Autor: Ricard Cavallé i Perelló
(a cura de Ramon Aragonés i Margalef)
Recordeu que el proper diumenge hi haurà la projecció del documental 'Ricard Cavallé, quaranta anys de cinema a Tivissa' a la Societat Obrera. Podeu veure un avanç en aquest blog en la columna de la dreta.
Per l’any 1927 el meu germà treballava a l’empresa Rafel Rovira, per nom Rafel de l’Ignasi, que es dedicava als cotxes de línia fins a l’estació de tren dels Guiamets. Aquell mateix any jo vaig sortir del col·legi amb 10 anys, el meu germà Josep Cavallé Perelló em va dir, Ricard podries venir amb mi a ajudar-me al garatge del cotxe de línia?, jo a aquesta pregunta vaig contestar que sí. Així cada dia anàvem i tornàvem de l’estació dels Guiamets portant viatgers i mercaderies.
A les 12 del matí, cada dia anava a buscar el sac de la correspondència a Ca Manovet, i d’allí cap al Portal des d’on sortíem amb el cotxe cap a l’estació dels Guiamets passant per la Serra d’Almos on també recollíem la correspondència. A l’arribar a l’estació feia la tria de les cartes en dos paquets, un per anar direcció Madrid i l’altre direcció Barcelona. Quan arribava el primer
tren, jo pujava al vagó de correus per donar el paquet que anava direcció Barcelona i cap a les 4 de la tarda arribava el que venia de Barcelona direcció Madrid on entregava el paquet corresponent. L’altra feina que feia a l’estació era la recollida i tria de la correspondència per La Serra i Tivissa. Quan arribava a Tivissa portava el sac a Ca Manovet, sent aquesta la meva feina diària. Juntament amb la correspondència, els divendres portaven amb el tren de Barcelona les pel·lícules que es projectaven al cinema de Ca Fura, jo quan veia que les baixaven del vagó anava volant com un llamp a recollir-les i carregar-les al cotxe. A l’arribar al poble havia de repartir tots els paquets per les botigues, les pel·lícules les repartia a última hora ja que de vegades els sacs pesaven molt degut als rotllos d’aquestes. Pujava del Portal passant pel carrer de l’estanc amb el carretó i havia de descansar tres o quatre vegades fins que arribava estragat a Ca Fura. Quan ja era a dalt del bar, em feien assentar i em convidaven a prendre un refresc, el que més m’agradava era el que feien amb sifó i anomenàvem Rosella. Un dels dies em van dir: d’ara endavant tens l’entrada gratis al cine. Allí en una taula hi havia assentats quatre nois, un era Josep Escoda Figueres de Ca Zit, Mateu Arinyo de Ca l’Aument, Jaume Fuster Sabater Ca Catxo i Joaquim Perelló Vidal fill del cafeter de Ca Fura. Cada dia m’ajuntava amb ells i jugàvem al billar, cartes o a les dames.
El cinema en aquell temps era amb subtítols ja que no tenia so, les pel·lícules es feien en capítols, i cada setmana esperàvem amb paciència el següent episodi. Les pel·lícules d’aquell temps entre d’altres eren: Fredd Thompson i su caballo Rayo, Los Miserables, Ben-Hur, El Jorobado de Nôtre Dame, entre d’altres. Per aquell temps la màquina de cinema funcionava amb tracció manual accionant una manivela, de vegades el cinema projectat amb aquest sistema anava massa a poc a poc o tot el contrari, segons la feien tombar. Els operaris d’aquell temps que jo recordo van ser Rafel Mauri de Ca Petxixa i Antonio Llorens del Cal Ferrer de les Bargues. Al cap d’un temps van continuar com a operaris Domingo Cabré Pagés de Cal Mano Ferrer i Josep Maria Aguilar Pinyol de Cal Carreter, aquests van veure que el sistema de la manivela no anava prou bé i van col·locar un motor elèctric al projector que no va durar massa ja que es va cremar.
Per aquell temps van arribar al poble uns ambulants amb una màquina de projecció de cinema sonor. Aquest sistema consistia en la sincronització de la imatge amb el so del dics de gramola,
aquest dies eren especials, la pel·lícula en un dels costats tenia uns forats al costat de la perforació de l’arrossegament que feien funcionar els dics mitjançant un rodet dentat que quan s trencava la pel·lícula al fer l’empalme, tenien que avançar o endarrerir. De vegades degut al precari sistema de projecció els espectadors veien les imatges sense so o sentien el so sense les imatges. Les dos vegades que van venir a Tivissa a fer projecció van portar les pel·lícules: Cuatro de Infanteria i Sin Novedad en el Frente. Aquest sistema de cinema no va agradar al propietari de Ca Fura el Sr. Jaume Perelló. Al cap d’un temps va venir un viatjant de la Casa Arbona de Tarragona que es dedicava a la Radio Tècnica. Aquest viatjant li va dir al Sr. Perelló que li enviaria un tècnic per a muntar una banda sonora al seu cinema amb el tracte de què si no en quedava satisfet sense cap compromís li tornaria a desmuntar. Al cap de dos dies, a última hora del dia, va arribar el tècnic amb una moto amb sidecar on portava l’equip sonor, tot això passava l’any 1932 quan jo llavors treballava a la Fàbrica Brull. Quan plegava de treballar cada dia anava pel cafè on passava l’estona fins a les nou de la nit, aquella nit que havia arribat el tècnic quan vaig saber que treballava en el muntatge de l’aparell del so, vaig anar a la cabina a veure’l, llavors els operadors eren Antonio Palleja de Ca Rufo i l’ajudant Josep Perelló Samarra de Ca Sella aquella nit el Sr. Jaume ens va dir a mi i al seu fill Joaquim que ajudéssim al tècnic en el que li convingués. El tècnic era alemany i es deia Carl Linkel amb qui ens enteníem prou bé ja que parlava força bé el castellà. Ell va instal·lar la banda sonora centrant-la i col·locant una pel·lícula per provar el pas d’aquesta, tot seguit va posar +Don%C3%A8nec+Massip+(Cal+Bot%C3%A9)+i+Rafel.jpg)
l’equip de l’òptica, i la cèdula fotoelèctrica i els cables de l’amplificador, quedant així tot apunt per la projecció. Quan va començar aquesta es va donar el cas que l’amplificador del so es trobava molt alt, causant un ensurt a tots els que és trobaven al bar i al carrer al sentir el crit d’un infant plorant tant fort i sense saber d’on venia de manera tant escandalosa i mai escoltada. Tot seguit vam fer la prova general amb la imatge i la gent va quedar meravellada i comentaven que semblava que els personatges de la pel·lícula estiguessin parlant amb ells. El muntatge de l’equip sonor és va fer l’estiu de 1932 aprofitant que durant aquells mesos no es feia cinema. Aquells anys també es feien bones projeccions de les cases Fox, Metro, Warner Bross i Cifesa, com les pel·lícules de Carlos Gardel, Cuesta abajo i el Dia que me quieras, El Passado Acusa, Bolero i Sin Escudo ni Blason entre moltes d’altres.
A les 12 del matí, cada dia anava a buscar el sac de la correspondència a Ca Manovet, i d’allí cap al Portal des d’on sortíem amb el cotxe cap a l’estació dels Guiamets passant per la Serra d’Almos on també recollíem la correspondència. A l’arribar a l’estació feia la tria de les cartes en dos paquets, un per anar direcció Madrid i l’altre direcció Barcelona. Quan arribava el primer
tren, jo pujava al vagó de correus per donar el paquet que anava direcció Barcelona i cap a les 4 de la tarda arribava el que venia de Barcelona direcció Madrid on entregava el paquet corresponent. L’altra feina que feia a l’estació era la recollida i tria de la correspondència per La Serra i Tivissa. Quan arribava a Tivissa portava el sac a Ca Manovet, sent aquesta la meva feina diària. Juntament amb la correspondència, els divendres portaven amb el tren de Barcelona les pel·lícules que es projectaven al cinema de Ca Fura, jo quan veia que les baixaven del vagó anava volant com un llamp a recollir-les i carregar-les al cotxe. A l’arribar al poble havia de repartir tots els paquets per les botigues, les pel·lícules les repartia a última hora ja que de vegades els sacs pesaven molt degut als rotllos d’aquestes. Pujava del Portal passant pel carrer de l’estanc amb el carretó i havia de descansar tres o quatre vegades fins que arribava estragat a Ca Fura. Quan ja era a dalt del bar, em feien assentar i em convidaven a prendre un refresc, el que més m’agradava era el que feien amb sifó i anomenàvem Rosella. Un dels dies em van dir: d’ara endavant tens l’entrada gratis al cine. Allí en una taula hi havia assentats quatre nois, un era Josep Escoda Figueres de Ca Zit, Mateu Arinyo de Ca l’Aument, Jaume Fuster Sabater Ca Catxo i Joaquim Perelló Vidal fill del cafeter de Ca Fura. Cada dia m’ajuntava amb ells i jugàvem al billar, cartes o a les dames.El cinema en aquell temps era amb subtítols ja que no tenia so, les pel·lícules es feien en capítols, i cada setmana esperàvem amb paciència el següent episodi. Les pel·lícules d’aquell temps entre d’altres eren: Fredd Thompson i su caballo Rayo, Los Miserables, Ben-Hur, El Jorobado de Nôtre Dame, entre d’altres. Per aquell temps la màquina de cinema funcionava amb tracció manual accionant una manivela, de vegades el cinema projectat amb aquest sistema anava massa a poc a poc o tot el contrari, segons la feien tombar. Els operaris d’aquell temps que jo recordo van ser Rafel Mauri de Ca Petxixa i Antonio Llorens del Cal Ferrer de les Bargues. Al cap d’un temps van continuar com a operaris Domingo Cabré Pagés de Cal Mano Ferrer i Josep Maria Aguilar Pinyol de Cal Carreter, aquests van veure que el sistema de la manivela no anava prou bé i van col·locar un motor elèctric al projector que no va durar massa ja que es va cremar.
Per aquell temps van arribar al poble uns ambulants amb una màquina de projecció de cinema sonor. Aquest sistema consistia en la sincronització de la imatge amb el so del dics de gramola,
aquest dies eren especials, la pel·lícula en un dels costats tenia uns forats al costat de la perforació de l’arrossegament que feien funcionar els dics mitjançant un rodet dentat que quan s trencava la pel·lícula al fer l’empalme, tenien que avançar o endarrerir. De vegades degut al precari sistema de projecció els espectadors veien les imatges sense so o sentien el so sense les imatges. Les dos vegades que van venir a Tivissa a fer projecció van portar les pel·lícules: Cuatro de Infanteria i Sin Novedad en el Frente. Aquest sistema de cinema no va agradar al propietari de Ca Fura el Sr. Jaume Perelló. Al cap d’un temps va venir un viatjant de la Casa Arbona de Tarragona que es dedicava a la Radio Tècnica. Aquest viatjant li va dir al Sr. Perelló que li enviaria un tècnic per a muntar una banda sonora al seu cinema amb el tracte de què si no en quedava satisfet sense cap compromís li tornaria a desmuntar. Al cap de dos dies, a última hora del dia, va arribar el tècnic amb una moto amb sidecar on portava l’equip sonor, tot això passava l’any 1932 quan jo llavors treballava a la Fàbrica Brull. Quan plegava de treballar cada dia anava pel cafè on passava l’estona fins a les nou de la nit, aquella nit que havia arribat el tècnic quan vaig saber que treballava en el muntatge de l’aparell del so, vaig anar a la cabina a veure’l, llavors els operadors eren Antonio Palleja de Ca Rufo i l’ajudant Josep Perelló Samarra de Ca Sella aquella nit el Sr. Jaume ens va dir a mi i al seu fill Joaquim que ajudéssim al tècnic en el que li convingués. El tècnic era alemany i es deia Carl Linkel amb qui ens enteníem prou bé ja que parlava força bé el castellà. Ell va instal·lar la banda sonora centrant-la i col·locant una pel·lícula per provar el pas d’aquesta, tot seguit va posar +Donènec+Massip+(Cal+Boté)+i+Rafel.jpg)
l’equip de l’òptica, i la cèdula fotoelèctrica i els cables de l’amplificador, quedant així tot apunt per la projecció. Quan va començar aquesta es va donar el cas que l’amplificador del so es trobava molt alt, causant un ensurt a tots els que és trobaven al bar i al carrer al sentir el crit d’un infant plorant tant fort i sense saber d’on venia de manera tant escandalosa i mai escoltada. Tot seguit vam fer la prova general amb la imatge i la gent va quedar meravellada i comentaven que semblava que els personatges de la pel·lícula estiguessin parlant amb ells. El muntatge de l’equip sonor és va fer l’estiu de 1932 aprofitant que durant aquells mesos no es feia cinema. Aquells anys també es feien bones projeccions de les cases Fox, Metro, Warner Bross i Cifesa, com les pel·lícules de Carlos Gardel, Cuesta abajo i el Dia que me quieras, El Passado Acusa, Bolero i Sin Escudo ni Blason entre moltes d’altres.Ca Fura era el lloc on hi havia en aquell temps l’únic cinema al poble, estant sempre ple de gom a gom i era molt familiar, el Sr. Palleja Ca Rufo i Josep Perelló de Ca Sella van continuar fent-lo.
Jo quan vaig tenir dotze anys els pares em van deixar sortir els dissabtes fins a les dotze de la nit, jo amb el meu interès pel cinema anava sempre a veure com preparaven les pel·lícules. Per aquell temps es va fer el cinema de la Societat Obrera i la modificació del Patronat per fer la sala de cinema. L’any 1933 aproximadament es van acabar les obres d’aquests dos locals. Per fires el
+Cinema+del+Patronat+2007+Foto+Ramon+Aragonés+Margalef.JPG)
Patronat va inaugurar les projeccions amb la pel·lícula La Reina Cristina de Suecia de la Greta Garbo i a Ca Fura la Hermana Sant Sulpicio de la Imperio Argentina, totes dos pel·lícules de gran anomenada. Amb tot això estaven arreglant les pel·lícules a Ca Fura pel dia vint-i-set a la tarda, es va presentar el president del Patronat i alcalde del poble Sr. Josep Navarro (Ca Gustin Pep), es va presentar a Ca Fura cridant al Sr. Pallejà quan aquest va sortir li va dir que es deixés el cinema de Ca Fura per anar al Patronat dient-li que li pagarien més, ell va acceptar la proposta que va causar el lògic disgust a Ca Fura degut a aquesta marxa. A causa d’aquest entrebanc el Sr. Jaume Perelló em va dir si em veia en coratge de portar el cinema, contestant-li que sí. Així va ser com vaig començar a ser operador de cinema arreglant les pel·lícules pel vint-i-vuit d’octubre primer dia de fira.Aquell dia de fira el vaig passar amb molts nervis, a la tarda la gent ja començava a omplir la sala i a dos quarts de sis va començar la projecció, quan ja portava uns tres quarts d’hora funcionant aquest es va quedar sense so, jo que havia estat veient com va muntar l’equip el tècnic alemany, em va servir per arreglar el problema i continuar les projeccions sense cap més incident durant els dies de fira. Tota aquesta etapa va durar fins al començament de la Guerra Civil l’any 1936.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada