divendres, 6 de juny de 2008

Qui van ser els primers tivissans? (Part 1)

Autor: Carles Torné i Micola

Una pregunta que sempre m’he fet és qui van ser els primers pobladors que van volen instal·lar una nova població dalt d’aquest petit cim al peu de les muntanyes. Qui va tenir la idea. Un lloc fàcil de protegir, amb abundància d’aigua, amb uns camps fèrtils vila avall. I per tant, quin poble es va sentir per primera vegada tivissà. No parlo del Castellet de Banyoles, no parlo de les coves rupestres de la Font de Vilella, sino els primers habitants del que coneixem actualment com el poble de Tivissa.

El que si està clar és que des d’aquest primer assentament, Tivissa ha estat ininterrompudament habitada. Abans de l’actual època cristiana, sabem que van venir per conquesta a les nostres terres àrabs, visigots i els romans, però que els ibers ja hi eren abans de tots ells. Tots coneixem l’existència de la terrisseria de l’Aumedina, però… la terrisseria estava aïllada? Hi havia una població o villa, com deien els romans? o pot ser els romans es van establir on existia una població ibera? al cap i a la fi, el topònim Tivissa se’ns ha comentat sempre que és d’origen iber.

Per intentar respondre aquestes qüestions hem buscat informació sobre l’Aumedina. On hem trobat més informació sobre la terriseria, però també sobre la possibilitat d'existència d'un poblament romà, ha estat en el llibre Producción cerámica y Economía Rural en el Bajo Ebro en Época Romana. El Alfar de l’Aumedina, Tivissa (Tarragona) de Víctor Revilla Calvo, publicat per la Universitat de Barcelona el 1993.

La primera evidència que hi ha és la vinculació de la indústria ceràmica als procesos d’una activitat agrícola existent a la zona. L’existència de la terrisseria està lligat a la comercialització dels excedents agrícoles de la zona, en el cas de l’Aumedina el vi. També s’ha provat que a més de les àmfores que tots coneixem, a la terrisseria de l’Aumedina també es va produir, encara que en menor quantitat, material de construcció (com teules) i grans recipients de ceràmica per a emmagatzemar vi o altres productes agrícoles. Per tant, la terrisseria no es pot entendre com un fet aïllat sino com una instal·lació més dins d'un complexe.



Ho explicarem amb més detall en propers articles.