parte del Aragón; corre por él un pequeño arroyo que se une con el rio Ciurana, y sus aguas no se utilizan, sólo sí las de 2 cortos manantiales que riegan algunos huertecitos; hay canteras de piedra de cal y de yeso, y en la parte llana abundan las yerbas de pasto.
  • CAMINOS. Son caminos locales de herradura, y se hallan en mal estado.
  • CORREO. El correo lo recogen en Falset los interesados.
  • PRODUCCION: Vino, almendras, legumbres, patatas, algún trigo y leña abundante para el combustible; cría ganado lanar, vacuno y con frecuencia el cabrío, y caza de conejos y perdices.



Si algú vol llegir l'original, aquí en té una còpia. Clickeu a sobre i s'ampliarà.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Corrals de cabres i ovelles al nucli urbà de Tivissa

Autors: Josep Mª Margalef Cedó i Ramon Aragonés Margalef


Ja fa força anys, la ramaderia era una part molt important en la vida de la gent del nostre poble, ja que en quasi totes les cases hi havia bestiar igual que en les masies repartides per tot el terme, ja que aquesta proporcionava dos productes bàsics per a l’alimentació com són la llet i la carn, a més dels seus derivats.


A part d’aquests petits ramats, la importància de la ramaderia rau en els pastors, que amb els seus grans ramats de cabres, cabres blanques i d’ovelles recorrien les carrerades que travessen el nostre terme per les diferents partides que el componen. Avui ho fan, amb més o menys animals, els pocs pastors, a temps total o parcial, que queden al nostre poble i que són: els germans Lluís i Joaquim Ripoll, Cal Reboig; Severino Sanahuja, Ca Severino (junt amb el seu pare que també fou pastor); Ramon Cedó, Cal Boix; Antoni Vidilla, Ca Vidilla; Rosendo Castellnou, Cal Carboner i Josep Mª Margalef (foto de l'esquerra), Ca Bajunco, aquests dos últims pastors que tanquen el seu bestiar a corrals que es troben en el nucli urbà del nostre poble. Precisament la informació aportada pel senyor Josep Mª Margalef Cedó ens permet conèixer els noms dels pastors que tancaven els animals dins del nucli urbà del nostre poble i la situació actual d’aquests corrals, durant el segle passat i fins els nostres dies, tot aclarint que aquesta pot ser una informació que es pot ampliar ja que de ben segur hi poden faltar dades.

  • Simó Merla (de Merla) Cabres . Situació: Tancava a la seva casa al carrer de l’Església nº 9, actualment Casa de la Sra. Mª Teresa Pallisé de Ca Sumeret. I ovelles al Corral de Ca Vidiella al carrer del Sol nº 9 actualment Agrícola Castells.
  • Joaquim Xibelis (de Xibelis) Cabres. Situació: Corral al Pla Badia, mateix corral que el Sr. Simó Merla de qui era gendre.
  • Antonio Merla (de Merla). Cabres. Situació: Pla Badia, baixos de la Casa Badia al carrer de la Murada.

  • Cisquet Martí (Cal Galgo). Ovelles. Situació: Corral al carrer Extramurs nº 15 Casa de la Sra. Doloretes del Forn, actualment Ca la Sra. Francisca Sabaté Cabellós (Ca la Cisqueta Cabellos).


  • Josep Mª Falcó Margalef (Ca Falcó). Cabres i Ovelles. Situació: Corral de Solé, al carrer del Collet nº 15.
  • Lluís Arbò (Ca Xoneta). Cabres. Situació: Corral de Ca Riba al carrer Collet entre els números 16 i 22.
  • Josep Arbò (Ca Xoneta). Cabres. Situació: Corral de Ca l’Adroguer carrer de Padrells números 10 i 12 , actualment dividit entre les cases del Sr. Josep Mª Perelló (Callau) i la Sra. Paquita Ferragut (Sas Vaques).
  • Isidre (de la Devesa). Cabres. Situació: carrer de Sant Blai nª 12, actualment casa de la família Margalef Marrufat(Ca Nardo).
  • Nom ? (De Ca Glaudis). Cabres. Situació: Corral de Ca Rojals a la Marça de Dalt, actualment propietat del família Benevanet-Micola (Ca Castanyeta).
  • Josep Xalè (Ca Xalè). Cabres. Situació: Corral de Ca Magrinya al carrer del Portell nº 4.
  • Vicens Pagés (Cal Llop). Ovelles i Cabres. Situacións: Corral de Ca Magrinya al carrer del Portell nº 4. A l’Auberador, actualment propietat de la Sra. Maria Vidal (Ca Baltesanet) i Corral de Ca Borràs al Carrer del Sol nº 19.
  • Lluís Pagès (Cal Llop) Ovelles i Cabres. Situacions: Corral de Ca Riba. Corral de Ca Nebot al carrer Orient nº 11, actualment garatge del Sr. Benjamin. I corral de Ca Burata actualment al nº 5 de la Plaça de les Sitges al costat del Xamroc.
  • Jaume Margalef Rojals (Ca Bajunco). Cabres i Ovelles. Situació: Corral de Ca Serrano al carrer Orient nº 11, actualment propietat del Sr. Josep Mª Margalef Cedó. I al Corral del Mano Ferrer al carrer del Raval nº 8.
  • Josep Saladié Monclús i Jaume Saladié Monclús (Ca Beset). Ovelles. Situació: Corral del Mano Ferrer al carrer del Raval nº 8.
  • Rosendo Castellnou Alcaraz (Cal Carboner). Cabres. Situació: a l’Auberador a la Pujada de l’Empedrat nº 10, abans hort de Magrinyà.
  • Amado (Cal Blanc). Cabres. Situació: Carrer del Portell nº 10, actualment casa del Sr. Jaume Asenjo Bassons.
  • Josep Mª Margalef Cedó (Ca Bajunco). Ovelles i Cabres. Situació: Corral de Ca Serrano al carrer Orient nº 19. Foto de l'esquerra.


  • Josep Margalef (Pep de la Clota). Ovelles. Situació: Camí dels horts a l’Ollota, antic corral de conills propietat del Sr. Roberto Burata.
  • Joaquim Pagès (Cal Llop). Cabres. Situació: Corral de Ca Vidiella al carrer del Sol nº 26, actualment Agrícola Castells.
  • Pepito Margalef (Ca Garbinada). Cabres Situació: Corral de Riba, al carrer de la Llena nº 10.
  • Eusebio Vidilla Margalef (Ca Vidilla). Cabres. Situació: Corral de Ca Magrinyà al carrer Portell nº 4.
  • Antoni Vidilla Brull (Ca Vidilla). Cabres. Situació: Corral de Ca Magrinya al carrer Portell nº4.

diumenge, 14 de setembre del 2008

La Guerra dels Set Anys a Tivissa

En la fúria de la guerra que havia en Don Carlos Quint, que pretenia la Corona a la filla de Don Fernando son germà difunt, hi hagué tantes novetats per esta terra, que los més dels dies estava esta vila de Tivissa plena de tropes de la Reina, i altres pobles també, i en lo apuro de tantes tropes, que hagué dies de haver en esta vila 2000 i 3000, a més o menos, com en lo mes de abril hagué 2300, s'en anaren estos, al mes de maig vingué altra columna de 1800, s'en anà esta, en lo mes de juny vingué altra columna de 2800, i així quan més, quan menos, los mes dels dies havia.


Cert dia del mes de juny, vingué una partida que portaren nomenos de 100 animals carregats de comestibles de menjar i de municions que ocuparen el cor de la Iglesia, sens que lo puguessen habilitar ningú, per qué la gent de armes estaven apoderats de ell (com després diré), i en lo dia 29 de juny de l'any 1837, dia de Sant Pere i Sant Pau, fou tant lo esturbi que hagué en esta vila, que no se podé celebrar missa; sols se determinà de que, ja que dins de la església no se podia celebrar, se previngué una taula al davant de la Creu, prop de la Iglesia, arrimada a la paret del campanal, a la vora del cantó (recordem que en aquell moment la Baranova no existia encara el Cementeri de l'Església) i allí se celebrà una missa resada sola; que més de la mitat ddel poble no oiren missa en tal dia, per qué no se tocá cap campana de espai de quatre dies, que foren lo dia 28, 29, 30 i 1 de juriol, ni en dits dies se celebrà una missa fins lo dia 2 que fou diumenge; del qual cosa estava tot lo poble molt admirat, per qué no sé havia vist mai tal cosa los que havia vius en aquell temps; i tota la gen parlava de tal cas.


Com les tropes que tenia la Reina temeroses de les del Rei Don Carlos, forticaren molts pobles per refugi seu, i a més de tancar portals i fer muralles, feren una habitació en les Iglesies dels pobles tancats, que en cas de apoderar-se les tropes de Don Carlos del poble, se quedaven tancats en dita Iglesia, i Tivissa fou un d'ells, i esta habitació de la iglesia, la havien posada tan fortificada i proveida de manteniments per retirarse la gent de armis, dits critins, que la tenien ocupada, tant que tot pareixia un magatzem de provisió tant de manteniments de menjar i beure com municions; i com lo dit dia 29 portaren molts botes que ompliren la mitat de la Capella del Roser, de botes, i tot lo poble, tant los animals com les dones, mararen portar aigua de la font per omplir dites botes, que la Iglesia pareixia un corral de 'ganado', i tot lo camí de la font fins a les mateixes botes, estava ple de centinel·les, per qué ningú s'en pogués anar en la aigua a sua casa i aço fou lo que ocasionà lo no poder-se celebrà ninguna missa, 'pues' tenien ocupada la Iglesia la Capella de celler d'aigua (a més de un pou que feren a dalt de les bòvedes), les segresties de la Capella, per 'dispensa' de menjar; lo cor de la Capella, celler de vi; i lo orgui, lo arxiu i lo cor per municions; tot tancat i les claus en poder del comandant de armes.

Totes les bòvedes destinades per habitació de ells, la qual habitació passava, primer pujava una escala del carrer de fusta llevadissa, i entrava a la bòveda de damunt la porta del carrer, passava a la bòveda de l'altar del Nom de Jesus, 'luego' damunt la sagristia i per detràs la Iglesia passava a les bòvedes de la capella del Roser, tornant a trobar fins al campanal que també esta comunicat per la primera porta. Al damunt la bòveda de l'arxiu hi havia un forn de coure pa.

La prohibició de tocar campanes, durà per espai de tres anys i set dies, que lo tercer diumeng de juriol de l'any 1840 tornaren a tocar.