Autor: Ricard Cavallé Perelló
(A cura i aportació: Ramon Aragonés i Margalef )
(A cura i aportació: Ramon Aragonés i Margalef )
Avui parlaré en primer lloc sobre el primer camió que hi va haver al nostre poble encara que fou per pocs dies. Això era pels anys 1924 o 1925. En aquell temps jo tenia uns 7 anys, i una tarda que estàvem jugant una colla de xavals a la plaça del Portal d’Avall, es va presentar un camió de la marca Aries que per nosaltres era molt gran i espectacular. Aquest es va aturar al davant de Ca l’Adroguer o sigui de Ca la Conxa, baixant-hi dos homes, un el conductor i l’altre l’amo que es ,+DODGE+16CV+--1928.bmp)
deia Ciurana. Aquests ens van preguntar pel Sr. Rafel Rovira i nosaltres els vam acompanyar a casa seva que tocava al Casino. Llavors els vam preguntar si ens deixarien pujar al camió i al veure la seva resposta afirmativa ens vam posar molt contens ja que això va ser tot un honor per nosaltres. Al cap d’una mica, els dos senyors van tornar acompanyats del Sr. Rovira. Jo que voltava per la vora tafanejant tot el vehicle em fixava com les rodes, que eren d’una goma rígida sense càmera d’aire, al darrera portaven dues pastilles de fre i una al davant, aquestes semblaven pneumàtics. Les rodes del darrere eren lliures i portaven una corona dentada i a la barra del xassís hi sortia un pinyó que era el diferencial, d’aquest a les rodes anava una cadena per fer-les girar, a cada costat dels pinyons hi havia un pot d’oli amb un pinzell per engreixar la cadena tot sovint. Al camió per posar-hi aigua al radiador calia pujar dos esglaons. Aquest camió el van portar al nostre poble per tal d’ensenyar-li al Sr. Rovira per vendre-li. Ell el va utilitzar uns dies com a prova, però veient els resultats d’aquest va decidir no adquirir-lo.
Un Berliet va ser el següent camió del poble, aquest el tenien a Ca la Capellana, la casa on hi havia la peixateria de Cal Llop, al davant d’on avui hi ha la Caixa Tarragona. El Berliet treballava per una fàbrica de sofre de Tarragona, i es dedicava a repartir-lo pels pobles. També va fer servei de recader per Reus i Tarragona però aquest no va donar bons resultats.
En aquells temps el servei de passatgers es feia en tartanes, el Sr. Rovira tenia dos tartanes i dos cavalls i així una anava a buscar el correu a l’estació d’Els Guiamets i l’altra a les dues Móres. Cada casa rica tenia la seva tartana, aquestes eren: Ca Nebot, Ca Baltesà, Cal Vicari, Ca Solé, Ca Riba, Ca Borràs, Ca Sirveri , Ca Magrinyà, Ca Mosenye, Ca Rojals i Ca Ventura. En aquells temps van començar a arribar els primers cotxes que van ser els substituts de les tartanes. El primer un Ford de pedals. Aquest, que era de cinc places, el va comprar el Sr. Rovira, però veient que no era suficient en va adquirir un altre que va portar un mecànic belga de la casa Ford de Reus, aquest que era de color marró contrastava amb el negre del primer, tots dos tenien nom propi que eren Magdalena i Jan. Amb dos cotxes el Sr. Rovira no en tenia prou i necessitava un de més gran que va trobar a l’Ametlla de Mar, aquest últim tenia carrosseria de passatgers. El meu germà el va netejar i repassar tota la mecànica ja que n’entenia bastant.
Al garatge del Sr. Rovira un dia ens vam trobar uns quants joves entre estiuejants i del poble. Entre aquests hi havia el Lluís de Ca Silveri, l’Antoni Bru de Ca Solé, Carles Terrisé de Ca la+Joan+Espin%C3%B3s+(Ca+Baltesar),+Josep+M%C2%AA+Ced%C3%B3+(Ca+Manovet)+Josep+Cavall%C3%A9+(Ca+Catal%C3%AD)+FORD-A+(EL+CANARI).jpg)
Pubilla que era el metge del poble. Uns perque els agradava la mecànica, d’altres perque volien aprendre a conduir. La qüestió és que ens vam concentrar una colla de joves en aquell garatge on hi havia feina a fer, com la de pintar el cotxe gran aquell que es va comprar a l’Ametlla de Mar. Tots els presents vam proposar un color o altre però va guanyar la proposta de Lluís de Silveri que va triar el color groc i a conjunt va triar el nom força apropiat pel color El Canari. Aquest Canari va ser molt estimat i popular i encara avui dia molta gent el recorda. Els tres pedals del cotxe eren per la marxa endavant, la marxa enrere i l’altre pel fre i l’accelerador. Quan havies de fer un viatge llarg, fixaves el pedal a la palanca de fre i així només calia portar el volant i l’accelerador, com el pedal de fre no calia canviar cap marxa. A Ca Soler i Ca Silveri, el Sr. Ramon es va comprar un Citroën que funcionava bastant, ja que cada dia anava a Genessies. Així a poc a poc van anar venint cotxes de més qualitat deixant aquests primers Fords de Pedals arraconats.
,+DODGE+16CV+--1928.bmp)
deia Ciurana. Aquests ens van preguntar pel Sr. Rafel Rovira i nosaltres els vam acompanyar a casa seva que tocava al Casino. Llavors els vam preguntar si ens deixarien pujar al camió i al veure la seva resposta afirmativa ens vam posar molt contens ja que això va ser tot un honor per nosaltres. Al cap d’una mica, els dos senyors van tornar acompanyats del Sr. Rovira. Jo que voltava per la vora tafanejant tot el vehicle em fixava com les rodes, que eren d’una goma rígida sense càmera d’aire, al darrera portaven dues pastilles de fre i una al davant, aquestes semblaven pneumàtics. Les rodes del darrere eren lliures i portaven una corona dentada i a la barra del xassís hi sortia un pinyó que era el diferencial, d’aquest a les rodes anava una cadena per fer-les girar, a cada costat dels pinyons hi havia un pot d’oli amb un pinzell per engreixar la cadena tot sovint. Al camió per posar-hi aigua al radiador calia pujar dos esglaons. Aquest camió el van portar al nostre poble per tal d’ensenyar-li al Sr. Rovira per vendre-li. Ell el va utilitzar uns dies com a prova, però veient els resultats d’aquest va decidir no adquirir-lo.
Un Berliet va ser el següent camió del poble, aquest el tenien a Ca la Capellana, la casa on hi havia la peixateria de Cal Llop, al davant d’on avui hi ha la Caixa Tarragona. El Berliet treballava per una fàbrica de sofre de Tarragona, i es dedicava a repartir-lo pels pobles. També va fer servei de recader per Reus i Tarragona però aquest no va donar bons resultats.En aquells temps el servei de passatgers es feia en tartanes, el Sr. Rovira tenia dos tartanes i dos cavalls i així una anava a buscar el correu a l’estació d’Els Guiamets i l’altra a les dues Móres. Cada casa rica tenia la seva tartana, aquestes eren: Ca Nebot, Ca Baltesà, Cal Vicari, Ca Solé, Ca Riba, Ca Borràs, Ca Sirveri , Ca Magrinyà, Ca Mosenye, Ca Rojals i Ca Ventura. En aquells temps van començar a arribar els primers cotxes que van ser els substituts de les tartanes. El primer un Ford de pedals. Aquest, que era de cinc places, el va comprar el Sr. Rovira, però veient que no era suficient en va adquirir un altre que va portar un mecànic belga de la casa Ford de Reus, aquest que era de color marró contrastava amb el negre del primer, tots dos tenien nom propi que eren Magdalena i Jan. Amb dos cotxes el Sr. Rovira no en tenia prou i necessitava un de més gran que va trobar a l’Ametlla de Mar, aquest últim tenia carrosseria de passatgers. El meu germà el va netejar i repassar tota la mecànica ja que n’entenia bastant.
Al garatge del Sr. Rovira un dia ens vam trobar uns quants joves entre estiuejants i del poble. Entre aquests hi havia el Lluís de Ca Silveri, l’Antoni Bru de Ca Solé, Carles Terrisé de Ca la
Pubilla que era el metge del poble. Uns perque els agradava la mecànica, d’altres perque volien aprendre a conduir. La qüestió és que ens vam concentrar una colla de joves en aquell garatge on hi havia feina a fer, com la de pintar el cotxe gran aquell que es va comprar a l’Ametlla de Mar. Tots els presents vam proposar un color o altre però va guanyar la proposta de Lluís de Silveri que va triar el color groc i a conjunt va triar el nom força apropiat pel color El Canari. Aquest Canari va ser molt estimat i popular i encara avui dia molta gent el recorda. Els tres pedals del cotxe eren per la marxa endavant, la marxa enrere i l’altre pel fre i l’accelerador. Quan havies de fer un viatge llarg, fixaves el pedal a la palanca de fre i així només calia portar el volant i l’accelerador, com el pedal de fre no calia canviar cap marxa. A Ca Soler i Ca Silveri, el Sr. Ramon es va comprar un Citroën que funcionava bastant, ja que cada dia anava a Genessies. Així a poc a poc van anar venint cotxes de més qualitat deixant aquests primers Fords de Pedals arraconats. 
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada