divendres, 15 de febrer de 2008

Corbeille, un cava tivissà (2ª Part)

Autor: Ramon Aragonés i Margalef
(Continuació de l'article: Corbeille, un cava tivissà (1ª Part))

La Sra. Maria Margalef Falcó de Ca Falcó (foto de l'esquerra) m’explicà algunes de les feines que es realitzaven a la fàbrica. Avui tindria 106 anys i quan en tenia aproximadament 12 va començar a treballar per la família Corbella durant 17 anys. La fàbrica i anar al “difora” van ser les dues ocupacions a Ca Nebot durant aquests anys.

A part del conreu de les vinyes i els tractaments dels ceps, feina principalment feta pels homes, que treballaven per Ca Nebot, el primer pas, era la verema. En aquesta hi solien treballar unes 15 persones, unes collint, quatre treballadores de la fàbrica triant els raïms i mirant que cap gra en mal estat entrés a les caixes, i l’encarregat del carro per portar el fruit fins a la fàbrica. (L’últim cop que es van veure raïms en aquells ceps va ser quan la fàbrica ja no existia, moment en què els bancals van esdevenir el camp de futbol del Reparto*, i es van arrencar tots els ceps quan aquests estaven carregats de fruit que no es va aprofitar). Un cop a la fàbrica el suc del raïm es premsava i seguia diferents processos depenent del destí final del mateix.

La Sra. Maria comenta que el destinat al xampany era colat en roba i el suc que sortia era de màxima puresa i finor, després aquest era col·locat en garrafes i depenent de la classe, es deixava reposar des d’uns mesos fins a tres anys abans de passar a l’embotellament. Aquesta era una feina d’equip on intervenien les quatre treballadores en cadena. La Sra. Cinta de Ca Pere la Llusia bombava el xampany de les garrafes, la Sra. Maria de Ca Falcó omplia les ampolles i els hi posava el bussolet, la Sra. Roser de Ca Blaet polia els taps i la Sra. Merenciana de Ca la Merenciana, les agafava i les col·locava per deixar-les a punt de fer els marges. Després començava la feina d’apilar-les en els marges d’un metre i mig d’alçada, que segons diu la Sra. Maria, era la seva especialització. L’últim procés era l’etiquetatge de les ampolles i la col·locació en caixes de 12 o 24 ½ unitats.

A part dels xampanys, els altres productes de l’empresa, a més, de servir-se en ampolles també eren distribuïts en garrafes de 7 ½ i 15 litres i en barrils de 30 i 60 litres. Un cop les comandes eren fetes es carregaven al carro i cap a l’estació del tren de Móra la Nova i d’allí fins al seu destí.

El Sr. Joan Corbella Alerany, comentava la Sr. Maria, era un home amb un molt bon tracte cap a les persones al seu servei, que tenia molta cura i control des del començament fins al final en tota la producció. A més, ell personalment portava tota la part administrativa : facturacions (model de la dreta), comandes, propaganda, etc. Les comandes les podia rebre al seu número de telèfon que era el nº 2. Els preus que pagava a les treballadores eren de 9 rals a la fàbrica i 10 rals quan es vermava, l’horari a la fàbrica era de 8 a 12 i de 2 a 7, aquest es podia allargar de 3 a 4 hores més que no es cobraven si algun dels dies es tenia que bullir most. Per Nadal les treballadores rebien una ampolla de Cháteau d’Alerany Grand Mousseux com a obsequi. La fàbrica es va tancar a començament dels anys 30 degut als problemes econòmics del Sr. Joan Corbella Alerany.

Us adjuntem còpia d'un full (pel davant i pel darrera) de 'marketing' de l'època d'aquests productes, realitzada per la mateixa empresa.


*Aquest es trobava en els bancals actualment plantats d’olivers propietat del Sr. Pere Toset Domènech (Pere de Cal Sec)al carrer de Padrells.