Campanyes electorals: Tot s’hi val!

Autor: Carles Torné i Micola

Estem en mig de la campanya electoral de les eleccions al Congrés dels Diputats a Madrid. És època de promeses electorals, tots són els millors, tots ho faran tot,… 400 € per aquí, un parell de milions de llocs de treball per allà, reduccions i desaparació d’impostos a dojo, un índex d’inaguracions d’infrastructures insoportable… però és igual de quines eleccions parlem, siguin municipals, autonòmiques, estatals o europeus, és igual el color polític del partit, esquerres, centre o dreta. El ritual es compleix d'igual manera en totes les eleccions.

Veient tot aquest panorama he recordat un article de la Revista Tivissa (nº44) davant de les eleccions municipals del 14 d’abril del 1931, on l’alcaldia de Joan Corbella Alerany, va posar la primera pedra d’una escola que no es va fer mai al Trosset d’Eloi, sense tenir cap projecte, ni sent l’Ajuntament el propietari ni dels terrenys ni tenir jurisdicció per fer-ho. Va venir a posar aquesta primera pedra el Sr Bau, alcalde tortosí candidat a diputat. Òbviament, era una altra època, amb un altre règim, però serveix per caricaturitzar el que estem vivint aquests dies. N’he extret uns fragments. No hi posa l'autor de l'escrit, per tant, cal atribuir-lo a la redacció, encara que jo m'aventuro a dir, per la prosa i com parla de l'escola, que l'autor fou Lluís Brull.

“Hem vist realitzar la carnavalesca escena de posar la primera pedra en un solar, en el qual l’Ajuntament en realitat, no té cap mena de jurisdicció, puix que (ni tan sols) no en conserva ni la propietat ni la possessió, per causa d’haver consumat la donació que va prometre a l’Estat. Es va posar la primera pedra d’un edifici, del qual no hi ha ni projecte, per tant, no es coneix el lloc que ha d’ocupar aquella mateixa primera pedra, ni el lloc que ha de reservar per a la segona. Es va posar la primera pedra a una Escola la construccio de la qual correspon a l’Estat! ¿En virtud, doncs, de quins drets, de quins permisos, de quines autoritzacions competent s’ha fet tot això ?

« [...] Però les eleccions estan a sobre i no és possible esperar, i així l’Escola ideal que reclamava en les nostres planes (referint-se a les planes de la revista), en la campanya de referència, l’amor de tothom, resta desfigurada en l’Escola-esquer, en un instrument vulgar de propaganda per a les eleccions. Els senyors Alcaldes (referint-se als de Tivissa i Tortosa) poden perfectament fer propaganda electoral, però senyors!, no amb la vara als dits, no en funcions d’autoritat.
Nosaltres trobarem perfectament raonable que demà, quan el senyor Bau sigui diputat (suposant que algun dia ho sigui) sigui present en la festa de la col·locació de la veritable primera pedra. Però de cap manera no podem admetre sense protesta que en període de campanya electoral, vingui a presidir un acte oficial i menys el de la col·locació de la primera pedra de les Escoles. I més que més, si aquesta pedra és falsa, completament artificial, expressament fabricada per a caçar vots."

L’article és més llarg, però he extret els paràgrafs que he considerat més significatius. Doncs bé, han passat anys i règims diferents, i hi ha coses que no canvien. Us convido a llegir la poesia El Xec en blanc, que està a la dreta d'aquest mateix blog, de Xavier Saladié i Gil, extreta del recull Dalt d'un cim de la Ribera (1985), on reflexa aquest sentiment, molt comú, de promeses incomplertes per part dels polítics, i el tot s'hi val, per aconseguir el poder. Per cert, els candidats de l’alcaldia d’aquell moment només van obtenir dos dels dotze regidors i el Sr. Bau no va ser escollit diputat en aquells eleccions. I al terreny on s'havia d'edificar les Escoles (on van posar la primera pedra), es va fer un camp de futbol!!!