-
El Perelló – Ceán Bermúdez (1832), Saavedra (1862)
-
Tivissa – Cortés (1836), Madoz (1846), Cuveiro Piñol (1891)
-
Miravet – Antonio Blázquez (1892)
-
Entre Ginestar i Benifallet – Antonio Blázquez (1925)
-
Ampolla – Angel Blázquez (1923)
Us adjunto el raonament que en el seu dia donà Miguel Cortés en el Diccionario Geográfico-Histórico de la España Antigua.Tomo III (1836) on fins i tot relaciona el nom de Traia Capita amb el topònim Tivissa:
“Aunque en el Itinerario de Antonino se halla Traja Capita, se conoce ser yerro de copiantes, y deberse escribiar Tria: ya porque así tiene un sentido obvio, Tres Cabezas […] Tivisa quiere decir Tres-visus, Tres Cabezas o Tres Caras. Pedro Weseling opinó lo mismo y conjeturó que este pueblo sacaría su nombre de tres cabezas con algún objeto que se hallarían allí fabricadas o pintadas […] La calzada romana de Tarragona a Tortosa no iba por donde ahora sino que en Oleastrum, que es Cambrils (ara ja demostrat que és a l'actual Hospitalet de l'Infant), torcía e iba a Tivisa, y de allí le venía mejor para ir a Tortosa a pasar el Ebro. Tivisa es villa antigua, y conserva el nombre de Tres facies, Tria capita.
De Cambrils a Tivisa hay hoy mismo un camino muy usado, y son seis las horas que se andan, correspondientes a las XXIV millas que señala el Itinerario.
En Tivisa tenían sus límites los suesetanos de Ciurana, los cosetanos de Tarragona y los ilergavones de Tortosa; y como los límites o principios de las regiones, según por donde se miran se llaman Caput, un pueblo den que comenzaba la Suesetania, y la Cosetania y la Ilergavonia se debía llamar Tria Capita.
Acaso para este objeto habría una columna con tres cabezas de Mercurio Viaco, la una hacia Suesetania, Ciurana, la otra mirando a la Cosetania, Tarragona, la tercera a la Ilergavonia Dertosa, y esto que es muy versosímil dio motivo a llamarse el pueblo Tria facies, Tria capita, Tres visus, Trivisa.”
He de reconéixer que havia sentit diverses versions sobre el topònim Tivissa, però mai aquesta de que Tivissa significa Tres Cares, com a límit de tres regions geogràfiques, i la veritat no li manca una part de raó ja que Tivissa sempre ha estat entre dos o tres aigües, entre el Priorat, la Ribera i el Baix Camp. Òbviament, el terme ha de pertànyer a una comarca, però si ho fem geogràficament, el vessant mar ben bé podria ser Baix Camp, les terres properes a La Serra i Darmós ben bé podrien ser Priorat (recordem que la denominació d’origen Montsant acaba al camí de les Planes a només tres kilòmetres de Tivissa, i que en línea recta poden ser un parell).
També recordem que els pobles de Vandellòs, Capsanes i Els Guiamets van estar inclosos en el terme de Tivissa fins al segle XIX, i a l'independitzar-se van formar part, el primer del Baix Camp i els altres dos del Priorat.
No obstant, ja al segle XX s’ha demostrat que Tivissa no va poder ser Tria Capita, ja que s’han descobert restes de la Via Augusta a El Perelló (uns 4 kms) i queda demostrat que la Via Augusta atravessà el Coll de Balaguer. El que ha portat a errors a molts autors és que en l’Edat Mitjana molts dels camins romans es van continuar utilitzant, però no és aquest el cas en aquest tros de camí. En l’Edat Mitjana, donada la inseguretat del Coll de Balaguer per la pirateria i els bandolers, el camí es desvià per l’interior passant Tivissa. Per tant, queda descartat que Miravet, Benifallet, Ginestar o Tivissa fossin Tria Capita i per tant que hi passés la Via Augusta, no obstant encara no queda demostrat si El Perelló, l’Ampolla o inclús l’antiga desembocadura de l’Ebre eren Tria Capita.
També queda clar que per Tivissa havia de passar un camí romà, no de primer ordre com la via Augusta, però important, sinó no té sentit l’existència de la gerreria de l’Aumedina, però ho explicarem més extensament en propers articles.
Entrades
