dissabte, 8 de març de 2008

Les Cisternes

Autor: Ramon Aragonés i Margalef

Cisterna del Burgà de Carrasquet

Quan algú recerca un lloc per establir-se, una de les primeres coses que busca és d’on es pot aprovisionar o emmagatzemar l’aigua que amb tota seguretat necessitarà. Lògicament les masies i casetes que poblen el nostre territori en són un exemple prou clar, les cisternes són una part quasi imprescindible de qualsevol caseta o mas, ja que aquestes recullen la pluja que s’escola per les teules o per les llisseres de roca que les envolten de vegades.

Unes són rodones, altres rectangulars o quadrades, les mides i fondàries varien segons les necessitats i ànims que van tenir els seus constructors o propietaris, les cobertes també es diversifiquen, de mig canó amb pedra, rajola o totxo, tipus piramidal amb pedra, amb pedra formant coberta plana, fins i tot en podem trobar com a mínim una amb una coberta que forma una cúpula central al mas de Tabola. També en trobem de les que no tenen coberta com la del mas de La Bassa d’En Giner, foto de l'esquerra, aquesta, amb tota seguretat, una de les més grans del terme, la del mas de Mescales de Mingall o la del mas de Josep Mª Peret de Deu a les Plantadetes, encara que aquesta té la seva història curiosa. La Sra. Pepita Margalef, explica que el seu padrí li contava que quan es va fer la cisterna del mas, la van fer amb una volta de pedra seca i amb la ajuda d’una persona de fora la família, diu que a l’hora de fer la coberta, entre els dos que hi treballaven, van sorgir diferents parers, acceptant al final el parer de la persona que l’ajudava. Un cop acabada, i la mateixa nit la coberta de la cisterna es va enfonsar. Aquesta va ser refeta, però al cap dels anys es va tornar a enfonsar i avui la podem veure sense la coberta.

Per dins les parets es feien amb argamassa i pedra revestida de ciment ràpid, avui s’utilitza ferro, totxanes i ciment Porlant. Altres elements importants en les cisternes són el safareig, piques i els bàsics. Aquests es feien servir per rentar la roba, omplir les eines d’aigua i abeurar els animals. Tots aquests recipients s’omplien mitjançant les corrioles, cordes, cadenes i galledes, elements quasi imprescindibles per accedir còmodament a l’aigua emmagatzemada (mireu la foto de la dreta, on Miquel de Fabian treia aigua de la cisterna). L’aigua també requereix certa cura i és per això que cada sis mesos aproximadament s’ha de barrejar-hi calç per tal de què no es faci malbé. Ja per acabar no puc oblidar-me dels éssers, si no mitològics quasi, que viuen a les cisternes, com la Maria Ganxos, especialista en agafar els nens que desobeïnt les indicacions de padrins i pares, gosàvem apropar-nos massa a la cisterna, sense oblidar les “malèfiques Serps” sempre apunt de cruspir l’infant tossut.