Lluís Brull Cedó, un tivissà compromés

Autor: Carles Torné i Micola

Tal i com vaig comentar en l'article Les pintures rupestres de Tivissa, vint anys sent Patrimoni de la Humanitat, des de la humilitat d'aquest blog recordarem diversos fets que passaren en els anys 2o i principis dels 30 del segle passat. Una dècada plena de descobriments (les pintures rupestres, el Castellet de Banyoles), fets socials rellevants (la República i les implicacions a Tivissa), grans tivissans en camps culturals i socials que encara avui recordem (Rafel Domènech, Isidre Jardí, Josep Callau, Josep Mª Brull, Ramon Jardí, Màrius Bru, Lluís Brull, Antoni Cabré,...).

El primer fet d'aquell temps que analitzarem serà la descoberta de les pintures rupestres, i sens dubte, hi ha un gran protagonista Lluís Brull i Cedó.

Permeteu-me que recorri a unes paraules del llibre Fulls d'Història de Tivissa, que fou editat un any després de la mort de Lluís Brull (pàg 282) "A Lluís Brull, Tivissa li té un deute de gratitud per l'amor que sentia pel seu poble i particularment per la seva iniciativa en la urbanització de la Baranova en les dues etapes en què es realitzaren. Dites obres pogueren portar-se a terme només amb l'empresa, esforç, constància i tenacitat del malaguanyat company desaparegut, podria Tivissa fer alguna cosa per a perpetuar el seu record?" La primera vegada que vaig llegir aquest text em va sobtar, però vaig pensar que el record tan recent de la seva mort, i que van compartir molts objectius, anhels i ilusions feren posar a Màrius Bru (o Ramon Jardí, ja que al ser una obra pòstuma d'en Marius és possible que fossin afegides per aquest últim) aquestes paraules, però després d'investigar una mica en la figura de Lluís Brull Cedó comparteixo les seves paraules. A Lluís Brull li debem la imatge actual de la Baranova, construïda desde la iniciativa privada, encapcelada per ell. Ell mateix en alguns escrits firma com Lluís de la Baranova.

Lluís Brull Cedó va fer innumerables coses per Tivissa entre les que cal destacar i analitzarem en aquest blog:

• Descobridor de diverses pintures rupestres de la nostra comarca.
• Descobridor del poblat de Castellet de Banyoles.
• Remodelació i reforma de la Baranova.
• Treballador infatigable per les Escoles de Tivissa i de la primera Biblioteca pública de Tivissa.

Podríem també parlar d'altres facetes com la d'impulsor de les ballades de sardanes a Tivissa, del Teatre al nostre poble o redactor incansable de la revista TIVISSA.

Mireu si ja era estimat a Tivissa el 1928 que en el primer número de la revista TIVISSA, amb 34 anys, li van dedicar un article dins l'apartat d'Els Bons Tivissans. En següents números van estar dedicats a personatges Ramon Jardí, Rafel Domènech, mossèn Jaume Amigó, el religiós Melcior de Tivissa,... però el primer fou Lluís Brull. Qui li van dedicar l'article eren cohetanis seus ja que parlen de la seva forma de saludar ("Salut, companys!", debia ser molt pròpia d'ell, ja que el seu primer article a la revista TIVISSA es diu Salut companys), la redacció parla "del nostre Lluís de cal Vicari", i diu que "nosaltres ens sentim soldats nats de les empreses de progrés que ell propulsa i pugui propulsar, puix... segons demostra, matemàticament, no són iniciatives personals seues, sinó adhesió que presta a iniciativa d'altri." En els escrits que he pogut llegir de Lluís Brull són constants les referències al progrés, a la cultura, a la millora social, al benestar dels ciutadans, a la catalanitat... sempre parlant a nivell colectiu, mai a nivell individual. La caricatura de l'esquerra representa Lluís Brull i fou feta per Josep Mª Brull.

Tal i com hem comentat, i comentarem molt més extensament en propers articles, va col·laborar estretament amb el món arqueològic i fruit d'aquesta col·laboració la revista d'arqueologia Ampurias (anuari XVII-XVIII, 1955-56) va editar la següent necrològica, escrita per Eduard Ripoll, arqueòleg i conservador de Museu Arqueològic de Barcelona. Estem en mig de la dictadura de Franco, per tant tot era en castellà.

Dins del món arqueològic cal que recordem la coautoria del llibre Excavaciones del Plan Nacional en el Castellet de Banyoles de Tivissa (1949), redactat juntament amb Salvador Vilaseva i Serra Ràfols.