dimecres, 9 de gener de 2008

Un missioner tivissà al s.XIX

Autor: Carles Torné i Micola

Salvador Pinyol va néixer a tivisa el 1848 i es va fer caputxí amb el nom de Melcior de Tivissa. Des del primer moment va estar interessant en les missions i el primer destí fou Guatemala. Tornà i estigué a Tolosa formant-se per a anar a posteriori com a missioner a l'Equador. Era una persona d'una gran oratòria religiosa, la qual cosa el portà a escriure diversos tractats sobre aquestes qüestions.

He aconseguit un d'aquests llibres: Compendio de Elocuencia Sagrada. L'edició que he pogut trobar és la segona del 1917 que segons l'autor respecte la primera està "corregida y notablemente aumentada". El pròleg, que continúa sent el de la primera edició, està datat el 1888 en la ciutat d'Ibarra (Equador). Està escrit en castellà, coherent amb la finalitat que l'obra perseguia. Quan el va escriure tenia 40 anys i l'objectiu era explicar als nous missioners com tenia que utilitzar l'eloqüència en la predicació, segons el mateix autor "para que refresquéis siempre, jóvenes predicadores, vuestros estudios sobre este importante ramo eclesiástico, y tengáis siempre presentes las mejores reglas", més endavant continúa dient "Jóvenes predicadores: repasad este Compendio de Elocuencia sagrada; saboread sus bellezas, y afanaos en poner en práctica sus reglas, y pronto recogeréis sus frutos, no sólo para los demás, sino también para vosotros mismos".

Per tant, és obvi que, si el que volia era fer un llibre que ensenyés a predicar als nous missioners americans, calia que fos escrit en castellà. El castellà en que està escrit és totalment contemporani, això si, no falten constants referències de la Bíblia en llatí.

La religiositat de l'obra és present en cadascuna de les seves paraules i demana a Déu que "bendiga este pequeño trabajo, para que produzca óptimos frutos. Alcance esta Merced la Virgen María, en cuyo día lo hemos concluído, y a cuyo maternal amor fervientes le consagramos"

L'edició que disposo consta de 316 pàgines on s'explica la necessitat de l'eloqüència, els mitjans per a dur-la a terme (art, imitació i pràctica) i els objectius que persegueix (instruir, deleitar i commoure). Es subdibideix en quatre libros i quaranta lecciones.

És curiós que adoptà el nom de Melcior de Tivissa com a nom religiós, volent portar el nom de la població que el va veure néixer i és que, tal i com explica Fulls... "se sentia tivissà de soca i arrel, vibrava pregonament al nom de Tivissa i acollia amb una total paternitat tot tivissà que se li atansava".

Per acabar permeteu-me que posi un paràgraf de la seva conclusió on queda de manifest la seva gran eloqüència "Tocamos ya al fin de este pequeño trabajo. Hemos recorrido como en prado florido el campo ameno de la Elocuencia Sagrada, y nos hemos recreado en sus innumerables bellezas. Sin duda habremos podido comprender cuántas hermosas y peregrinas flores pasan desapercibidas e ignoradas a los que sus ojos no han puesto en este bello jardín de la elocuencia".