divendres, 14 de març de 2008

Descobriment de les Pintures Rupestres del Barranc de Vilella (Part 1)

Autor: Carles Torné i Micola
Comencem amb aquest primer article, sempre en homenatge al Sr. Lluís Brull i Cedó (en tot cas rellegiu els articles Les pintures rupestres de Tivissa, 25 anys sent Patrimoni de la Humanitat i Lluís Brull, un tivissà compromés ), el recordatori del descobriment de les pintures rupestres de Tivissa, avui ja reconegudes com a Patrimoni de la Humanitat.

Tots coneixem l’existència de les pintures rupestre en les Coves de Vilella, però sabem qui les va descobrir? Quan? Com?. Hem estat repassat una mica la història i cal parlar de quatre fases o
quatre visites:
  • Descobriment de les pintures de la Cova del Pi per Jaume Poch Gari (setembre del 1921)
  • Visita de Eduardo Hernández-Pacheco (octubre del 1921)
  • Visita de Josep Colominas Roca (novembre del 1921) i descobriment de la Cova del Ramat i del Cingle.
  • Visita de Pere Bosch Gimpera (setembre de 1922)

Anem ja per la primera, el descobriment de les pintures de la Cova del Pi. De l’autèntic descobriment en tenim molt poca informació. El que si que tots els escrits coincideixen és que el descubridor fou Jaume Poch Garí. En l’escrit del Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Vol XXXI any 1921, el Sr. Hernández-Pacheco explica el següent “D. Jaime Poch y Garí me comunicó a fines del mes de septiembre próximo pasado que en el término municipal de Tivisa (Tarragona) había descubierto una nueva localidad con pinturas prehistóricas, manifestándome su deseo de que la Comisión de Investigaciones paleontológicas y prehistóricas de la Junta para Amplicación de Estudios acudiera a Tivisa para hacer el estudio y copiar las pinturas halladas”, que será la que nosaltres hem anomenat la segona fase.



Aquesta foto correspon a la Cova del Pi, l'any 1922, en la segona expedició que va fer l'Institut d'Estudis Catalans a les coves. En la foto hi ha dos persones, no sé distinguir qui són, encara que sabem qui hi va anar, el que si que es veu és com senyalen les pintures.

Per ara, no hem trobat gaira informació sobre Jaime Poch Gari i com va descobrir les pintures. Sabem que en el moment del descobriment era Professor de la Escuela Normal de maestros de Valencia, és a dir, era mestre de mestres. En un escrit de Luisa Gutiérrez sobre La Institución Libre de la Enseñanza en Cataluña “Jaume Poch i Garí, un altre mestre català, que va exercir com a tal a partir de la darrera dècada del segle XIX i, sense ser institucionista, va estudiar i aplicar a la província de Tarragona, ja acomençament del segle XX, una pedagogia activa des de molts vessants”, l’escrit continúa explicant que Jaume Poch va estar a Anglaterra estudiant noves metodologies didàctiques,…. També hem trobat que el 1931 va escriure un llibre anomenat Cartografia elemental. O sea, la geografia aplicada a la construcción y dibujo de mapas al alcance de la juventud. No hem aconseguit saber gaires coses més, no obstant en podem deduir algunes:

  • Si a finals del s.XIX ja era profesor, sobre el 1921, debia tenir com a mínim uns quaranta anys.
  • No era un especialista en arqueologia o història, ja que era professor de magisteri, i sembla ser que la seva especialitat era més la geografia. Ell mateix demana ajuda sobre el seu descobriment i que vingui un especialista a ratificar-ho.

A partir d’aquí es generen més dubtes, què feia aquest professor que en aquell moment exercia a València a Tivissa? Estava aquí degut als seus treballs de cartografia? si fos així, fou casualitat que descobrís les pintures? Algun tivissà, el tenia que acompanyà, qui va ser?.

El que si està clar és que només va descobrir les pintures de la Cova del Pi. Era, sens dubte la cova més fácil de descobrir ja que estava al peu del barranc, tal i com descriuran en la segona expedició “La Font Vilella brota en una grieta al pie de un peñón ligeramente excavado en covacha[…], permitiendo el saledizo superior de la roca, que avanza un par de metros, resguardarse de la lluvia. En el muro de este peñón, a una altura de un metro del suelo y de la grieta por la que brota el agua, se encuentran las pinturas en cuestión”. També s’explica hi havia restes de fum, ja que el pastors en cas de pluja es quedaven en la cova (lògic, ja que la font donava aigua al bestiar i a ells mateixos i la cova els donava sopluix, tot al costat del camí i al peu del barranc). Així doncs, segur que els pastors sabien de l’existència de les pintures, però probablement no li donaven importància (tal i com veurem més endavant), van ser ells que van avisar al poble i van fer venir a aquest professor? Va ser el Sr. Jaime Puch que es va parar en un estudi cartogràfic en aquesta font i va veure en aquest abric les pintures? Com que segur anava amb un guia, va ser aquest qui li va dir? Pot ser el descobriment es deu a que plovia i com van ser els homes primitius i después els pastors, també es va resguardar de la pluja i es va trobar a un metre de la font les noves pintures,… per ara no en tinc la resposta.

Permeteu-me una altra hipòtesi, encara que jo mateix la descarti. El Sr. Lluís Brull, que comprovareu que va tenir un paper protagonista en les expedicions tres i quatre, tenia la carrera de mestre, encara que mai va exercir. Es va treure el títol l’any 1911, i llavors el Sr. Poch ja exercia com a mestre de mestres feina 20 anys. Es possible que el Sr. Lluís Brull conegués al Sr. Jaime Poch degut als sus estudis de magisteri? Si fos així no té cap explicació que el Sr. Poch quan vingués a Tivissa no anés amb ell, i tingués altres guies, o inclús anessin sols.

Per sort, les altres tres expedicions i el descobriment de les altres coves, està molt més clara i documentada, tal i com veurem en propers articles.