dimarts, 22 de gener de 2008

La història de la Cova del Lladre de Senen

Autor: Ramon Aragonés i Margalef


Cert és, que en un poble com el nostre, farcit d’història descrita en diverses publicacions i posada a l’abast de tothom, existeix una part d’aquesta que no es reflecteix en els llibres però que alhora encara resta viva en molts dels nostres convilatans de més edat. Aquests fets d’origen popular que es transmeten de pares a fills en diverses generacions, pot no reflectir fidelment uns fets ocorreguts en el passat, però aquest dubte de veracitat no treu que tota aquesta història estigui reflectida mitjançant l’escriptura perquè arribi a força gent i, si més no, no desaparegui quan aquestes persones morin.

Fa uns mesos, vaig trobar pel carrer al Sr. Miquel Bordera (Fabian), que em va explicar que havia tingut una discussió amb uns coneguts sobre si a la Cova del Lladre uns trossos de parets que hi queden, són d’origen natural o artificial, i si jo podia anar-hi juntament amb algú que conegués el tema de la geologia. El primer que vaig pensar va ser que una cova amb aquest nom i amb la història que l’envolta no es podia deixar passar i que calia anar-hi, i a ser possible, acompanyat de Joaquim Roset (Quimo) el nostre expert en temes geològics. Mentrestant i aconsellat pel Sr. Miquel vaig parlar amb la Sra. Dolores Pinyol Castellnou de Cal Carboner, perquè ella havia viscut de petita i força anys en aquelles contrades i sap tot el que es refereix a la cova i quin és l’origen de la paret. Nosaltres tres o sigui el Sr. Miquel que ens hi va acompanyar, Quimo i un servidor vam anar el passat dissabte quatre d’agost fins al lloc de la misteriosa paret, on a part de deduir ràpidament l’origen d’aquesta, a més vam poder gaudir d’una història que ..., deixeu-me que us l’expliqui.

Cap a la dècada dels anys 70 del segle XIX aproximadament, a la partida de Senen hi vivia i conreava la terra al mas de Pep de Caco el Sr. Josep Castellnou Figueres de Cal Carboner. Aquest era el padrí i avi de la Sra. Dolores de Cal Carboner. Ell li va explicar en moltes ocasions que en aquella part del nostre terme que no estava massa poblada en aquell temps, la cova que anomenaven del Lladre, tenia aquest nom, perquè quan ell era força jove hi havia un parell de individus desconeguts que s’hi refugiaven pujant per un pi "aquest va ser tallat anys més tard pel bosquerol de Vandellòs anomenat Pep de Vandellòs" que hi havia just al costat, i gràcies al qual hi accedien ja que es troba a un nivell força elevat del llit del barranc. Es veu que aquesta no era només un lloc per descansar-hi una estona, ja que s’hi pot veure una bona part del sostre ennegrit pel fum del foc que hi feien, i molt clarament aquests dos trossos de parets que ens han portar fins aquí i on és veu clarament que van ser fets per aquest individus per anivellar el terra que té força pendent i poder gaudir d’unes estades més còmodes després de robar. També encara podem veure a la part dreta i clavada en la paret que van fer, l’estaca per on segons explicava el Sr. Josep pujaven mitjançant una corriola que hi posaven tot el que els calia possiblement el fruit dels seus robatoris

Aquesta és la història que a mi m’ha arribat per boca del Sr. Miquel i la Sra. Dolores d’aquesta cova que porta el nom de la Cova del Lladre i que es pot veure al barranc de Senen molt a prop del mas del mateix nom.