David Rei, un ilustre tivissà oblidat

Autor: Carles Torné i Micola

Daniel Rebull i Cabré, alias 'David Rei', nasqué a Tivissa el 1889, fou un sindicalista destacat, amb introduccions puntuals en política catalana i estatal. Va tenir una vida intensa, impossible de resumir en un article. Creació de sindicats, arrestos, condemnes, conflictes civils, viatges a l’extranger per treball (Alemanya) o per sindicalisme (Mèxic).

En la foto següent, Daniel Rebull és el de més cap a la dreta, al costat de Trotsky (amb ulleres) durant un viatge a Mèxic.

El seu germà petit Josep Rebull va ser també un destacat sindicalista, amb tanta o més transcendència que el germà gran. Josep va tenir per parella a Teresa Rebull (que ‘adoptà’ el nom del seu marit) també sindicalista i ja quan era exiliada a França membre de la Nova cançó. Les vides de Josep i Teresa Rebull els explicarem en un altre article. De David Rey destaquem els següents fets:

• De ben jove es traslladà a Barcelona (1904) on treballà de mecànic i ràpidament on començà la seva militància a la Sociedad de Resistencia de Mecánicos de Barcelona. No obstant, no va abandonar la relació amb Tivissa, ja que els seus pares hi vivien. Hi passava llargues temporades i fundà el grup anarquista anomenat ‘Els tretze’. Amb motius dels fets de la Setmana Tràgica a Barcelona (1909) aquest grup de tivissans intentà interceptar les comunicaciones telefòniques a l’estació de Guiamets, i per aquest motiu van ser objecte de persecució.
• El 1910 es constitueix la CNT i Daniel s’hi afilia, sent secretari del sindicat metalúrgic.
• El 1914 es trasllada a Alemanya a treballar de mecànic a Mannheim fins al 1917.
• A la seva tornada a Barcelona milità de nou al Sindicat de Mecànics dins la CNT, sent subsecretari primer, però ràpidament va tenir més responsabiltats dins l’organització amb tasques d’organització i de tesoreria. Durant aquest període participa i/o organitza infinitats de vagues (vaga general revolucionària, vaga de La Canadiense, vaga de cambres i cuiners), creà i/o col·laborà en noves organitacions (Sindicat Únic de la Metalurgia i de la Pell, Solidaridad Obrera clandestina, Sindicat Únic del Tranvia) i conegué gent que l’influencià en la seva vida (Manuel Buenasa, Josep Viadiu, Salvador Seguí, Nin, Canela, Peronas).
• També són innumerables les vegades que va ser detingut, jutjat i empresonat. Destaquem que va ser acusat d’inspirar l’assassinat a València del Comte de Salvatierra i, més endavant, fou condemnat per publicacions clandestines, insults a Primo de Rivera, va estar en gairebé totes les comisaries i presons (Model de Barcelona, Castell de la Mola de Mahó, en el vaixell La Guiralda (anclat com presó a Barcelona), presó de Burgos, presó de Déu i Mata).
• El 1931 fou candicat d'El Bloc a diverses eleccions; municipals a Barcelona i Sabadell, candidat a diputat per les Corts a Madrid i después candidat al Parlament de Catalunya, però ell no era de vocació polític, sino sindicalista, però la seva projecció en la segona faceta el feia tenir que estar present en la primera.
• A l’octubre del 1936 marxà a Mèxic on va fer més de 130 mitings a favor de la causa proletària a Espanya. Allí conegué i s’entrevistà amb Trotsky. A la tornada de Mèxic (maig del 1937) el van empresonar i hi romangué durant tota la Guerra Civil. Quan les tropes franquistas van entrar a Barcelona (gener 1939), els republicans abans de fugir a França van obrir les presons i pogué escapar. No obstant, no va marxar (com si va fer el seu germà, com ja veurem), perquè la seva companya estava agonitzant i es quedà al seu costat. El mateix any 1939 la quinta columna de feixistes el van delatar, fou detingut i condemnat a mort. La condemna fou conmutada per presó i el 1946 li van donar la llibertat condicional.

Una altra cop en llibertat continuar participant desde la clandestinitat en el POUM i va ser detingut diverses vegades per aquest fet. La darrera detenció fou el 1952 amb 63 anys i morí sol i oblidat sis anys més tard en una clínica de Sarriá.

Es gairebé impensable que ell i el seu germà, donada la situació també de conflictivitat laboral que visqué Tivissa, amb la seva culminació en la vaga general del 1913, que ni ell ni el seu germà no estiguessin darrera, encara que només fos ideològicament. No hi ha proves d’això, però recordem que el seu pare va ser detingut, encara que després expulpat, de l’assassinat d’un treballador de l’Ajuntament, juntament amb dos membres de la Societat Obrera de Tivissa. Tots aquests temes també els tractaren en propers articles.

Hi ha moltes pàgines webs on es pot trobar informació, aquí en teniu algunes:
http://www.fundanin.org/gutierrez53.htm
http://www.fundanin.org/rey.htm
http://www.kaosenlared.net/noticia.php?id_noticia=40060
http://www.veuobrera.org/01biogra/1biogr-r.htm