Els primers vehicles a motor de Tivissa (2ª Part)

Autor: Ricard Cavallé Perelló

(A cura i aportació: Ramon Aragonés i Margalef)

Aquí al poble vam tindre un veterinari de Vandellòs que es deia Rosendo Margalef. No em voldria equivocar però crec recordar que les primeres vegades que baixava al poble ho feia amb un carret arrossegat per un cavall. Al cap d’un temps ja és va comprar un Citroën més modern igual que ho va fer el Manuel de Ca Serrano, els dos eren del mateix model i color groc. El Josep de Ca Riba es va comprar un cotxe de la marca Rugbi i el Joaquim de Ca Borràs un Ford T últim model que portava els radis de les rodes tipus bicicleta. Aquest feia el servei de taxi que no va durar gaire temps, ja que la Emoresa Rovira ja el feia, aquesta va comprar un cotxe petit de cinc seients que juntament amb el Canari anava fent, a més va comprar un cotxe marca Motobloc d’origen austríac i que semblava que el motor era d’algun carro de combat de la primera Guerra Mundial. El meu germà Josep Cavallé, amb aquest cotxe feia viatges a l’estació de Móra la Nova. Un d’aquests viatges quan circulava pel tomb de la Sénia de Serrano, es va creuar amb Cisco Cotit pare que li va dir al meu germà que li havia caigut un ferro del cotxe, ell li contestà que ja ho sabia però que no podia parar perquè portava el tambor del fre a la creuera del cardan i va aguantar fins al pla de Riba on el va estampar contra una timba de terra sentenciant el vehicle a no rodar mai més.

Després van arribar els Chevrolet que nosaltres sempre anàvem a piles i a rodes. Vam comprar un Chevrolet del tipus petit i un altre més gran per fer-lo servi com a òmnibus, també es van comprar un camionet de tres tones el Magí Cavallé de Ca Magí i un altre de Josep Pagès de Ca Baltesanet que tenia de xofer a Jaume Fornós de Ca la Becada. Aquests cotxes d’aquesta marca van ser patrocinats per un taller de Reus que es deia Maximino Solé, en aquest taller i treballava un gran mecànic que es deia Jaume Tulon, aquest es va casar al nostre poble amb la Teresa Fusté (la Tereseta Berto). Quan algun dels vehicles Chevrolet tenien algun problema, Jaume Tulon i un company seu anomenat El Fallada, que era un bon mecànic, eren els encarregats de pujar de Reus per arreglar-ho. El taller improvisat quasi sempre el muntaven al davant del corral de Magrinyà al Portal d’Avall, on avui hi ha el Casal Cultural, també anàvem de vegades a la Font Vella.

El Sr. Magí un dia va tenir un greu accident quan el camió que portava i on anava un senyor de Móra la Nova va fer diverses voltes de campana amb la mala sort que l’oli que sortia del motor bullint va anar a parar a la cara de l’acompanyant provocant-li diverses cremades, a causa d’aquest accident va deixar de portar el camió. Tampoc no va durar gaire temps Baltesanet. A ells els van seguir l’Isidre Rovira i Josep de Peles com a transportistes. També durant un temps Francesc Borràs va comprar un camionet per fer les feines a Ca Borràs de marca Roiget Sneider de dues tones, també en va comprar un Rafel Cavallé de Ca Magí marca Steward Warner, jo aquest camió li vaig arreglar algunes coses de poca importància que un dia en va ser de molta. Un tardet al davant de Ca Colores aquest camió se li va trencar el palier i no van trobar cap mecànic per arreglar-ho, i al matí següent tenia una feina urgent per la Fàbrica Brull, degut a la urgència vaig decidir canviar-lo jo, solventant-ho quan ja era de nit. Al cap d’uns dies vaig tornar a fer de mecànic per canviar els forodos dels frens.

Al cap d’un temps van arribar els Dodges i Gram Brothes, aquests vehicles ja eren més amples per portar passatgers. Aquests, a poc a poc, van anar retirant els més petits encara que alguns continuaren fent serveis. Per aquell temps també es van comprar un camionet per repartir pels pobles el llegiu, gasoses i sifons que es feien. Aquest camió era de la marca Rugbi que el va portar un tal Marzans que era italià i tenia un taller a Móra d’Ebre on avui i trobem el supermercat del Pont. Aquest camió, al davant de Ca Manovet, el van posar en marxar circulant tot sol sense cap conductor amb la gent que ens ho miràvem bocabadats. Els Manovets el van adquirir perquè els feia falta però amb la mala sort que no els va donar resultat i es van veure obligats a canviar-lo, la nostra empresa ens el vam quedar i el vam anar fem treballar durant un temps. Al cap de poc va arribar la maleïda Guerra Civil on es van requisar tots els vehicles quedant-nos amb les mans a la butxaca. Avui tenim que agraïr molt a la família Pinyol que han sabut aguantar molt anys i això és un orgull. Abans d’acabar vull explicar-vos que quan era petit en Josep de Ca Ventura tenia un Velociped que era un biciclo que al davant tenia una roda que feia més d’un metre i el pedals estaven a l'eix d’aquesta roda, el del darrera feia uns quaranta o cinquanta de diàmetre, nosaltres petits com érem sempre li feiem treure, ell que era molt canaller amb nosaltres i jugava força.

Bé, jo ja m’acomiado després d’aquesta parrafada que he fet amb molt de gust exposant una part dels meus records que formen part de l’història del nostre poble.