dijous, 8 de maig de 2008

Descobriment de les Pintures Rupestres del Barranc de Vilella (Part 4)

Autor: Carles Torné i Micola

Recopilant una mica l’explicat fins ara en els articles anteriors, sabem que el Sr. Poch va descobrir, en una primera expedició, les pintures rupestre de la Cova del Pi el setembre del 1921. Que un mes més tard, en una segona expedició, van venir de Madrid una comissió, encapcelada pel profesor Hernández-Pacheco i el propi descubridor Sr.Poch, per dibuixar-les i pendre totes les dades de la seva ubicació. El mes de novembre del mateix any, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) s’assabenta del descobriment i envia el Sr. Colominas que juntament amb el Sr. Lluís Brull, van a veure les pintures descobertes i en descobreixen quatre més, dos de les quals són les pintures de la Cova del Ramat i del Cingle.

Van passar deu mesos entre la darrera expedició i aquesta. Mentre, cal pensar que les notícies d’aquests descobriments van circular per les nostres contrades i d’aquest fet el Sr. Lluís Brull es va assabentar que uns pastors havien vist pintures a la cova de Cabra Feixet (Perelló) i ho comunicà a l’IEC, d’aquí que es digui que el Sr. Brull és el descubridor científic. En la foto de sota, es veuen els expedicionaris davant de la cova de Cabra Feixet.


Per tant, ens trobem al setembre del 1922 i l’IEC organitzà, una expedició llarga per les nostres contrades, la seva missió era ‘estudiar els nous descobriments’ i era formada ‘per personal tècnic del servei, el professor Bosch Gimpera i el Sr. Josep Colominas, amb el dibuixant Sr. Josep Malbertí’. Explica que van ser ‘acompanyats i ajudats eficaçment pel Sr. Lluís Brull, el qual oferí a la missió de l’Institut generosa hospitalitat a la seva casa de Tivissa’. Donen les gràcies ‘Tant a ell (Lluís Brull) com a a les autoritats de Tivissa, i als particulars, especialment al Sr. Rafel Brull, qui s’agregà també a la nostra expedició, fent posible amb les seves indicacions topogràfiques el descobriment de noves pintures”.

Pere Bosch Gimpera, foto de l'esquerra, fou catedràtic d'Història Antigua y Mitja a la Universitat de Barcelona. Va tenir també el càrrec de de director del Servei d'Investigacions Arqueològiques de l'Institut d'Estudis Catalans. Entre 1916 y 1931, va dirigir la secció arqueològica de los museus de Barcelona, y de 1931 a 1933, va se degà de la Facultat de Filosofia i Lletres, i entre 1933 y 1939, rector de la Universitat. Implicat en la política catalana, fou Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya en el govern de Lluís Companys. També exercí com a docent a les universitats de Berlín (1921), Edimburg (1936), Oxford (1939-1941), París (1961) y Heidelberg (1966), entre altres. El seu catalisme i el càrrec dins la Generalitat l'obligà a emigrar a Mèxic on des del 1941, fou professor de la Universitat Autònoma i de l'Escola General d'Arqueologia de la Universitat de Mèxic D.F., càrrecs que ostentà fins la seva mort el 1974.

En aquesta segona prospecció "van continuar prospeccionant barrancs del terme de Vandellòs, […] Foren descobertes sinó unes taques de color, resta de pintures destruïdes per l’acció del temps i les formacios estalagmítiques, a la cova d’en Carles […]. S’expedició continuà i estudià al terme del Perelló, les pintures de tipus paleolític de l’abric de Cabra Feixet” (tal i com hem comentat, descobertes feia poc pel Sr. Lluís Brull).

En total, en aquesta expedició, van visitar, estudiar i dibuixar les següents coves:
  • Cova de Cabra Feixet (Perelló, prop del Pla dels Burgans)
  • Cova de l’Escoda (Vandellòs, barranc de Gavadà)
  • Cova del recó d’en Perdigó (Vandellòs)
  • Cova del Ramat (Tivissa, barranc de la font de Vilella)
  • Cova del Cingle (Tivissa, barranc de la font de Vilella)
  • Cova del Pi (Tivissa, barranc de la font de Vilella)
  • Cova de les Calobres (Perelló)
  • Cova de Culla (Benifallet)
  • Roca dels Moros del Cogul

Cova de l'Escoda Cova del Racó d'en Perdigó

Encara que en l'article de l'IEC no ho expliqui, Fulls d'Història de Tivissa ens comenta, en el capítol XIV) que en el 1921 Colominas Roca i Bosch Gimpera estigueren en el Castellet de Banyoles. Cal pensar que el Sr. Lluís Brull va aprofitar aquestes dos personalitats, en la primera o segona expedició (o en totes dues) per ensenyar-los-hi el Castellet. Recordem que en aquell moment, no es coneixia l'existència del poblat iber, encara que ja s'havia realitzat la primera troballa de forma casual.

De totes les pintures feren grans explicacions, van detallar com eren les coves, van fer croquis i dibuixos tan de les coves com de les pintures. També les van fotografiar totes. Seria molt llarg explicar-ho i remeto a qui li interessi als links que hi ha al final de l’article.

Permeteu-me que si faci palés que a més de l’estudi tenien molt en compte la topografia del lloc, us poso un parell d’exemples:

  1. L’explicació de la serra de Tivissa ‘a l’altra part del Pla del Burgà la serralada continua amb el nom de serres de Tivissa, arribant fins a Ginestar per l’O; per l’E. s’exten per Vandellòs fins al mar, i acaba el coll de Balague a 6 km de l’Hospitalet; l’extensió d’aquestes serres desde Perelló a Ginestar és d’uns 11 kms, per 5 kms d’amplada’.

  2. L’explicació de la ubicació del barranc de la font de Vilella ‘A tres quarts de Tivissa hi ha el coll de Monegret des d’on parteix una aresta que va fins el coll de Ventall; té l’origen a n’aquest lloc una de les més grans barrancales de la serra. En son començament el formen dos torrents que s’anomenen de la Fessa i Missamaroi, els quals a l’ajuntar-se prenen el nom de barranc dels Fogassos; passen a gran fondària en el lloc de la Font Vilella […]; després surt al pla del Burgà on s’ajunta amb el barranc Gran que baixa de Cabra Freixet i per fi s’ajunta amb l’Ebre davant mateix de Miravet’.

Per poder visitar totes aquestes partides, poblacions, coves, abrics, … van tenir que estar a la força diversos dies per Tivissa, ja que les expedicions, com no podia ser d’altra manera, les feien a peu.

Queda explicat en aquests quatre articles com es van descubrir les pintures rupestres de Tivissa i els seus voltants, quedant per explicar com va començar tot. Les tres darreres expedicions, molt ben documentades, estan molt clares. No tant, tal i com hem comentat la primera. Si algun dia ens n’assabentem ja ho publicarem.