Autor: Carles Torné i Micola
Els masovers de Tivissa, de les masies properes al terme d’El Perelló, deien que tenien el dret de pasturar els seus ramats lliurement pel terme de Tortosa sense tenir que pagar res basant-se príncipalment en un privilegi que otorgà el compte-rei Martí l’Humà el 1405 que deia “el rei Martí, a precs de Jaume de Prades, enfranqueix els habitants de Falset, Tivissa, Móra, Garcia i Pratdip, tant cristians com jueus o sarraïns, de tota lleuda, peatge, mig peatge, ancoratge, heremitagio,ribatge, carnatge, portatge, mesuratge, cossol, cops, pes, usatge, moixerifatge, duana, tribut, passatge, gavella i qualsevols altra imposició o costums nous o vells, estatuïts o per estatuir, per mar, terra o aigua dolça, que s’hagin de pagar al rei”. Les autoritats perellonenques no ho creien així i alegaven que es pagava desde feia molt temps i si trobaven pastors tivissans que no havien pagat els drets es quedaven bestiar com a penyora.
Els tivissans van demandar el 1581 les autoritats perellonenques a la Reial Audiència de
Catalunya, institució castellana creada a Barcelona un segle abans. Seria el que correspon a l’actualitat al Tribunal Suprem. El gravat de la dreta, representa un judici a la Reial Audiència. El Consell General de Tivissa tenia en aquell moment diversos representants: Marc Doménec, Pere Torner, Tomàs Fraga, Joan Nebot, Francesc Perelló i Joan Alcait, aquest darrer substituït a posteriori per Jaume Peralba. Aquest darrer va ser escollit com a representant dels tivissans en tot el procés. La causa es va considerar a tràmit i el pleit durà fins al 1587
Les dos parts van portar documentació i testimonis. No obstant, el virrei Manrique de Lara y Girón va sentenciar a favor de la part demandada dient “pronuncia, sentencia i declara que no compet als dits homes de Tivissa el dret o la servitut de pasturar els seus bestiars en el terme del Perelló” i més endavant diu “els bestiars del homes de Tivissa presos pels homes del Perelló per què pasturaven sense la seva llicència en el terme del Perelló, foren i són legítimament presos” i legitima als perellonencs a exigir les multes i penes en què els tivissans haguessin incorregut. Per tant, només es restetuiran les penyores, és a dir el bestiar confiscat, només quan haguessin pagat al Perelló els deutes i multes pendents.
Un cop ja ens hem situat en el context històric en la primera part de l'article, passem a explicar pròpiament els fets.
Els masovers de Tivissa, de les masies properes al terme d’El Perelló, deien que tenien el dret de pasturar els seus ramats lliurement pel terme de Tortosa sense tenir que pagar res basant-se príncipalment en un privilegi que otorgà el compte-rei Martí l’Humà el 1405 que deia “el rei Martí, a precs de Jaume de Prades, enfranqueix els habitants de Falset, Tivissa, Móra, Garcia i Pratdip, tant cristians com jueus o sarraïns, de tota lleuda, peatge, mig peatge, ancoratge, heremitagio,ribatge, carnatge, portatge, mesuratge, cossol, cops, pes, usatge, moixerifatge, duana, tribut, passatge, gavella i qualsevols altra imposició o costums nous o vells, estatuïts o per estatuir, per mar, terra o aigua dolça, que s’hagin de pagar al rei”. Les autoritats perellonenques no ho creien així i alegaven que es pagava desde feia molt temps i si trobaven pastors tivissans que no havien pagat els drets es quedaven bestiar com a penyora.Els tivissans van demandar el 1581 les autoritats perellonenques a la Reial Audiència de
Catalunya, institució castellana creada a Barcelona un segle abans. Seria el que correspon a l’actualitat al Tribunal Suprem. El gravat de la dreta, representa un judici a la Reial Audiència. El Consell General de Tivissa tenia en aquell moment diversos representants: Marc Doménec, Pere Torner, Tomàs Fraga, Joan Nebot, Francesc Perelló i Joan Alcait, aquest darrer substituït a posteriori per Jaume Peralba. Aquest darrer va ser escollit com a representant dels tivissans en tot el procés. La causa es va considerar a tràmit i el pleit durà fins al 1587Les dos parts van portar documentació i testimonis. No obstant, el virrei Manrique de Lara y Girón va sentenciar a favor de la part demandada dient “pronuncia, sentencia i declara que no compet als dits homes de Tivissa el dret o la servitut de pasturar els seus bestiars en el terme del Perelló” i més endavant diu “els bestiars del homes de Tivissa presos pels homes del Perelló per què pasturaven sense la seva llicència en el terme del Perelló, foren i són legítimament presos” i legitima als perellonencs a exigir les multes i penes en què els tivissans haguessin incorregut. Per tant, només es restetuiran les penyores, és a dir el bestiar confiscat, només quan haguessin pagat al Perelló els deutes i multes pendents.
Enllaços recomanats:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada